Carnestoltes, quinze voltes

No és el mateix dia que l'any passat; però plou. La gent està reclosa a casa, preparant el menjar de demà. En Pere; un home gros, barbut, amb unes mans que fan por i una vestimenta desmanegada; segueix amassant la farina. És forner, amant de la bona gastronomia i, per què no dir-ho, un devorador de tot aliment que passi pel seu costat. És l'alegria del barri, sempre fa acudits i parla amb tothom. En Pere és conegut com el Festut historiador; i és que d'història en sap un munt. La seva filla, la Maria, escolta com li relata la llegenda de Carnestoltes, i ho fa a l'ensems que l'ajuda amb la massa. Tots dos piquen fort amb les mans; i ella para l'orella mentre escolta la paganitat de la festa. No escatima en detalls, ha començat el relat parlant dels grecs i de les seves festes dionisíaques, dels romans i del debat sobre l'etimologia del nom. D'on creus que deu venir, Maria, la paraula Carnaval? De Carne Vale -Adéu carn!- o de Carru Navalis -Carro naval-? La petita Maria no contesta, riu i amassa, sap que a son pare li agrada fer preguntes retòriques, per explicar ell mateix les respostes.
La llum de l'espelma que els il·lumina comença a apagar-se. La Joana, la mare, els encén una altra. No voldria pas que s'apagués aquella imatge tan familiar, on pare i filla parlen i riuen, totalment ben avinguts amb la xerinola nocturna que els espera. Com riuen! Com n'estan de contents! Mentre el forn fa feina i converteix la massa en coca, recorden com aquest matí han fet la matança del porc. I si bé a la petita al principi li feia cosa, després ha participat amb tots els veïns amb el repartiment de la carn.
La taula està parada, han servit coca de recapte -amb botifarra d'ou per a ell i sardines per a ella-, aigua i vi. Avui la Maria en beurà una mica, coneixent així què pregonava Dionís quan agafava el raïm i l'escampava pel seu cos. Segur que acabaran disfressats ballant el "Carnestoltes, quinze voltes" i cridant com esbojarrats. Avui els veïns no es queixaran!
Asseguts a la taula, la Maria i en Pere es preparen per menjar la coca de recapte; mentrestant, la Joana se'ls mira, angoixada, ja se la menjaria ella si no fos vegetariana. Per sort d'ella, no tots els dies és dijous gras.

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

• Fer la vostra versió de coca de recapte -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
  

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Ah! I no oblideu que agrairem les vostres propostes pel mes de maig.

Què és Memòries d'una cuinera?

Memòries d’una cuinera comença a partir d’un comentari en broma entre dues germanes blocaires: la Judith i la Mònica. Ens vam anar engrescant i ja veieu: una idea, molt d’entusiasme i ja ens teniu aquí!, liant una mica la blocosfera.

El nom del bloc, ja ens permetreu la llicència, és el petit homenatge que li fem a la nostra mare. Ella és qui va fer que tinguéssim aquesta passió per a la gastronomia. Ja de ben petites entràvem a la cuina amb ella i anàvem experimentant. Quan ja vam créixer una mica ens feia que provéssim de fer alguna recepta, que l’ajudéssim a ella i, entre totes, que decidíssim  què es faria per menjar... Ella sempre ens explicava que no sabia cuinar gens, que es va comprar un llibre, va començar a seguir alguna recepta i va acabar sent una supercuinera, tenia la mà trencada amb els guisats!

A Memòries d’una cuinera ens agradaria recuperar les receptes tradicionals. Als blocs sovint pengem receptes diferents a les que mengem a diari, descobrim nous ingredients. Com ens agrada donar a conèixer receptes que trobem diferents, sovint arraconem les receptes de tota la vida.

Més d’una vegada, al llegir els vostres blocs, hem notat una estima especial cap a aquelles receptes que heu vist sempre a casa, la descripció de la recepta és especial, esteu compartint un petit tresor, són les vostres receptes!

Ens agradaria aprofitar l’estacionalitat de les receptes. Què es menjava a les cases al mes de...? Quina recepta no hi podia faltar mai a una data assenyalada?

Ara que la blocosfera està molt animada hem volgut agafar idees sobre el funcionament d’iniciatives que ens agraden molt, com Els reptes de l’Annie, La recepta del 15 o l' HEMC. És per això que no serà un concurs i no hi haurà condicions: es proposarà el nom d’un plat i tothom podrà dir la seva, tant si té bloc com si no.

Per qüestions d’organització ja tenim triades les receptes dels mesos de març i d'abril, però ens agradaria molt que ens féssiu arribar les vostres propostes per als mesos següents. Les dues receptes que hem triat són de la cuina tradicional catalana però ens agradaria recordar les receptes tradicionals de totes les cuines; per això necessitem la vostra ajuda, com més cuines coneguem millor, no?

Per fer aquest bloc comptarem amb l’ajuda de l'Yves, per si no li donem ja prou feina! Ens ajudarà amb els textos, com sempre, i a fer la presentació de les receptes, però amb un valor afegit... Però haureu d’esperar a la primera recepta si en voleu saber més! Ja veieu, un bloc ben familiar!

Com ho farem?

•  El dia 5 de cada mes us proposarem un plat sense donar la recepta.
• Aniria bé rebre els vostres enllaços com a molt tard el dia 28,  això és per organitzar-nos i poder penjar les fotos, però si alguna arriba més tard, també la penjarem.
• Els enllaços ens els podeu deixar als comentaris de la presentació de la recepta.
• Farem un recull amb les fotos que haurem rebut (si no es té bloc es pot enviar la foto i també sortirà).
• El dia 1 de cada mes sortiran les fotos.

Esperem que us agradi i us esperem veure per aquí molt aviat!