divendres, 1 de novembre de 2013

Garapinyades

Segons l'Institut d'estudis catalans la definició de garapinyar és: Recobrir d’almívar pres formant grumolls. 

L’origen no està molt clar, alguns diuen que és herència dels àrabs de banyar els fruits secs en mel i d’altres més propers s’atribueixen a ells el mèrit com els bascos o els castellans.
És un dolç que no trobem només aquí, en alguns països de Sud-Amèrica també està estesa aquesta tradició

Com ja ens heu ensenyat amb les vostres receptes són un dolç típic de fires i admet qualsevol tipus de fruit sec. Tot i que les més comuns són les ametlles cada vegada podem trobar un ventall més ample: sèsam, pipes, nous, etc.

Al ser fruits secs tenen un alt contingut en greix i són una important font de proteïna. També tenen una gran quantitat d’hidrats de carboni i per això tenen un elevat valor calòric i per tant convé prendre’ls amb moderació.
El fet de que portin sucre fa que tinguin una llarga vida útil, es poden arribar a conservar un any sempre i quan les guardem en un lloc fresc i sec i en un pot ben tancat.







Recull de receptes:


La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: garapinyades d’avellanes i pecanes
La Núria de Cuinem amb Núria: ametlles garapinyades
La Mercè i la Cori de Cotó de sucre: cuscús amb verduretes almivarades i nous garapinyades
La Nani de La cuina Violeta: Pe de moleque con avelas
La Sònia de Entre harinas: ametlles garapinyades
La Marina de La rosquilla de la tía Laura: crema de xocolata i praliné de nous
La Chus de Mançanes i no pomes: ametlles garapinyades
La Gemma de La cuina de casa: castanyes caremel·litzades a l'estil xinés
L'Alba i el Jordi de El taller de cuina: avellanes garapinyades
La Marta de Cuina-diari: ametlles garapinyades
La Roser de Quina delícia: nous garapinyades
La Carme d'All i julivert: ametlles garapinyades
La Judith de El món de Juju: ametlles garapinyades
La Mar de El que no mata engriera: avellanes garapinyades amb mel, sal i farigola
La Nee de Le petit chat rose: smoothie d'ametlles garapinyades
La Nuni de Cuinetes: garapinyades
La Isabel de La cuina de la Isabel: avellanes empanades
La Heva de Tarjeta de embarque: nius de tardor amb cruixent d'ametlles
La Natàlia de Dolces nines: festucs garapinyats
El Jordi de Faves comptades: piruletes de fruits secs
La Eva de Els meus plats: ametlles garapinyades
La Susanna de El Roc a la cuina: ametlles marcona garapinyades
La Catieu i l'Anni de Pastissets: quicos garapinyats
La Elena de Las cosas de Cósima: garapinyada picant de nous de macadàmia
La Marina de Tapa't de tapes: memòries garapinyades - cigrons garapinyats


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 30.


Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Com més clars, més amics

Cauen les fulles de la tardor. El camí de l'escola sembla una moqueta fet amb tots els tons del marró. La Maria juga a trepitjar-les, salta i salta i riu amb les companyes de classe que l'acompanyen. En un dels salts, cau sobre d'un toll ple de fang. Ja ho té això la tardor, fulles al terra, tolls plens de fang, pantalons bruts i galtes vermelles.

Arriben a classe i la Maria fa esforços per evitar que els nens vegin que va bruta. Un cop ha acabat la primera classe, les amigues l'acompanyen al lavabo, allà l'ajuden a netejar-se. Totes riuen. Saben que la Maria no vol que la vegin bruta. Hi ha un nen que li agrada, el Marc. Però no hi ha res a fer, els nens les espien des de la porta del lavabo, ara riuen ells. La veuen amb els pantalons bruts i ella es mor de vergonya. S'enfada i surt corrents, empenta els companys i les companyes que troba pel camí.

Elles s'empipen amb ells. Ells es riuen d'elles. Tots van cap a classe, la mestre els crida. La Maria no diu res a ningú. Està indignada. L'enuig li dura fins l'hora del pati. Lluny de jugar amb els companys i les companyes de classe, decideix quedar-se sola en un banc on mai seu ningú.

Se li apropa el seu amic i li demana si pot seure al seu costat. Ella no contesta, però amb les mans es tapa, com pot, les taques dels pantalons.

-No passa res, tots ens embrutem, jo cada dia!-. Li diu ell per animar-la. Però ella no li contesta, segueix muda i amb les galtes vermelles. -Saps una cosa, Maria, ningú mai s'asseu en aquest banc, diuen que porta mala sort-. Torna a provar el Marc.
-Doncs, aleshores, no sé què hi fas tu aquí-. Per fi contesta tímidament.
-A mi m'ha portat sort, he aconseguit que em parlessis.
-I a mi?- Contesta ella amb veu baixa.
-A tu no sé si et portarà sort, però jo t'he portat unes ametlles garapinyades per esmorzar, ja em diràs si això és bona o mala sort.

Els dos riuen i es passen l'estona del pati parlant sense parar, una estona que passa tant ràpid que ni tant sols s'acaben l'esmorzar.






Recordeu:

  • Fer la vostra versió de garapinyades -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de garapinyades publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!