El qui festeja, no sopa

La tornada a l'escola i a la rutina laboral, per part de la Maria i els seus pares, és ben poc usual. El Pere va caure mentre imitava un saltimbanqui a sobre d'una roca. No va ser gaire cosa, però l'ensurt no li treu ningú. Durant uns dies ha estat fent repòs a casa. Ara ja està gairebé del tot recuperat i, tot i que el metge li ha recomanat que seguís de vacances uns dies més, ja fa un parell de dies que treballa. 

Per la seva banda, la petita s'ha convertit en una infermera d'allò més professional. Ha mostrat tanta atenció cap a ell que, per jugar, es vestia amb una bata blanca abans de fer-li les cures. Acabats els dies de relax i de joc fins a tres quarts de quinze, ha arribat l'hora de tornar a classe. Deures, exàmens i excursions. La primera arriba ben aviat, just una setmana després de tornar a les aules.

Marxen avui a veure unes ruïnes romanes. El mestre el hi ha demanat que no portin ni bolígrafs ni llibretes, només la ment oberta, ganes de passar-ho bé i... una carmanyola!

Ja podeu imaginar el nivell de preocupació de la petita de la casa. Ahir per la nit encara dubtava què fer. I és que, tal i com li deia a la seva mare, aquest any ja era més gran. No podia seguir portant menjar de nen rebullit i refredat. Calia inventiva, sorprendre els companys de classe i, sobretot, atreure l'atenció del noi aquell que, un parell de mesos enrere li havia robat el cor. L'estiu és llarg i, com és normal, està preocupada per saber si segueix mirant-la de la mateixa manera que ho feia.

A l'autobús s'ha assegut amb la seva millor amiga, no han parat en tota l'estona de parlar. S'han posat al dia amb tot el que han fet mentre no estaven juntes. Ara, l'hora de dinar, ella sent un pessigolleig interior que no havia sentit encara. Té la carmanyola sobre les cames, encara no l'ha obert, però el que ha fet per dinar ha passat en segon pla. El més important és que el company de classe que tant li agrada seu al seu costat. 

Recordeu:

• Fer la vostra versió de dinar de carmanyola -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de carmanyola publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Paraules d'estiu, segons qui les diu

Quan les fulles ballen al son del poc aire d'estiu, el sol es pon i deixa pas a les nits més curtes de l'any. Si ve és cert que la Maria comença a estar preocupada perquè el dia torna a escurçar-se, també ho és que la seva mare no es cansa de repetir-li el mateix.

-Filleta, no et preocupis tant per aquestes coses. El dia és llarg encara, gaudeix, tens tot l'estiu per viure a la llum del sol fins ben tard. Aniràs en bicileta. Et pelaràs els genolls en tirar-te per terra. Berenaràs pa amb oli i sucre. Ballaràs a la Festa major. Faràs sopars amb els amics a mitja nit. Jugaràs al carrer fins que et quedis dormida. Gaudeix i no et capfiquis.

-Ja ho sé mama, ja ho sé. Hauria d'estar contenta, però és que m'agrada tant que sigui de dia fins tant tard... Ens deixeu fer tantes coses... I, clar, ara tot fa baixada, cada dia uns segons menys de sol.

-Mira, filla, el temps és... com t'ho diria... És complicat d'explicar, però el teu pare, quan ens vam conéixer, em va portar a dalt de la muntanya, allà on vas sovint a llegir. Allà em va agafar la mà i em va ensenyar el riu que passa a prop d'aquí. L'aigua, em deia, baixa de les muntanyes i espera arribar al mar. Ho fa amb ganes, amb il·lusió, amb força. Baixa joiosa i contenta, emportant-se peixos i branquillons. I cada cop que s'apropa més al mar, té més ganes d'arribar-hi.

-Això et va dir?

-Sí, filla, escolta. Quan l'aigua és molt a prop, la corrent minva, ja no es mostra tan contenta. Fins i tot alguns peixos deixen d'acompanyar-la en el camí i s'aturen en alguns plans. És com la vida, la vivim amb força fins que ens adonem que, de tant viure-la, ens l'acabem i ja no la tindrem més.

-Ostres, mama, aleshores...

-Aleshores, imagina't que l'aigua que brollés de les muntanyes no baixés tan alegre, amb tanta força. Què passaria? Arribaria més tard. Sí. S'hauria preocupat de no gastar la vida, però... i tot el que s'hauria perdut? Va, petita. Fes com el riu, surt, diverteix-te, gaudeix de les vacances! No pensis en res més, el temps ja farà la seva feina.

Que passeu unes bones vacances.

Us esperem el 5 de setembre amb un nou repte!