divendres, 5 de juliol del 2013

Paraules d'estiu, segons qui les diu

Quan les fulles ballen al son del poc aire d'estiu, el sol es pon i deixa pas a les nits més curtes de l'any. Si ve és cert que la Maria comença a estar preocupada perquè el dia torna a escurçar-se, també ho és que la seva mare no es cansa de repetir-li el mateix.

-Filleta, no et preocupis tant per aquestes coses. El dia és llarg encara, gaudeix, tens tot l'estiu per viure a la llum del sol fins ben tard. Aniràs en bicileta. Et pelaràs els genolls en tirar-te per terra. Berenaràs pa amb oli i sucre. Ballaràs a la Festa major. Faràs sopars amb els amics a mitja nit. Jugaràs al carrer fins que et quedis dormida. Gaudeix i no et capfiquis.
-Ja ho sé mama, ja ho sé. Hauria d'estar contenta, però és que m'agrada tant que sigui de dia fins tant tard... Ens deixeu fer tantes coses... I, clar, ara tot fa baixada, cada dia uns segons menys de sol.
-Mira, filla, el temps és... com t'ho diria... És complicat d'explicar, però el teu pare, quan ens vam conéixer, em va portar a dalt de la muntanya, allà on vas sovint a llegir. Allà em va agafar la mà i em va ensenyar el riu que passa a prop d'aquí. L'aigua, em deia, baixa de les muntanyes i espera arribar al mar. Ho fa amb ganes, amb il·lusió, amb força. Baixa joiosa i contenta, emportant-se peixos i branquillons. I cada cop que s'apropa més al mar, té més ganes d'arribar-hi.
-Això et va dir?
-Sí, filla, escolta. Quan l'aigua és molt a prop, la corrent minva, ja no es mostra tan contenta. Fins i tot alguns peixos deixen d'acompanyar-la en el camí i s'aturen en alguns plans. És com la vida, la vivim amb força fins que ens adonem que, de tant viure-la, ens l'acabem i ja no la tindrem més.
-Ostres, mama, aleshores...
-Aleshores, imagina't que l'aigua que brollés de les muntanyes no baixés tan alegre, amb tanta força. Què passaria? Arribaria més tard. Sí. S'hauria preocupat de no gastar la vida, però... i tot el que s'hauria perdut? Va, petita. Fes com el riu, surt, diverteix-te, gaudeix de les vacances! No pensis en res més, el temps ja farà la seva feina.






Que passeu unes bones vacances.

Us esperem el 5 de setembre amb un nou repte!

dimarts, 2 de juliol del 2013

Sandvitxos

Els sandvitxos tenen el seu origen al segle XVIII. Origen relacionat amb John Montagu, que va ser el IV Comte de Sandwich. Tot i que ell no va ser l'inventor, diuen que li agradava menjar d’aquesta manera, ja que així podia jugar a les cartes sense embrutar-se els dits. I és que era tal la seva afició que el 1762 va estar 24 hores davant d'una taula de joc. Per passar una mica la gana va demanar carn entre dues llesques de pa*; així que aquest nou refrigeri se li va donar el nom de sandwich en honor al seu inventor. Ell n'estava ben orgullós, ja que fins i tot, diuen, que al seu testament va deixar clar que el millor llegat que deixava al seu país era la creació del sandvitx.

*També hi ha una versió alternativa a aquesta història, la que diu que li van portar una safata plena de menjar i ell va agafar dues llesques de pa i va posar-hi la carn al mig.

Ja sabem que els britànics tenen molta afició a menjar-ne i que el seu dinar consisteix bàsicament en això, un sandvitx. Ja el 1996 gastaven diàriament 7,9 milions de dòlars en aquesta preparació, el que representava més d’una tercera part de tot el mercat de menjar ràpid.

Tot i que la idea original era poder-los menjar amb una mà, s’ha arribat a un nivell de sofisticació que fa que necessitem les dues mans o fins i tot coberts, però sigui com sigui el que està clar és que un sandvitx pot ser una molt bona opció per fer un àpat equilibrat si fem una bona (i sana) combinació d’ingredients.
 
 


 


Recull de receptes:

 
La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: croque monsieur i croque madame
La Cristina de Us en llepareu els dits: sandvitx hawaia
La Raquel de Manzanas rojas: cons de pernil i formatge
La Tábata de My own bakery: croque monsieur
La Isabel de la cocina de Frabisa: sandvitx gegant
La Montse de Estones lliures: sandvitx gegant
La Susanna de En Roc a la cuina: com tenir un sandvitx sempre a punt
La Quima de Les meves receptes: sandvitx gratinat
La Ester de Quinoa & wakame: sandvitx vegetal i raw
L’Ana de 5 sentidos en la cocina: sandvitx vegetal amb tonyina
La Carme de Carmeta Rusquilleta: pa de fades
La Marta de receptes sense (quasi) vitamina B12: sandvitx vega crudivega
La Mercè de Mercè a la cuina: pa de kamut i sandvitx de formatge
La Roser de Trifàsic de Baileys: sandvitx de verdures i formatge fos
La Marta de pebre i xocolata: entrepà calent de xocolata
La Núria de Tastets de bruixa: torrades amb pebrot, anxoves i bonítol
La Laura de Cuinejar: sandvitxos de cogombre
La Chus de Mançanes i no pomes: un 37 i entrepà de pa sucat amb prunes, mató i anxoves
La Isabel de La cuina de la Isabel: sandvitx d’estiu
La Sandra de la capseta dels meus tresors: sandvitx idea
La Marina de La rosquilla de la tía Laura: sandvitx de pa de pita amb brie, cogombre i menta
La Conxita de Al pot petit: sandvitx de gambes, amanida i sal d’api
La Paula de Bon tiberi: croque madame i croque monsieur
La Nani de la Cuina Violeta: roast beef
La Bego de Al calor del Horno: entrepà de verat amb tomaquet
La Heva de Tarjeta de embarque: entrepà d’humus de remolatxa
La MJ de Las Recetas de MJ: sandvitx nòrdic
La Sussi d’Ara Cuina: torre de formatge amb pa de sègol
L’Eva de Cuinant entre llibres: sandvitx d’albergínia i mozzarella
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: entrepà d’ou dur
La Carme d’All i julivert: entrepà de gall d’indi i canonges
La Montse de Rhubarb and samphire: primavera sandvitx i beer can chicken sandwich


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 56.

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!