Jove rondinaire, vell cridaire

-Pobra Maria. -Comenta la Joana en veu baixa.

-Pobra? Per què? Què li passa? -Respon el Pere agafant-li la mà a la seva dona.

-Res, home, res. Mira-la. No ho veus? -Diu mentre li assenyala a la petita amb el dit índex.  

-Ostres, dona, no veig res d'estrany, està fent els deures a la seva habitació, no?

La Joana abaixa el cap i s'endú el seu marit, que no entén res del que li ha dit. Arriben a la cuina i treu de la nevera dues cerveses ben fredes. El Pere agafa un bol i l'omple de cacauets. 

-Amor, no t'acabo d'entendre. La petita és feliç, no? A què ve aquest comentari? Hi ha res que no sàpiga? -Reclama el Pere ja amb un to una mica pujat.

-Tranquil, Pere, tranquil. Mira, hi ha coses que només entenem les dones...

-Ja hi som altre cop amb aquestes històries, que si les dones això, que si els homes allò... No som tots iguals? No hi ha qui t'entengui, eh!

-Va, no siguis rondinaire, brindem. I no t'enfadis. La petita no està fent els deures. La Maria està dibuixant una gran lluna sobre un cel blau.  

-I... -El Pere demana que continuï... 

-I... Res. Ai, fillet, que n'ets de visionari, tu! No veuries un gotim de raïm ni que et deixessin a una vinya!

-Doncs saps què? Marxo a preparar el dinar, perquè avui toquen broquetes, i la carn és cosa d'homes, no?  -El Pere esbufega i gesticula, movent els braços de dalt a baix.

-Bé, tu fes les broquetes de carn, que jo prepararé unes de verdures, així veuràs que tinc raó i tots podem fer de tot! -Contesta rient la Joana.

Recordeu:

• Fer la vostra versió de broquetes -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• Si ja teniu una recepta de broquetes publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Ell s'entén i balla sol

Ja fa dies que el Pere aprofita els migdies, just després de dinar, per aprendre a tocar la guitarra. Un parell de mesos enrere en va comprar una a un dels seus clients del forn. L'home que li va vendre era un músic professional, però marxava a viure a un país molt llunyà. En un primer moment, quan el client li va oferir, el pare de la Maria li va dir que no la volia per res, ja que ell no sabia tocar cap instrument, però la Joana el va convèncer: "Mai és tard per aprendre, sempre pots deixar de fer la migdiada i dedicar aquesta estona a alguna cosa més profitosa". Segurament no va ser la idea de deixar de dormir, després dels àpats, la que va fer que canviés d'opinió, però el cas és que per un preu molt bo va comprar-la.
 
Durant uns dies la frustració es va apoderar d'ell. L'agafava i intentava tocar coses, però no en sabia. Només aconseguia raspar les cordes sense sentit, ni ritme, ni notes ni res de res. Quan ja la volia guardar a un armari per no treure-la mai més, la Maria va demanar-li que toqués un cançó. La petita estava entusiasmada, li havia dit a tothom que el seu pare tenia una guitarra d'un músic i que ara ell ho seria. Estava tan contenta mentre li demanava que el Pere va haver de canviar de parer i posar fil a l'agulla.
 
Des d'aleshores, quan ja han recollit la taula, la Joana s'asseu a una cadira i mira com el seu home aprèn les primeres cançons d'un llibre de lliçons bàsiques. "Ho fas molt bé amor, no et preocupis, aviat podràs fer-nos un petit concert i fer feliç a la teva filla". Al temps que acabava de dir això, la Maria entrava a casa i ho sentia.
 
-"Mare, el pare no em farà feliç fent-me un concert...". -Digué això obrint els braços i inclinant el cap.
-Tens raó, filla meva, quina estupidesa, el pare et fa feliç estimant-te, no? -Replicà la mare mirant el Pere amb tendresa.
-No, no! -Exclamà la petita mentre deixava la motxilla i corria a abraçar el seu estimat pare-. Ell em farà feliç ara preparant-me unes crepes!

Recordeu:

Fer la vostra versió de creps -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.

La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.

Si ja teniu una recepta de creps publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.

Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es

El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure

L'escola s'acaba i la Maria retorna cap a casa. Abans, però, s'enfila a dalt d'un turó. Tot sovint hi va una estoneta per llegir envoltada de natura. Des d'aquí es divisa tot el poble, situat al mig d'una gran vall verda i frondosa. L'aire és pur, humit. Els sons són màgics, ocellets piulant i el vent travessant branques i branquillons. Qualsevol persona es relaxaria tant que perdria la noció del temps.

De la seva  motxilla treu el llibre que actualment la té captivada. Es tracta d'una novel·la antiga, la va trobar fa poc a la biblioteca del pare,  qui li va recomanar ferventment un cop la veié entre les seves mans. Entre capítol i capítol aixeca el cap i veu com el sol comença a marxar, però no es preocupa per l'hora. Tot i que just a l'altra banda, eix una lluna plena que comença a prendre força. Ella es queda embadalida mirant-la. La seva forma, completament rodona, és un enigma que li recorda tots aquests sentiments que ara li comencen a recórrer el cos quan és amb els seus amics. Santa innocència a dalt d'un turó. 

Ja fa estona que el llibre resta tancat. La llum del sol ha desaparegut. Ara només la lluna il·lumina la filla del flequer. Els seus ulls comencen a plorar, sense saber ben bé perquè, però plora i el seu cor s'omple de sentiments ben estranys. En notar les llàgrimes per les galtes s'adona que s'ha fet tard, molt tard. S'aixeca d'un bot i comença a córrer cap a casa. Amb les presses s'ha deixat el llibre a dalt de tot, però ja és tard, sap que els pares estan preocupats; així que acaba el camí amb un nus a l'estómac. Obre la porta de casa i comença a plorar. Entre sanglots li explica a la Joana que s'ha despistat, demana perdó, continua amb el plor i mira el seu pare: "I m'he deixat el llibre a dalt de tot!" Exclama amb tristesa.

La mare, que fa una estona estava ben nerviosa, l'abraça amb força. "Tranquil·la petita, no passa res, demà ja l'agafarem".

El Pere fa un petó a la seva galta i li diu: "Som-hi filla, renta't la cara, que per passar el disgust, farem bombons".

Recordeu:

• Fer la vostra versió de bombons -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de bombons publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Mal de testa vol minestra

Avui, mare i filla han arribat tard. Han anat a fer les compres i un parell d'encàrrecs. La Joana està atabalada, no sap com se li ha pogut anar el sant al cel. -Ara, hauré de fer el sopar de pressa i corrents. Vés parant taula i oblida't de fer els deures... -Li diu, quan comença a elaborar una minestra amb un to nerviós a la seva filla.

Aleshores, ella no contesta i es queda al seu costat, mirant-la. Esperant alguna cosa que no arriba mai. Per això, quan ja ha passat una estona, li diu a la seva mare: "Em sembla que t'equivoques".

-Com dius? -Li contesta la Joana-. Ara resultarà que tu en sabràs més que jo... Per què ho dius això? Què és el que no estic fent bé?

-Els grans sempre feu igual, quan algú que és més petit que vosaltres us corregeix, us sorpreneu, però si és al revés, nosaltres ho hem d'acceptar sense protestar.

-Ben mirat, tens raó... però, per què ho dius això? Què faig malament?

-No és una cosa en concret, sinó tot plegat... -comença a explicar-li la Maria, tot i que la mare no la deixa acabar.

-Escolta'm petita, no sé de què parles, però em sembla que qui s'equivoca ets tu -contesta amb autoritat mentre continua tallant la verdura a un ritme frenètic.

-Mira, mare, jo només et dic el que tu m'has ensenyat...

-I això és? -Insisteix la mare, que comença a perdre la paciència.

-Doncs molt senzill, si vols cuinar, fes-ho a poc a poc... gaudeix i diverteix-te!

La mare, en sentir les paraules de la seva filla, veu el seu propi discurs. Sospira i deixa de tallar les mongetes.

-Quanta raó tens filla meva, quanta! Vine aquí, preciosa, seu al meu costat, junts acabarem de tallar les mongetes, la pastanaga, la patata, el bròquil... afegirem pèsols i, mentre bulli durant molta estona, nosaltres anirem a fer els deures, què et sembla? Si avui sopem més tard, no passa res!

Recordeu:

• Fer la vostra versió de minestra -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de minestra  publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Qui dia passa, any empeny

Un any més la família ha celebrat les festes de Nadal. Durant uns dies han tingut més feina del normal, cada cop que són festes el forn pren una activitat extra que, tot i ser esgotadora, ajuda l'economia dels protagonistes. Nit de Nadal, Sant Esteve, Cap d'any... i ara Reis. 

El Pere no para de fer tortells de reis, sap que tenen molt bona sortida, així que no perd l'ocasió de demanar a tots els seus clients si vol que n'hi reservi un. La Joana li diu sovint "no et facis pesat... Però...", afegeix després, "...fas ben fet, si no ens espavilem, la crisi acabarà també amb nosaltres".

Ha estat un any dur, per a ells i pels seus clients. Per tothom en general. Però durant un parell de setmanes la il·lusió nadalenca ha provocat un estat d'ànim diferent. La Maria, tot i saber que les coses no van tan bé com els seus pares voldrien, ha estat ajudant en tot. Per això també dóna un cop de mà amb els tortells. "Tots a la una", crida mentre va amunt i avall pel forn. 

Són dies esgotadors, sense horari, sense gairebé descans, tan sols hi ha petits plaers que donen energia per seguir continuant. "Veure a la Maria ajudant-nos, tan il·lusionada amb tot plegat, veure com, tot i els mals moments seguim units... val la pena... Oi, Pere?", pregunta la Joana sense buscar altra resposta que un somriure del seu marit.

Passen les hores i a la Maria se li fa un forat a l'estòmac, cal berenar. Ella ho té molt clar. Tan clar com la seva mare, que ha deixat preparades unes natilles a la nevera. "Energia per continuar a tota màquina", crida mentre treu aquest plat tan casolà i dolç.

Recordeu:

• Fer la vostra versió de natilles -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de natilles  publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

A l'hivern boirina i la neu per veïna

Asseguts a la vora del foc, la Joana i el Pere ja no saben què fer per distreure la Maria. A fora neva sense parar, porten tot el dia tancats a casa, han cuinat, han jugat, han fet els deures... Els pares estan esgotats i pensen què poden fer perquè la petita no s'avorreixi. 

La Maria, que és molt múrria, veu que els seus pares estan preocupats al respecte, per això els hi diu:

-Pares, tranquils, ja sé què farem...

-Digues filla, a què vols jugar? -Pregunta la mare amb veu cansada...

-Farem una festa!

-Una festa? Filla meva! Si només som tres! I estem cansats! Quines coses tens -Diu el pare movent el cap d'un costat a l'altre...

-Sí, sí, una festa... i no ens fa falta ningú més! Ni tan sols ens cansarem! Mireu, tenim el foc, tenim on seure -la petita toca el terra on és asseguda-, tenim un bon got de llet i... moltes històries a explicar! Vull saber com eren les vostres festes! -Exclama la filla aixecant el braç dret.

-Ai Maria! Què maca ets! I què vols saber? -Pregunta el pare.

-Joana, no vol saber res, vol una història, una festa de les nostres, una experiència nova... i li donarem. Li explicarem cadascú de nosaltres dos la millor festa que vam viure de petits, jo ja tinc clar quina, petita, t'explicaré el dia que els meus pares em van portar, per primera vegada, a casa del Sr.Ramon, l'alcalde d'aquells temps... Els pares m'hi van dur perquè volien xerrar sobre la fleca, però el seu fill feia anys. Mare de Déu! Hauríeu d'haver vist allò! Hi havia garlandes per tota la casa, menjar per donar i per vendre, una habitació plena de joguines, un jardí enorme amb olles penjades... quina experiència... tot i que l'alcalde ens va invitar a quedar-nos, el meu pare va voler marxar, no volia que jo visqués allò. Al cap d'unes hores hauria de tornar a la realitat, al plat de pa amb oli, a l'aigua dins del cossi per rentar-me... Però a la meva mare se li van il·luminar els ulls, i a mi també... vam veure com el servei treia una safata de canapès... i tots els invitats s'hi abalançaven. No ho vam poder evitar... vam quedar-nos allà, menjant canapès i jugant a trencar l'olla... una de les tardes més màgiques de la meva vida...

Recordeu:

• Fer la vostra versió de canapès -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de canapés publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala

A mitja tarda, quan la petita torna de l'escola, els pares l'esperen al menjador de casa. En obrir la porta i veure'ls les cares, ella ja sap què ha passat. Ja fa dies que l'àvia és malalta. Ja fa unes setmanes que tot són preocupacions, trucades i cartes. Els hagués agradat baixar al poble, però era impossible i, tot sigui dit, ella mateixa es va poder acomiadar abans d'agafar un refredat massa cruel.

La vida, tot sovint, s'acaba. Els pares abracen a la petita. Tots junts comparteixen un moment de tristor que, gràcies a la mare, aviat canvia de registre. La Joana, eixuga les llàgrimes de la petita i treu un àlbum de fotos. En pocs segons ja han substituït les cares tristes pels somriures. Els comentaris, primer amb la veu entretallada, apareixen espontàniament. "Mira quins cabells portava l'àvia aquí". "I el vestit aquest? Si sembla que anéssim tots al Carnestoltes". "Guaita mare, aquesta sóc jo? Què fem tu i jo a la cuina amb l'àvia? Magdalenes?". 

Així és, a la foto surten les tres fent magdalenes, i al fons de la imatge es veu el Pere, porta una llarga melena i somriu veient les tres generacions remenant els ingredients. Anys més tard, en un dia trist com aquest, torna a somriure observant com elles dues tanquen l'àlbum i es disposen a fer magdalenes en honor a l'estimada àvia.

Recordeu:

• Fer la vostra versió de magdalenes -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de magdalenes publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Plou poc, però pel poc que plou, plou prou

Primer diumenge de mes. La tardor ja és aquí. No para de ploure. La primera en llevar-se és la petita de la casa. Corre cap al llit dels pares i els demana que s'aixequin. Havien quedat que avui anirien a passejar. El pare mira per la finestra i li diu, amb veu ronca, "filla, no veus que plou a bots i a barrals?".

En un instant, l'alegria de la menuda desapareix. No plora, però té el cor trist. Els nens ja ho tenen això. Viuen de les il·lusions. Il·lusions que sovint creem els pares i que no sempre es poden complir.

La mare abraça la Maria i li diu: "Filla meva, ja anirem la setmana que ve. Avui millor que ens quedem a casa".

La Joana abraça la Maria i li diu que s'estiri amb ells. Però ella no vol. Els demana que s'aixequin. Vol fer coses. No vol dormir. De tant insistir, ho aconsegueix. Tots esmorzen i es dutxen.

Després cal buscar alguna activitat. Ja han pintat, han fet els deures i han cantat.

La mare no sap què fer. Veu que la seva filla té ganes de fer coses. Però ja no se li acudeix res més. Es posen a mirar tots tres per la finestra. Miren com cauen les gotes sobre els tolls del carrer. Resten una bona estona sense fer res. Només observant la majestuositat de la pluja.

La mare mira el pare, li agafa la mà. Els dos somriuen. No ho diuen, però recorden un dia de pluja de fa molts anys. La Maria ho veu i els pregunta què passa. Ells dissimulen i per sortir del pas el pare exclama: "I per què no fem galetes? Així demà les podràs portar a l'escola i compartir-les amb els amics!".

La idea agrada a les dones de la casa, que amb un moment ja porten posat el davantal. Ara és moment de pensar com les volen, quadrades, de farina, decorades.... Ostres, aquí sí que sembla que hi ha un problema, altre cop pare i filla pujats a sobre les cadires. Cada un demanant el vot per la seva opció.

El pare no vol que hi posin dolços per sobre. La Maria diu que decorar les coses és donar alegria.

La mare se'ls mira i exclama: "Si cal, farem un referèndum!".

Recordeu:

• Fer la vostra versió de galetes -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda- memoriesdunacuinera@yahoo.es -.

• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de galetes publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.

• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es

• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Amb bona mar, tothom se sent cridat a navegar

Avui ha sigut necessari matinar. Com la Maria ja és gran, al contrari del que passa cada estiu, ja no marxa al sud a veure l'àvia, sinó que han decidit viatjar tots plegats, exercint les primeres vacances en família. No ha costat massa organitzar-ho tot, però si ha calgut moltes hores per buscar els preus més ajustats. No seran fora massa dies, el pressupost ha d'ajustar-se a les condicions reals dels seus ingressos.

La ruta planejada comença al port de la ciutat més propera. Un vaixell els espera a ells i a moltes famílies més. El mar serà el camí, els peixos els comapanys de viatge, l'illa serà el destí.

Un cop a bord, quan ja han deixat l'equipatge al camarot i tots tres romanen a coberta, el Pere li diu a la Maria: "Fixa't bé com treballen aquesta gent, són un equip! El Capità els indica què fer, però sense els mariners, res seria possible".

La Joana mira com els mariners deixen anar les amarres i, amb cara preocupada, li diu al Pere: "No les tinc totes, no sé si em marejaré, vés a saber si ens perdrem, desconec si ens farà bon temps, estic preocupada per si ho hem agafat tot... tinc neguit per saber què ens depararan aquestes vacances... ".

Un silenci és el preludi al gran i estrepitós soroll que fa el vaixell en començar a moure's. El camí ja ha començat i sortint del port abandonen la ciutat, la terra, la casa, encaminats a un horitzó tot blau i infinit.

Aleeshores la filla li diu a als pares: "D'aquestes vacances segur que en traiem profit... tornarem amb moltes idees per cuinar i cuinar! Així jo me les podré menjar!".

Recordeu:

• Gaudir molt dels vostres amics i familiars.
• Les vacances les podeu gaudir allà on vulgueu, això sí, sempre amb un bon somriure.
• Teniu fins el dia 5 de setembre per carregar bé les piles. Aquell dia tornarem amb una nova proposta i us hi esperem a tots!

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres, encara que us avisem que estarem un xic ocupats gaudint de les nostres vacances ;)

Molt bon estiu!

Molta fruita menjaré, i molta salut tindré

Camí de casa, la família està enfadada. El Pere i la Joana han tingut una discussió que, com totes, vista des de fora, sembla ridícula. Aquest matí s'han llevat tots tres molt d'hora. Tot i ser diumenge, han volgut aprofitar el dia i anar d'excursió al poble del costat. Amb lleganyes matinals i badalls continuats, la família ha pogut iniciar una jornada diferent gràcies a la dutxa d'aigua freda que han fet tots tres.

Ja fa un parell de dies que no funciona l'aigua calenta i, segons la Joana, la culpa és del Pere, que mai troba el moment per arreglar-la. Val a dir que, davant de la petita Maria, la mare sempre excusa el pare, adduint la gran feina que té al forn.

Sortint de casa, amb els aires ja girats, la petita ha ensopegat i s'ha fet mal al genoll; res que una mica de gel no pugui anastasiar. La mare, mentre li ha netejat la ferida, li ha explicat que a casa seva sempre tenien els pantalons amb pedaços als genolls, perquè ella sempre anava per terra. Això fins que els seus pares, els avis de la petita, van decidir donar-li pantalons curts i esperar els genolls pelats.

En arribar al mercat del poble veí, després de moltes hores de camí, tots tres han tingut ganes de firar-se. A la Joana li han agradat unes faldilles que una dona havia fet a mà. El Pere ha volgut comprar uns estris de cuina. I la petita ha desitjat fer-se amb un conte que uns nens tenien a una petita parada improvisada.

El problema ha arribat a l'hora de pagar. El pare ha pensat que la mare havia agafat diners. La mare ha cregut que ho havia fet el pare. I, és clar, tot ha fet pensar que tornarien sense comprar res i amb la panxa buida. Això, però, no ha acabat així. La Maria, dins del seu saquet, portava suficients diners per comprar el seu conte. Un conte que, segons ha dit, no llegiria fins que no estigués amb la seva amiga, la filla de la peixetera.

Sense diners i sense compres, els pares han tornat a casa enfadats i afamats. Un fet que ha aprofitat la petita per posar ordre a la seva manera: "Va, si feu les paus, en arribar a casa us preparo una magnífica macedònia!".

Recordeu:

• Fer la vostra versió de macedònia -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda- memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de macedònia publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
• Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
• Esperem les vostres receptes!

Juny comença l'estiu, tot riu i tot viu

La Maria porta tot el matí jugant amb els amics. És dissabte. La calor s'ha apoderat dels carrers. La font és el punt de reunió. Allà, els nens omplen les galledes d'aigua i surten corrents cap als amagatalls. La petita i dues amigues més tenen les seves trinxeres rere una escala que comunica dos carrers amb desnivell. Un cop amagades, es reparteixen l'aigua que han aconseguit en pots més petits. Aleshores planegen una tàctica i surten disparades per trobar els seus companys de joc. L'aigua els deixa a tots ben xops. És temps d'estiu. L'alegria s'apodera del carrer. L'esperit jovial és als ulls de nens i nenes. Rialles, ensopegades, xiscles. La vida és present i se sent per totes les cases.

A una d'aquestes cases hi ha el Pere i la Joana. Estan netejant el forn. Al pare li han agafat els cinc minuts i li ha demanat a la mare que l'ajudi. Tot i que la Joana no hi està d'acord.

-No podríem fer això aquest vespre? Quan no faci aquesta calorada? Tens unes idees... 

-Les mateixes idees que sempre t'han agradat, no? 

-Sí, sí, les mateixes que mai no he entès.

De cop i volta en Pere es col·loca a la finestra i crida a la Joana.

-Vine, mira la nostra filla... Hi ha res més maco en tot el poble? -Li diu amb els ulls vidriosos.

-No, no ho crec. Ni al poble ni més enllà. Com a mínim, per nosaltres.

Ell l'agafa per la cintura i, amb un somriure a la boca, li diu:

-Dona, tu també ets molt maca, però ho series més si ens preparessis unes postres amb mel i mató! 

Aquest mes us convidem a fer:

Recordeu:

• Fer la vostra versió de mel i mató -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja en teniu una publicada al bloc, podeu participar igualment.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
• Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
• Esperem les vostres receptes

Bé estima qui mai oblida

Després d'una intensa setmana laboral -i escolar, reclama la petita Maria-; la Joana decideix anar a passar el diumenge a fora. Mentre els pares parlen per decidir a on anar, la filla els pregunta si no és massa car anar tot el dia a fora de casa. El Pere, se la mira amb una cara de tendresa absoluta i li contesta que això ja ho té controlat la mare. 

-Dinarem a fora! Un bon dinar! Ja veuràs! -li diu el pare.

-Però tot això és molt car -contesta la Maria-. 

-No et preocupis, ja veuràs com no ens gastem ni un cèntim. Tu no has de patir per aquestes coses... -conclou la Joana.

I així és, perquè els pares han decidit anar d'excursió. Només estaran fora de casa unes hores, però agafen un cistell de vímet i l'omplen fins al capdamunt. En ell hi han posat una ampolla d'aigua, una manta ben fina, tres gorres, i tres carmanyoles 

Quan estan a punt de marxar, la Maria revisa les carmanyoles i es queixa. No han posat ous! 

-Vau dir que avui menjaríem ous!!!  Ho vau dir! -Reclama enfurismada.

-Sí, petita, ho vam dir... però ens hem oblidat. I ara... no farem ous fregits per endur! -Li reclama el pare.

-Saps què farem, bonica? Tinc tonyina a la nevera. Mentre tu poses a fer els ous durs, el pare prepara millor l'excursió que, no sé si ho sabies, però estàvem sortint de casa i no sabíem ni a on anàvem! -Diu rient la mare.

-Volia improvisar -s'excusa el cap de família.  

-Clar, clar, ja et coneixem, pare... ens dius d'anar cap aquí i acabem cap allà! -Finalitza la Maria mentre posa a bullir l'aigua.

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió d'ous farcits -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.

 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
Si ja la teniu publicada, igualment podeu participar.
 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es


 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres

Alegre com una primavera

La Maria va arribar a casa amb una margarida a la mà. La seva mare li va preguntar d’on l’havia tret i ella li va dir que era un regal. La Joana, aleshores, va iniciar un atac de preguntes; estava clar que volia saber qui era el noiet que li havia regalat aquella bonica flor. La petita, però, sempre contestava el mateix: "És una noia i la sang altera!". Ho deia rient i saltant. La Joana la perseguia per casa, també joiosa. Al cap d’uns minuts, però, quan ja no podien parar de riure, la Maria va implorar que la deixés tranquil·la i no jugués més a perseguir-la ni a fer-li preguntes.

La seva mare així ho va fer.  Van anar a la cuina per preparar el berenar i es van adonar que no tenien res que els servís. Ja anaven a sortir al carrer quan, aparegut com el gran salvador, va arribar el Pere. “Criatures, no passeu gana, que aquí ha arribat l’home de la pasta”.

-I quina pasta dus pare? Macarrons?- Va preguntar la petita mentre li agafava la bossa que duia a la mà.
-Com vols que porti macarrons per berenar? A vegades penso que seràs bombera... –Va dir el pare mentre es treia les sabates.
-Bombera? Per què? Mengen molts macarrons els bombers? –Innocentment va preguntar la Maria.
-Ai filleta meva, potser sí que seràs bombera, ens sorprens cada dia més... a veure si serà la primavera...- Afegí la mare.
-La  primavera... La primavera... La primavera- Va començar a cantar la petita...- La primavera la sang altera... Veus mare? La primavera la sang altera! M’entens?  -Anava repetint sense parar, mirant fixament els ulls de la mare i procurant no riure.
-Maria... estàs ben tocada del bolet... què em dius ara de la primavera? Per què em mires així? Sort en tenim que siguis tan feliç, sort! –La mare li va agafar la bossa i exclamà: -Carquinyolis!
-Sí, petites, sí, fa estona que us ho vull dir, però com esteu jugant amb la primavera i aquestes coses, de les que no entenc res de res... –Es va aturar i, després de respirar profundament, va continuar: -Què feliç que em feu...
Tots tres s’assegueren a taula, van berenar carquinyolis i la Maria, per fi, els explicà que la margarida l’havia collit tornant de l’escola i que li volia donar a un amic de classe a l'endemà. Afegí, però, que no li donaria, perquè tenia massa vergonya. Així que va preferir donar-li a la seva mare tot dient-li:
-La primavera me l’ha regalat i a la primavera li he retornat.


Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió de carquinyolis -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.

 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.

Si ja la teniu publicada, igualment podeu participar.
 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es

 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

Els bunyols es mengen sols

Ha arribat Carnestoltes, el rei dels poca-soltes. La Maria té pensat disfressar-se cada dia. Ja ha imaginat i preparat totes les que portarà fins a finals de setmana. No n'ha comprat cap, totes les ha fet ella amb l'ajuda dels seus pares. Avui, que és dimecres de cendra, li han pintat la cara de negre, amb un tros de tap de suro cremat; porta un barret de palla que han preparat amb blat del prat, una camisa verda i uns pantalons vermells. No es cansa de repetir que és un espanta-ocells. Li diu a tothom que es troba pel carrer. Fins que un home li comenta que els espanta-ocells estan quiets, no saltant i cantant. Ella, però, després de pensar-hi, li replica que això només passa els dies normals, però que en època de Carnaval, tot s'hi val!

A classe, la mestra ha preparat els ingredients necessaris per fer bunyols i ha improvisat una petita cuina davant de la pissarra. Per un dia els alumnes han desat els llibres i, damunt de cada taula, han trobat dos bols; un de buit i un ple de sucre. Per tal de fer la massa, la professora els va guiant i fent de mestre de cerimònies. No vol que ningú es cremi amb el cassó que tenen al foc, però coneix bé els estudiants i no pateix en absolut. Així, entre tots creen la base del que serà, ben aviat, el berenar: Un menjar ben dolç que s'acostuma menjar des que s'inicien les festes carnavalesques fins ben entrat setmana santa.

Un cop tenen la massa feta, és el moment d'arremengar-se i preparar-la. La Maria, que no és gens fatxenda, va fent sense dir-li a ningú que ella en sap molt de treballar-la. Com a casa sovint ajuda al seu pare, el forner del barri; hi té la mà trencada. Si veu que algun dels seus companys es passa omplint la màniga pastissera, l'ajuda sense problemes. Així passen l'estona, es diverteixen embrutant-se les mans i creant els seus propis aliments.

La mestra els demana que facin les formes dels bunyols com ells vulguin. Tots segueixen les pautes marcades, fan circumferències i un forat al mig. Però entre tants alumnes sempre ha d'haver-hi un innovador. El Roger, que és el més artista de l'aula, retalla la massa formant una estrella. Creu que farà un bunyol de vanguardia. I certament ho acaba sent, perquè al posar-lo a fregir la forma desapareix per complert i acaba sent un rectangle.

La mestra els reparteix les seves obres culinàries, i ells les ensucren i les col·loquen als bols buits de la taula. En Roger està trist, li ha sortit un bunyol que és un xurro. Alguns companys se'n riuen; però la Maria se li apropa i li diu, a cau d'orella, que a ella li agraden els seus bunyols. Al cap i a la fi els bunyols, li diu tal i com li havia explicat son pare, són bonys!

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió de bunyols -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.

 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.

 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es

 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

Si fer anys et convé, menja poc i paeix bé

 Són les cinc de la tarda; la Maria arriba ara a casa, tot just fa un quart d'hora que ha sortit de l'escola. Com cada dia, ha vingut caminant. El trajecte el comparteix amb la seva amiga Mercè. Avui ha estat un dia especial, és el seu aniversari, fa nou anys, i la professora ha fet que els companys de classe cantessin el Moltes felicitats. A més, tots els companys de classe han estat preguntant-li coses i fent-li cas durant l'hora del pati. Ella ha dut uns dolços que va preparar fa un parell de dies amb la seva mare. Tot plegat ha sigut ben maco. I en acomiadar-se de la Mercè, ella li ha fet un una abraçada ben forta: "Els hem de celebrar tots, tots els de la vida... juntes!". Li ha dit abans de separar-se.

En entrar a casa, la mare li fa un petó i li demana que vagi a la seva habitació a deixar els estris escolars. Ella, obedient, li fa cas. Treu els llibres de la motxilla i ho deixa preparat per fer els deures, però primer torna al menjador per berenar. En arribar-hi no hi ha ningú. La Maria busca a la seva mare per la casa, però no la troba. La crida, però no sent res. Està nerviosa i decideix sortir al carrer. I en obrir la porta es troba tots els seus amics esperant-la, al costat dels seus pares, portant una pancarta ben grossa que posa: "Felicitats, Maria!". L'entrada fa goig, cada un dels amics porta un globus, tots tenen la cara pintada, fins i tot la Mercè, que és qui ho ha hagut de fer més ràpid, perquè tot just feia una estoneta que estava amb la Maria.

La petita s'emociona i plora. Li cauen les llàgrimes a cor què vols, però somriu. És feliç. Els nens se li apropen cantant el Moltes felicitats i els seus pares l'abracen. 

-Vinga nois -Diu en Pere-, tothom a jugar!

I com és normal, els nens li fan cas i aviat estant fent volar la imaginació. La Maria, s'apropa a la Joana i li diu: "Mare, estava amoïnada... quan he arribat a casa i ho he vist tot normal... pensava que te n'havies oblidat!".

I mentre la mare li xiuxiueja a l'orella que això no passarà mai, el pare porta un gran pastís de xocolata amb nou espelmes.

-Tothom aquí -Exclama-. Tothom aquí. Que la Maria bufarà... i demanarà un desig... un desig que, si ella vol, es complirà!

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió de pastís d'aniversari -podeu seguir la recepta que vulgueu-.


 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.


 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es


 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

Qui té fam somnia truites

Un nou any ha començat i, com sempre per aquestes dates, la Maria, la Joana i el Pere es troben reunits a casa. Tots tres llegeixen estirats al sofà. Estan esgotats i no saben per què. Tot i que el pare els hi ho aclareix amb veu cerimoniosa: "Tant menjar cansa, estimades; per sort ara estarem uns dies sense atipar-nos". Mare i filla riuen, i la petita li acaricia la panxa al pare mentre li diu: "Sobretot a tu, pare, a tu et deu haver cansat molt alimentar aquesta panxeta".

Entre riures la mare els pregunta si volen sopar, i tots hi estan d'acord, no volen res pesat, alguna coseta ràpida. Així que la mare proposa fer unes truites. Però només sentir-ho la filla s'enfada i exclama: "Heu anat a la peixateria sense mi? Quina barra! Jo volia veure a la meva amiga... no s'hi val...". "Tranquil·la, filleta" -contesta la mare-, "no hem anat a la peixateria, em refereixo a una truita d'ous! No hi aniríem pas sense tu, que ja sabem que sou molt amigues amb la filla de la peixatera".

Com volen fer un sopar ràpid, no pensen en una truita de patates, ni de verdura, ni de bacallà, ni cap altra variant, una truita a la francesa, senzilla, que els tregui la poca gana que tenen.

Dit i fet, es posen tots mans a la feina i el pare li diu a la Maria que deixati els ous, però ella no ho entén. Així que ell, movent el cap i tancant els ulls, li replica: "bat els ous, filla, bat els ous!". El pare treu unes llesques de pa i les suca amb tomàquet, les dones preparen tres truites a la francesa, ràpides de fer, i en pocs minuts ja estan a taula, llestos per menjar un àpat ben ràpid i bo. Ara ja només els queda comentar com s'han divertit aquests dies de Nadal. I és que els sopars amb la família i els amics sempre donen molta conversa. Caigudes, excessos de cava, i l'amic humorista, que no pot evitar-ho i sempre explica els mateixos acudits. Però ara toca altre cop tornar a la normalitat, i és una normalitat molt feixuga, cal preparar els tortells de reis, que la gent del barri els hi compra sempre molts. 

Així, abans d'anar a dormir, tots mengen una bona truita amb pa amb tomàquet. I la més contenta de tots és la Maria, ja que ella sí és una verdadera somiatruites.

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió de truita -podeu seguir la recepta que vulgueu-.


 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.


 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es


 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes