Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Postres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Postres. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de gener de 2015

Trufes

Diversos països s’adjudiquen el descobriment de les trufes, però sembla ser que la que té més força és la que el situa a Saboia. 
Un pastisser anomenat Louis Dofour, pels volts de les festes de Nadal de 1985, es va adonar que no tenia provisions al magatzem per poder subministrar als seus clients. Aleshores, lluny de demanar ajut a d’altres pastissers de la zona, va fer treballar la imaginació i... quin bon resultat que en va obtenir! Buscava una preparació de qualitat, però que es pogués preparar en poc temps. Primer la crema, després el cacau, la vainilla.... Va formar boles i les va arrebossar en cacau.

El nom de les trufes és una referència al fong, ja que tenen un aspecte rústic i irregular.

Segurament són l'origen dels bombons i, durant molt de temps, eren el seu farciment més popular.

Podem trobar diferències segons el país on les comprem, ja que en alguns hi afegeixen mantega i en d’altres prefereixen que tingui un alt contingut en cacau.

Si volem que els menuts de casa comencin a participar a la cuina i puguin assaborir les seves preparacions, les trufes són una bona opció; ja que són fàcils de manipular i es poden personalitzar al gust del consumidor.




Recull de receptes:

La Silvia de Chez silvia: trufes de foie, caramel i poma

El Miquel de Les receptes del Miquel: trufes de festucs i dàtils
La Ana de 5 sentidos en la cocina: trufes
La Teresa de Com a casa res: trufes de xocolata
L’Alfons de Les receptes de Santhilari: trufes 3x3
La Catieu i l’Annie de Pastissets: trufes gelades nadalenques
La Elena de Historias de sabor: trufes de tiramisú
La Clara de Amb les mans a la massa: trufes de formatge i fruits secs i trufes de xocolata
Farina i xocolata: trufes cítriques blanques i negres
La Sònia de Entre harinas: trufes de xocolata amb cacau i crocanti
La Sao de Rapa tachos: trufes de xocolata
La Dolors de Bruixes a la cuina: trufes de formatge blau i xocolata
La Heva de Tarjeta de embarque: trufes veganes de xocolata sense sucre
La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: trufes de xocolata amb ametlles
La Pilar de Les receptes que m’agraden: tartaletes de fruita amb trufa, bombons de salmó, bombons de pernil salat i bombons de mango i foie
La Eva de Cuinant entre llibres: trufes de mascarpone
La Judith de El món de Juju: trufes, brigadeiro i bombons d’arròs amb llet
La Mònica de Coses de Llàbiro: trufes de cheesecake i trufes de caipirinha, bombons de pa amb oli, sal i xocolata
L’Anna de Retalls de cuina: mozartkulor o trufes de torró casolà
La Gemma de Amb ganes i a la cuina: trufes
La Chus de Mançanes i no pomes: trufes
La Natàlia de Dolces nines: trufes de torró de xocolata cruixent
La Carme d’All i julivert: trufes de xocolata
La Palmira de Come conmigo: trufes de caramel salat

 Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat tot hi estar en dates festives. El proper dilluns dia 12 tindreu la nova proposta. Us hi esperem!

dijous, 3 de juliol de 2014

Polos

Ens agrada suposar que tothom sap què és un polo. Un gelat que ha farcit de bons moments la nostra infància. Tot i això, mirem d'explicar quatre coses més que ens aportin més coneixaments al respecte. 

Si busquem "polo" al GDLC veurem que la segona accepció a la que fa referència parla de l'element en qüestió. Literalment diu: "Polo: m ALIM [ marca registrada ] Gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita. Un polo de taronja." Eus aquí un indicador que potser molts coneixeu -els que sigueu més grans- i que d'altra banda alguns altres desconeixeran -els més joves-. Com passa amb tantes paraules del nostre vocabulari -com kleenex, bambes, etc-. el nom de l'objecte ve donat per una marca que l'ha comercialitzat.  En aquest cas es tracta de l'invent de Frank Epperson, de Califòrnia, que va patentar un gelat clavat en un pal que ja prenia força gent. Aquesta patent la va vendre a Popsicle, marca que li ha donat el nom arreu del món.

Igualment, etimològicament, polo prové del llatí "polus", i aquest del grec "polos". Polos vol dir eix, d'aquí el nom de Pol Nord i Pol Sud. Caldria saber doncs, si l'empresa que va començar  amb la comercialització d'aquests gelats es volia referir -com sembla evident- a les zones  septentrional i austral del món, on el fred és constant. O si per altra banda, com defensa una gran majoria, el nom va sorgir de la barreja de Pop (popular) i Icicle (caramell).

La característica principal d'aquest gelat és que queda subjectat amb un pal de fusta. Si bé cal tenir en compte que en els nous temps les empreses han buscat noves formes més atractives, les originals, les de sempre, amb un pal subjectant un tros de gel,. segueixen tenint les mateixa gran acceptació pels mes menuts -i pels més grans!-  

Els gustos dels polos són tan variats com sabors existeixen. Normalment es fan de fruites, però com la imaginació ens permet experimentar i jugar amb els aliments, cada dia se'n troben de més variats, explorant terrenys que se surten del món de les fruites. En el recull que hem aconseguit fer entre tots aquest mes ha quedat ben palès.

Per finalitzar, mencionar que aquest aliment està tan extès que el podem trobar a gairebé qualsevol lloc del món. Això sí, en moltes regions varia la forma d'anomenar-lo. A Veneçuela es diu "posicle" (de la marca Pop-Sicle), a Estats Units i Canadà "popsicle" o "ice pop", a Argentina i Brasil  "picolé", a Uruguai "palitos", a Irlanda "freeze pop", al Regne Unit "ice lolly", a Austràlia "Ice pole"




Recull de receptes:

L'Alfons de Les Receptes de Sant Hilari: polos de gaspatxo
La Marta i la Carme de Galeteria: polos de llima i llimona i gelat de iogurt i cireres
L'Ana de 5 sentidos en la cocina: polos de mango i iogurt
La Clara d'Amb les mans a la massa: polos de mojito
La Isabel de La cuina de la Isabel: polos de síndria i polos de petit suisse
La Heva de Tarjeta de Embarque: polos de cafè (més tutorial de Photoshop)
L&C de Chocolate, aceite y sal: polos d'oreo cheesecake
La Gemma de La cuina de casa: polos de mango i llimona
La Kàtia de Jo orenga i tu canyella: polos de fruita
La Catypol de Circus day: kit kat fudge popsicles
L'Eva de Cuinant entre llibres: polos de síndria i kiwi
La Mònica de Ensucrat: poptails de maduixes al cava
Tastets de bruixa: polo de maduixa i plàtan
La Chus de Mançanes i no pomes: polos de cheesecake
La Teresa de Com a casa res: polos de síndria
La Donibaneko de Buscando Umami: polos de cireres
Dolces nines: polonja, polo de taronja
La Mayte de La Fonda Deza: polos de síndria i menta
La Marina de Tapa't de tapes: polos de gaspatxo
La Marina de La Rosquilla de la tia Laura: polos de iogurt i mores silvestres
La Judith de La Cuina de l'Estany: gelat de menta i xocolata
La Joaquina de La cocina de los inventos: polos de cireres i iogurt


Moltíssimes gràcies per la vostra participació, hem tingut gelats dolços i salats!



Que passeu un molt bon estiu, us esperem al setembre!

dilluns, 2 de desembre de 2013

Flam

Els fenicis, els grecs i els romans eren grans consumidors d’ous, els consideraven molt nutritius i amb moltes propietats com que augmentava la fertilitat i pal·liava problemes del fetge, ronyó i el tracte urinari.


Els romans, que van domesticar les gallines i les criaven per pondre ous, l’anomenaven Tyropatinan i portava, ous, llet i mel i sobre el que escampaven pebre.

A l’Edat Mitjana es va fer molt popular, sobretot en èpoques de Quaresma quan estava prohibit menjar carn. És llavors quan trobem el flado (dolç pla en llatí), ous quallats en versions salades i dolces, amb peix, verdures, i fruits, formatge i mel.
Va ser en aquesta època en que es va canviar el pebre per sucre en forma de caramel.

El flam es va fer popular a Espanya on va derivar en una crema dolça que sovint es preparava amb sucre caramel·litzat i que es servia invertida. La influència mora va fer que s’hi afegissin cítrics i ametlles.









Recull de receptes:


La Susanna de En Roc a la cuina: flam d’ou casolà
El Josep de Menja de bacallà: flam d’albergínia
L’Anna de Xicuina: flams de mango amb coulis de fruits vermells

L’Olga de La cuina de l’Olga: flam de poma
La Marta de Galeteria: flam de mascarpone sense forn
El Miquel de Les receptes del Miquel: flam de mató i flam de nous sobre sopa de crema 

La Mònica de Ensucrat: flam de xocolata amb melindros
La Carmeta Rusquilleta: flam de llet condensada
La Núria de cuinem amb Núria: flam d’ou casolà
La Pili de Kooking: flam de carbassa amb formatge blau
La Eva de Els meus plats amb Tupperware: flam amb pastes
La Laura de Cuinejar: flam de castanyes i flam de coco
Tast de cuina: recull de flams
Sal i oli: flam de formatge i flam d’ou
La Tere de Terecetario: púding de pa amb llet
La Mª Glòria de No tot són postres a la cuina: pastís de calçots

La Sònia de Entre harinas: flam de xocolata amb vainilla
La Núria de La Núria a la cuina: flam de mató

El Manel de Cuina generosa: bombó de carn o flam de patata
La Gemma de Fogons: flam amb llet de coco
La Eva de Cuinant entre llibres: flam de nata amb bescuits i flam de xocolata
La Rosa dulce: flam amb nata i vainilla
Amb les mans a la massa: flam de carbassa
La Marta de B12: flam de carbassa

La Núria de Pa amb oli i xocolata: flam d’ou
L’Elena de La cuina de L’Eri: flam de remolatxa i llet condensada
La Nani de La cuina Violeta: flam de xocolata blanca
La Palmira de Come conmigo: flam d’ametlles (sense ous i sense lactis) 
La Cinta de Trossets de cuina: flam de rom 
La Marina de Tapa’t de tapes: flam de caramel i pinyons
Operación Fartumbi: flam de xocolata       

La Ana de 5 sentidos en la cocina: flam de taronja a l’aroma d’aigua naf
La Quima de Les meves receptes: flam de xocolata i ratafia

La Judith de El món de Juju: flam amb gerds i flam de mango
La Cristina de Bufet de postres: flam d’ametlles
La Chus de Mançanes i no pomes: flam pijama
La Roser de Trifàsic de Baileys: flam de pernil i formatge
La Mònica de Coses de Llàbiro: flam d’ametlla amb cacau i crocant (sense lactis i sense ou)
La Bego de Al calor del horno: flam a la llimona
La Marta de Pebre i xocolata: flam de mató  
La Neus de Le petit Chat rose: flam d’ou especiat sense sucre (amb stevia)

Dolces nines: flam de torró fet al microones
L&C de Chocolate, aceite y sal: flam patissier
Els fruits saborosos: flam de bolets i gambes
Tastes de bruixa: flam de mel i mató
La Sao de Rapa tachos: flam màgic

La Roser de Quina delícia: flam de cafè
Per sucar-hi pa: flam de mató
La Vivi de Hoy cocina Vivi: flam de foie
La Heva de Tarjeta de Embarque: flam sense flam de xocolata, avena i fruits del bosc
La Carme d’All i julivert: flam de galeta Maria

La Sandra de Recetas de cocina de Sandra: flam de formatge cremós amb pebre
La Marta de Cuina diari: flam ràpid en microones
Cotó de sucre: flam de bourbon amb torradeta
La Isabel de La cuina de la Isabel: flams de verdures
L’Alfons de Les receptes de Santhilari: gotet de flam de taronja i carabassa
L’Annie i la Catieu de Pastissets: flam de mascarpone

La Gemma de La cuina de casa: flam de cigaló d’anís


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 69.



 

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

dimecres, 1 de maig de 2013

Creps

Com bé tothom sap, la crep té el seu origen a França. Allà aparegué el seu nom crêpe per descendència del llatí crispus (crespat). La recepta que sorgí d'aquest país és la que se segueix a la major part d'Europa, feta bàsicament de farina de blat i formant un disc pla, que després es doblega de diferent forma segons la regió. A dins s'hi posen ingredients de tota mena, tan siguin dolços com salats.

Si bé, com hem dit, la base és feta de farina, també se li posen ous, llet, mantega i sucre. Segons el tipus de farina usat s'acaba fent una crep dolça o salada, amb la de blat en el primer cas i de fajol en el segon. Com la seva elaboració és particular en la forma, existeixen utensilis de cuina específics, com les creperes.

Ens hem referit a l'origen de les creps situant-lo a França, però si volem ser més concrets el localitzarem a la regió de Bretanya (oest de França). Allà s'anomenen krampouezh i, a més de formar part dels àpats diaris, s'acostumen a menjar especialment durant la Festa de la Candelaria (ben acompanyades de sidra). De variants en trobem moltes: els blinis a l'Europa Oriental, palačinka a l'Europa Central (República Txeca, Sèrbia, Croàcia), palatschinken a Àustria, palachinca a Bulgària o palacsinta a Hongria. Com és fàcil d'observar, tots aquests noms vénen derivats d'una mateixa arrel, que en aquest cas és el mot llatí placenta. Hi és que, si tirem enrere en el temps i anem més enllà del seu origen francès, veurem que a l'època de l'Imperi Romà hi havia un plat jeu semblant. D'aquí en sortiren variants com l'alemany pfannkuchen i l'holandès pannenkoeken (paella i coca). O el panqueque, que és un tipus particular de crep més gruixut.

A casa nostra és habitual que se serveixin amb nata muntada, melmelada, sucre, xocolata o, en el cas de les salades, amb embotit (pernil dolç i/o formatge). Sobre la seva denominació, el diccionari accepta tant l'ús femení com el masculí, tot i que promou el primer. A Galícia, en canvi, es denominen filloas o freixós i a Astúries fayuelos o frixuelos; menjars molt tradicionals en època de Carnestoltes.






Recull de receptes:


La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: creps de poma amb mistela i canyella
La Conxita de Al pot petit: creps de xocolata i ametlla
La Dolores de Mi gran Diversión: creps de punta de coixí amb forma de cor
La Mònica de Galetes i més coses dolces: creps illenques
La Laia de Delícies de llimona: pastís de creps
La Isabel de la cocina de Frabisa: filloas
La Sandra de La capseta dels meus tresors: creps amb poma caramel·litzada i crema


La Judith de El món de Juju: creps de Nutella, plàtan i maduixes
La Pilar de Per sucar-hi pa: milfulles de galette bretonne
La Mireia i la Bet de Els fruits saborosos: creps amb melmelada
La Pilar de Sirope de fresa: creps clàssiques
La Marina de Tapa’t de tapes: creps de xocolata farcides de formatge
La Nani de La cuina Violeta: creps amb mel i melmelada de llima
La Roser de Trifàsic de Baileys: pastis de creps per Sant Jordi
La Marta de Pebre i xocolata: pancakes anglesos
La Marta de Cuina Diari: canelons de creps
La Paula de Bon Tiberi: creps de dos colors
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: crep amb brandada de bacallà i melmelada de pebrot vermell
L’Eva de Els meus plats: 
creps de remenat
La Sussi d’Ara cuina: creps suzette farcits d’orange curd
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: creps de maduixes amb salsa de mandarina
La Mª Glòria de Gourmenderies: creps cafè-bombó amb gingebre confitat
L’Abril d’April’s Kitchen: creps de compota de ruibarbre amb taronja sanguina
La Núria de Tastets de bruixa: galette bretonne salada però dolça
L’Alba i el Jordi de El Taller de cuina: tiganites
El Jordi de Tot es bo el que l’olla cou: pastis de creps de xocolata
La Mª Glòria de No tot són postres a la cuina: creps d’espàrrecs de marge i formatge
La Núria de Pa amb oli i xocolata: creps de melmelada d’albercocs
La Mònica de Coses de Llàbiro: creps orientals i canelons de maduixes en balsàmic
La Carme d’All i julivert: crep de cacau amb pera i xocolata blanca
La Gemma de Caprofiti: creps farcits de melmelada
La Xisca de de cocinar y más: rollito verde que te quiero verde
La Silvia de Silvia's lab: crep light i fàcil

La Marta i l’Anna, que no tenen bloc però han volgut participar, ens porten unes creps lleugeres



Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada hem recollit 58 receptes


Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

dimarts, 2 d’abril de 2013

Bombons

Com ja ens hem trobat en d’altres ocasions, trobem diferents histories sobre l’origen dels bombons. La  més  coneguda  és  la  del  pastisser  del  rei Lluis XIV, el rei Sol,  que  li  va presentar  unes  fruites  banyades  en  xocolata  i  el  monarca  va  contestar: “bon bon”  (doblement bo) en  senyal  d’aprovació. D’aquí  va  sorgir  el  terme bombó per referir-se a qualsevol tipus de xocolata farcida.

Anys més tard els artesans belgues, suïssos i italians es van proposar perfeccionar l’elaboració d’aquests dolços i van anar sorgint petits negocis familiars. Amb el pas del temps va arribar la industrialització i, amb ella, la reducció de costos. Aquesta va fer que poguessin arribar a un públic més ampli.

Cadbury, una coneguda marca britànica de xocolates, va treure al mercat, el 1868, la primera capsa de bombons  i es va convertir en un regal perfecte.

Però no ens enganyem, també tenen una altra cara els bombons. I és que, depenent del tipus de bombó, poden arribar a contenir unes 600 calories per cada 100 grams, a part de greixos i hidrats de carboni, però en petites quantitats...

Pel que fa les trufes, n’hi ha que les anomenen les reines dels bombons. Durant molt de temps les trufes eren el farcit més popular de tota classe de bombons.

A l’actualitat no ens podem quedar només amb els bombons dolços, també hem vist que podem trobar propostes salades que poden satisfer els gustos més exigents.





Recull de receptes: 

L’Eva i la Gemma de Cuinant entre llibres: bombons de music
La tata Conxi: trufes de xocolata
La Silvia de El món del pastisset: bombons de nocilla blanca
L’Helena d’Acabat de fer: trufes de cervesa Guinnes
La Begoña de Al calor del horno: bombons de pasqua roses
Recetas urgencias Taulí: bombons farcits de toffe
La Nani de La cuina Violeta: bombons de trufa cuita
La Marina de La Rosquilla de la tía Laura: bombons amb figues i festucs
La Marina de Tapa’t de tapes: bombons de coco i sèsam amb bany de xocolata
La Núria de Pa amb oli i xocolata: pop cakes ambo li d’oliva
La Laia d’Aroma figuera: trufes
La Mònica de galetes i més coses dolces: bombons de pasqua d’aprofitament
La Isabel de La cuina de la Isabel: bombons de macadamia
La Quima de Les meves receptes: bombons de trufa de xocolata de taronja
La Gemma de Caprofiti: bombons de festucs
La Núria de cuinem amb Núria: bombons de xocolata i kikos
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: trufes
La Isabel de Els fogons de la Isabel: bombons variats
La Mònica de Coses de Llàbiro: bombons de pa amb oli, sal i xocolata i trufes de caipirinha
La MGlòria de Gourmenderies: trufes negres a la taronja
La Neus d’estovalles a quadres: bombons de gianduja
La Raquel de Cute cakes: trufes de xocolata
La Sandra de La capseta dels meus tresors: bombons de codonyat i pinyons cruixents
La Palmira de Come conmigo: bombons de músic i flor de sal
La Núria de Tastets de bruixa: trufes
La Marta de Cuina Diari: closques d’ou de xocolata
L&C de Chocolate, aceite y sal: bocinets de caramel amb fruits secs
La Mireia i la Bet de Els fruits saborosos: bombó de xocolata negra amb melmelada
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: lingot de xocolata i avellanes amb cruixent de taronja
La Sussi d’Ara cuina: bombons farcits d’orange curd
La Victoria de Hoy cocina Vivi: bombons de pasqua amb candy melts
La Roser de Trifàsic de Baileys: bombons de galeta, formatge i xocolata
La Cósima de Las cosas de Cósima: bombó gelat de fresons
La Mª Glòria de No tot són postres a la cuina: bombonets d’avellana
La Carme d'All i julivert: bombons amb cruixent de festucs

Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada hem recollit 63 receptes

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

diumenge, 3 de febrer de 2013

Natilles

Les natilles són una preparació que tot sovint trobem a les postres; si bé es poden servir en tot moment, sempre i quan es respecti la seva base: la llet i els ous. Ara bé, quan es mengen de postres, normalment, porten els següents ingredients: llet o crema de llet, rovells d’ou, sucre i aromes, com per exemple la vainilla. De vegades també s’hi pot afegir farina de blat de moro (maicena). 

En funció dels ous que porti, així com de l’agent que utilitzem per a espessir-la, variarà la seva consistència, d’aquesta manera tindrem una salsa fina (creme anglaise), la nostra tradicional crema catalana o una crema pastissera. 

En quant al seu origen, la versió més coneguda de les natilles és la que ens diu que van sorgir als convents. Aquest pensament sembla lògic, sobretot si pensem que té una elaboració senzilla, poc costosa i és un aliment força complert, ja que conté llet i ous. 

Cal dir que és un aliment que destaca pel seu contingut proteic, degut a la participació de la llet i l’ou a la seva elaboració. També té hidrats de carboni, fonamentalment sucres, i un alt contingut en calci. 

Les natilles són una bona opció per a persones que tenen problemes per mastegar i per aquelles que, tot i tenir poca gana, necessiten plats amb altes concentracions de proteïnes. De fet, fins i tot alguns de vosaltres ens heu dit que us les donaven quan estàveu malalts.








Recull de receptes:


La Neus de estovalles a quadres: natilles
L’Alba i el Jordi de El taller de cuina: natilles de cacau
L’Olga de La cuina de l’Olga: natilles amb Oreo i amb kit-kat
La Joaquina de La cocina de los inventos: natilles a la taronja 
La Mayte de Rústica: natilles de iogurt i mel
La Palmira de Come conmigo: natilles de tapioca amb aigua de roses i mel, natilles de polenta, safrà i aranja i natilles de llimona
La Paula de Con las zarpas en la masa: natilles de torró
La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: natilles lleugeres de xocolata
La Silvia de Chez Silvia: natilles lleugeres,lleugeres
La Marina de La rosquilla de la tía Laura: natilles de cafè irlandès
La Cristina de Bufet de postres: natilles bicolor
La Cristina de Us en llepareu els dits: natilles de canyella, de xocolata i de vainilla i xocolata blanca
La Roser de Trifàsic de Baileys: natilles d’orxata
La Mònica de Coses de Llàbiro: natilles d’ametlles amb salsa de maduixes i crumble d’ametlles (sense làctics i sense ous)
La Virgina de Sweet&Sour: natilles de plàtan caramel·litzat sobre molles d’speculoos
La Nani de La cuina violeta: natilles de casa amb dolç de llet
La Doli de Ideeas de Cadoca: amb Baileys i caramel i normals i xocolata
Les noies de Tast de Cuina: sopa de natilles amb brownie, gelat de nata i fruits vermells
La Roser de Quina delícia cuina d’una aprenent: natilles
La Pili de Kooking: natilles de nespres en almívar
L’Eva de El cullerot festuc: natilles de coco i poma amb xocolata
La Marta de CuinaDiari: ous a la neu
La Caterina de Taula posada: natilles desàlvia lleugeres (sense sucre) amb neules de xocolata
La Heva de Tarjeta de embarque: natillesveganes de poma
La Judith de El món de Juju: natilles de fruita de la passió, de licor de tiramisú, de coco i natilles de llet merengada
Gingebre: natilles de xocolata
L&C de Chocolate, aceite y sal: natilles de speculoos
La Paula de Bon tiberi: natilles de xocolata blanca
La Dolores de Mi gran diversión: natilles amb poma caramel·litzada
La Bet de Tastarutes: natilles casolanes
La Seelenschmerz de Gesmack: natilles
La Isabel de La cocina de Frabisa: natilles casolanes de taronja
La Pilar de Mi mesa para tres: natilles de foie
La Laura de Cuinera a estones: natilles al perfum de vainilla
La Cósima de Las cosas de Cósima: natilles de xocolata amb merenga de taronja
La Lourdes de Els fogons de l’àvia Nuri: natilles tunejades
La Montse de Món cosit a mà: natilles i un brodat
La Gemma de Caprofiti: natilles de xocolata al’aroma de mandarina
La Raquel de Els nostres moments: natilles d’Oreo
La Isabel de La cuina de la Isabel: natilles de llimona
La Marina de Tapa’t de tapes: natilles de cacau i canyella
La Gemma de La cuina de casa: escuma de natilles amb taronja i cardamom verd
La Teresa de Com a casa res: mousse de xocolata amb crema de menta
La Raquel de My cute cakes: natilles de praliné d’avellanes
La Victoria de Hoy cocina Vivi: natilles amb fava tonka
La Frederique de La Vie a Can Catrina: natilles de xocolata blanca
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: natilles amb galetes i merenga senzilla
La Marta de Pebre i Xocolata: natilles i natilles de xocolata (amb Thermomix)
La Mireia i la Bet de Els fruits saborosos: natilles amb cremós de cireres
La Montse de Rhubarb and samphire: coffee custard with cookies
El Jordi de Faves comptades: natilla de xocolata amb nata
La Cristina i l’Ana de Fórmules culinàries: natilles de vainilla
La Laura de Coure Coulants: mousse de natilles amb cruixent de galeta i glassejat de xocolata
La Sandra i el Xavi de Els fogons de La Bordeta: natilles de xocolata
La Mar de El que no mata engreixa: natilles a la vainilla amb fruites àcides
La Carme d’All i julivert: natilles de xocolata
La Marta de gaudint de la cuina: natilles casolanes
La Cinta de Trossets de cuina: natilles amb pinya caramelitzada



Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, heu aconseguit fer un recull magnífic , un total de 68 receptes.



Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

dimecres, 5 de setembre de 2012

Al setembre comença l'escola i també la xerinola

Avui ha sigut un dia molt important. No és que hagi sigut únic, ja que es repeteix cada any igual, però sí que és diferent. I és que el retorn a l'escola sempre és especial. Després de molts dies amb un ritme de vida diferent, banyant-se a la piscina, anant en bicicleta, gelats a dojo i molta estona al carrer; torna la rutina, cal anar a aprendre i, a poder ser, fer-ho de forma amena i gratificant. A més, el primer dia acompanya unes sensacions diferents. Nous companys, noves assignatures, nova aula, nou professor  i... nous deures. És el primer dia i els hi han posat un fotimer de deures. A més, la feina al forn també ha pujat. Els pares, a més d'ajudar amb els deures, han de preparar nous pans i rebosteria per l'endemà. Així que els queda poc temps per preparar el sopar. Per això la mare proposa fer uns macarrons.

Aquesta idea ronda pel cap de la Maria des del moment en que ho sent. Un fet que marca l'esdevenir dels deures. Aglutina els conjunts i els subconjunts en matemàtiques segons macarrons i espaguetis. Formula frases coordinades parlant de la pasta i dels sopars. Practica amb l'anglès, de forma oral, preguntant-li a la Joana si els farà amb formatge o sense. Naturalment, es posa molt contenta en escoltar que estaran ben gratinats. La professora de música els ha demanat que elaborin una cançó i ella no ho ha dubtat ni un segon, s'anomenarà "La cançoneta dels macarrons ben bons".

Després de tanta feinada, arriba l'hora de preparar sopar. La Mare ja n'està fins al capdamunt de sentir parlar de macarrons, així que prova de canviar la idea, però ja se sap, la Maria i el Pere són molt tossuts. I quan una cosa se'ls posa al cap... no hi ha ningú que els hi tregui. No hi ha discussió que valgui, macarrons gratinats i tota la família a cantar!