El dimecres de cendra acomiada el Carnestoltes i dóna la benvinguda a la quaresma. La disbauxa i l’excés donen pas a la serenitat i al dejuni, si més no això passava uns anys enrere.
La tradició cristiana no permetia que es mengés carn mentre durava la quaresma i el bacallà, assequible per a la majoria de les economies, es va convertir en el seu substitut perfecte.
És ben popular el dit de que el bacallà era un menjar de pobres. La gent rica no era tan rigorosa amb el seu dejuni:
La Quaresma i la justícia
són fetes per als pobres.
El bacallà és un peix ric en proteïnes, vitamines i minerals. En sec o salat conserva totes les seves propietats. El seu alt contingut en sodi, tot i que al remullar-lo perd una part, fa que no sigui recomanable per a persones que tenen la tensió alta o que tenen tendència a retenir líquids.
El fet de què el bacallà fos un aliment fàcil de conservar va fer que es convertís en un ingredient molt popular en aquestes dates.
La tradició de salar el bacallà ve de fa molts anys, aquesta manera de conservar-lo va fer que fos possible trobar-lo a indrets de l'interior on, d'altra manera, degut a la precarietat del transport, no hauria estat possible que hi arribés.
Els bascos van ser els primers habitants que el van fer arribar a la península ibèrica, tot i que en realitat varen ser els portuguesos els primers a descobrir-lo. Com molts ja sabreu, Portugal és un país on el bacallà té un paper molt important a la seva gastronomia.
El descobriment dels habitants d'Euskal Herria el varen trobar per casualitat, mentre caçaven balenes a Terranova. Aquests per assegurar-se que arribava en bon estat, el portaven obert i assecat a l’aire lliure.
La Vella Quaresma és representada amb una dona vella amb set peus que representen les setmanes que durava el dejuni. Era costum, en molts habitatges, fer un ninot de paper, -sobretot a les cases on hi havia nens i nenes-. Moltes cases la penjaven darrere una finestra o vidriera perquè es pogués veure des del carrer, així per donaven a entendre la fe i religiositat que tenien.
Durant anys es va fer servir aquesta figura, representada a una mà amb un bacallà i a l’altra un cistell amb arengades i verdures, els aliments típics de l’època, com a recordatori de la prohibició de menjar carn. Aquesta representació també servia per atraure clients. Com a reclam, el ninot de la vella quaresma el posaven a l’aparador de les botigues de queviures, d'aquesta manera servia per recordar la prohibició de menjar carn durant aquestes dates.
Set setmanes de quaresma
i de bacallà salat,
Vinguin ous i botifarres
i de truites un bon plat.
Recull de les receptes:
L'Eri de La Cuina de l'Eri: bacallà a la crema de porros aromatitzada amb farigola i formatge brie acompanyat de patates violetes
Les Receptes.cat ens ha fet arribar el seu recull de: receptes de quaresma
La Núria de Pa amb oli i xocolata: lasanya de bacallà
Recordeu que estem esperant les vostres propostes pel mes de juny (recordeu que no cal que siguin de cuina tradicional catalana, volem fer un recull de tantes cuines com sigui possible).
I no voldríem acabar sense agrair-vos a tots aquells que ens heu mostrat interès i a tots els que heu participat, que heu sigut 41, superant el recull anterior!
Dir-vos que ens ha fet molta il·lusió que ens anomenessin a la revista CUINA al seu article "dels fogons a la xarxa"!
Dir-vos que ens ha fet molta il·lusió que ens anomenessin a la revista CUINA al seu article "dels fogons a la xarxa"!
Recordeu que estem esperant les vostres propostes pel mes de juny (recordeu que no cal que siguin de cuina tradicional catalana, volem fer un recull de tantes cuines com sigui possible).

