dilluns, 6 de gener de 2014

El bon feiner no li manca el menester

Ben d'hora de matí, quan el sol encara no ha començat a pintar l'horitzó; el Pere ja està obrint el forn. No es troba cap ànima de camí de la casa a la feina. No és que hi hagi molta distància, però ni que recorregués tot el poble no trobaria, segur, cap altra persona desperta. És dura la vida del forner, cal ser el primer en començar, cal ser constant en el treball. Com diu ell mateix tot sovint, quan algun marrec li pregunta per la seva feina, "si no t'il·lusiona, no tens res a fer".

Tot el contrari passa amb els animals, ells l'acompanyen des què posa un peu al terra. Un parell d'ocells recolzats a la finestra sembla que vulguin parlar amb ell. El gos del camí ve a rebre'l en sortir de casa. El gall entona un Mi Major tot afinat quan obre la porta del forn. El gat que viu al magatzem el saluda mentre prepara els sacs de farina... Tots ells són els seus amics, els seus companys de viatge, els seus socis matiners. Com a mínim fins que, temps més tard, arriba la Joana, a ajudar-lo en el difícil art de fer el pa.

Quan arriben els primers clients, ja fa estona que treballen. Alguns podrien pensar que un tros de pa és com una patata, o és bona o és dolenta. Però a casa del forner saben bé que això no és així. Pans i patates, aliments tan senzills com aquests, poden fer-se de moltes maneres i, naturalment, acabar amb resultats ben diferents. 

Avui la Maria parla d'això davant dels seus companys de classe. La professora els va demanar que preparessin una presentació d'algun tema que coneguessin bé. Ella no ho va dubtar ni un segon. "A casa som artistes del menjar, això és el que coneixem millor". D'aquesta manera inicia un discurs que ha titulat: "Per fer pans o patates, poseu-vos bé les bates". Durant uns deu minuts explica el dia a dia de la seva família amb tan d'amor i d'orgull que, a més d'un company, li cau una llàgrima. 

En acabar, tant la professora com els seus amics es posen dempeus i li dediquen una extensa ovació. Els seus pares no hi són presents, estan treballant, continuen forjant l'esperit de la feina que honra els flequers, facin pans o patates -ja siguin fregides o farcides-.






Recordeu:

  • Fer la vostra versió de patates farcides -podeu seguir la recepta que vulgueu-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de patates farcides publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.



Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

divendres, 3 de gener de 2014

Torrons

L'origen del torró no és clar del tot. Algunes teories apunten a un origen aràbic, basant-se en el seu compost amb ametlles. Seguint aquesta hipòtesi, es creu que aquest menjar es va estendre per tot Europa per dos passos, o directament per Itàlia, amb els  "torrone" o fent camí pel País Valencià, el sud de França i, finalment,  arribant Itàlia. Com aquest últim país tenia molta connexió amb Amèrica Llatina, poc després va acabar a l'altre costat de l'oceà.
Sigui com sigui, trobem ja en l'antiguitat moltes mostres de receptes, fins i tot ja apareix al medieval Llibre del Coch del mestre Robert; i és que el al segle XV, com ho és ara, la cuina catalana era d'influència internacional molt alta.

De varietats de torrons n'hi ha moltes, segurament les més conegudes siguin la del torró d'Alacant, el de Xixona i el d'Agramunt. Tot i que recentment se n'han de popularitzat de noves, com el de crema cremada, el de xocolata amb arròs  o el de coco. Les possibilitats són infinites i, com bé heu demostrat amb les vostres propostes, tan sols cal imaginació per poder-lo fer al gust.

Hem triat aquesta recepta, naturalment, per la seva vinculació amb les festes de Nadal. És ben típic, a la nostra terra, servir-lo després de sopar, mentre es fa el ressopó i es gaudeix de la companyia de la família. Un fet que passa més sovint durant les festes nadalenques. És habitual, també, acompanyar-lo amb un digestiu, com la ratafia o algun altre de l'estil.

Fora de temporada, però, també se'n poden trobar. A Agramunt, per exemple, se celebra la fira del torró a l'octubre; mentre que al Maresme, coincidint amb la puríssima, es munten parades de torrons. No en va aquesta comarca és coneguda com a Mare de Déu de la torronera.

Finalment, destacar que en d'altres terres existeixen varietats semblants, com el "nogat" francès, l'"halva" grega, els touron bascos o els "torroni" italians.



Recull de receptes:

La Núria de Graella de sucre: gelat de torró i iogurt de torróLa Neus de Cocinando con Neus: torró de xocolata amb fruits secs
La Xisca de Cocinar y más: torró de nata-nous
El Roberto de Disfrutando de la comida: torró de cacauets, neules i pebreAmb les mans a la massa: braç de gitano de xixona
La Rosa dulce: torró de crema de castanyes, xocolata i taronja
La Isabel de La cuina de la Isabel: gelat de torróLa Mireia i la Bet de Els fruits saborosos: torró de massapà amb melmelada de taronja amarga
L’Alba i el Jordi de El taller de cuina: torró nougat de xocolata blanca
L’Olga de La cuina de l’Olga: torró de pastissets
L’Anna de Xicuina: cucurutxus de crema de xixona
La Carmeta Rusquilleta: bundt de torró, torró de praliné d’ametlla, petazetas i fresa lyo, torró de crema cremada, torró de gerds i xocolata, torró de pipes de carabassa i cruixent de galeta, torró de praliné i fruita de la passió
L’Alfons de Les receptes de Santhilari: flam de torró d’alacant amb teules d’ametlla i taronja i salsa de xocolata a la taronja
La Quima de Les meves receptes: torró de trufa a la taronja, torró de trufa amb fruits secs i torró de trufa al cafè
La Cristina de Bufet de postres: torró de xocolata amb ametlles, torró cruixent de xocolata, torró de coco, torró de cafè, toró de gema d’ouLa Joaquina de La cocina de los inventos: torró de xocolata amb ametllesLa Heva de Tarjeta de embarque: torró de guirlatxe raw
Happysweetness: torró de coco i xocolata
L’Àngels de Cuina i gaudeix: torró de iema i torró de xocolata amb fruits secsLa Sao de Rapa tachos: torró de nata amb avellanes i xocolata
La Bego de Al calor de Horno: torró de licor de brandy o xocolata
La Teresa de com a casa res: torró de guirlatxe d’ametlles i pinyonsLa Marta de Cuina diari: torró d’avellanes
La Chus de Mançanes i no pomes: pollastre amb fredolics i fruits secs i picada de torrons i xocolata
La Pilar de Per sucar-hi pa: troncs de Nadal a la neu i baked Alaska de torró de xixonaLa Mercè de Cuina per llaminers: torró de praliné i torró de toffee
L’Ana de 5 sentidos en la cocina: torró de tres xocolates amb nabius
Sònia de Entre Harinas: torró de Cointreau i xocolata
La Judith de El món de Juju: torró de xocolata i arròs inflat i torró de mascarpone, nutella i gerds
La Natàlia de Dolces nines: milfulles de xocolata i mousse de torró
La Marina de Tapa’t de tapes: torrons de crema cremada
La Raquel de Raquel’s kitchen: cheesecake de torró
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: torró de massapà amb codonyat i pinyons
La Mª Glòria de No tot són postres a la cuina: mini torrons salats
La Mònica d’Ensucrat: torró de music
La Vivi de Hoy cocina vivi: cupcakes de torró i cava
La Nee de Le petit chat rose: torró de iema cremada
La Palmira de Come conmigo: torró de cacauets i iogurt de torró de xixona
La Carme d’All i julivert: torró de xocolata blanca amb neules
L’Oriol de A tres quarts d quinze: torrons de nata, nous i figues seques
La Nani de La Cuina Violeta: torró d’anacards i festucs
La Mònica de Coses de Llàbiro: torró de xocolata, neules i avellanes i torró de taronja i xocolata
La Susanna de En Roc a la cuina: pastís mousse de torró de xixona amb crema cremada
La Núria de La Núria a la cuina: praliné amb cruixent de neules, rovell cremat (gema) i coco amb xocolata

 
Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, heu aconseguit fer un recull magnífic , un total de 63 receptes.


Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem! 

dijous, 5 de desembre de 2013

Felicitat és tranquil·litat

Una petita aranya de cames allargades caminava per una cantonada de l'habitació. La Maria se la mirava estirada al terra. Feia estona que jeia mirant tot el que passava al seu voltant. La quietud només es veia animada pel petit animaló que buscava on amagar-se.

Els llibres estàtics sobre el prestatge fix. Les parets plenes de dibuixos fets a l'escola i fets a casa. Joguines i nines damunt de la taula. La pau estava amb ella, vivint la tranquil·litat de les vacances. Fora, la neu començava a caure en petites volves. Eren tan diminutes que encara no les podia percebre, però el fred ja gelava el marc del finestral.

"Quina quietud, quina pau, quina joia". Pensava ella. Jeia boca amunt. Tot el cos estirat. Les mans en forma de creu i els peus com unes tisores obertes. Observava aquelles parets i sentia l'habitació bategar com ho feia el seu cor.

Els dibuixos prenien vida i sortien dels papers. Els llibres s'obrien i les lletres queien des del sostre cap avall. Prínceps esperant a la porta, dracs escopint foc vora del llit, follets traient el cap per l'obertura dels calaixos i una veu llunyana cridant el seu nom: "Maria! Maria!".

Ella seguia immersa en el seu món fantasiós, ple d'aventures i de ritmes trepidants. No sentia com la seva mare la cridava, fins que va obrir la porta i, en un tres i no res, va desaparèixer tota la màgia de l'habitació.
Altre cop sola, va mirar la seva mare i, amb un somriure d'orella a orella i els ulls oberts de bat a bat, li va preguntar: Ja ha arribat el pare amb els torrons?


 
 
 
 
 
 
Recordeu:
 
  • Fer la vostra versió de/amb torró -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-. No cal que feu torró, pot ser una recepta que en porti.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de torró publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

 
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!
 

 

dilluns, 2 de desembre de 2013

Flam

Els fenicis, els grecs i els romans eren grans consumidors d’ous, els consideraven molt nutritius i amb moltes propietats com que augmentava la fertilitat i pal·liava problemes del fetge, ronyó i el tracte urinari.


Els romans, que van domesticar les gallines i les criaven per pondre ous, l’anomenaven Tyropatinan i portava, ous, llet i mel i sobre el que escampaven pebre.

A l’Edat Mitjana es va fer molt popular, sobretot en èpoques de Quaresma quan estava prohibit menjar carn. És llavors quan trobem el flado (dolç pla en llatí), ous quallats en versions salades i dolces, amb peix, verdures, i fruits, formatge i mel.
Va ser en aquesta època en que es va canviar el pebre per sucre en forma de caramel.

El flam es va fer popular a Espanya on va derivar en una crema dolça que sovint es preparava amb sucre caramel·litzat i que es servia invertida. La influència mora va fer que s’hi afegissin cítrics i ametlles.









Recull de receptes:


La Susanna de En Roc a la cuina: flam d’ou casolà
El Josep de Menja de bacallà: flam d’albergínia
L’Anna de Xicuina: flams de mango amb coulis de fruits vermells

L’Olga de La cuina de l’Olga: flam de poma
La Marta de Galeteria: flam de mascarpone sense forn
El Miquel de Les receptes del Miquel: flam de mató i flam de nous sobre sopa de crema 

La Mònica de Ensucrat: flam de xocolata amb melindros
La Carmeta Rusquilleta: flam de llet condensada
La Núria de cuinem amb Núria: flam d’ou casolà
La Pili de Kooking: flam de carbassa amb formatge blau
La Eva de Els meus plats amb Tupperware: flam amb pastes
La Laura de Cuinejar: flam de castanyes i flam de coco
Tast de cuina: recull de flams
Sal i oli: flam de formatge i flam d’ou
La Tere de Terecetario: púding de pa amb llet
La Mª Glòria de No tot són postres a la cuina: pastís de calçots

La Sònia de Entre harinas: flam de xocolata amb vainilla
La Núria de La Núria a la cuina: flam de mató

El Manel de Cuina generosa: bombó de carn o flam de patata
La Gemma de Fogons: flam amb llet de coco
La Eva de Cuinant entre llibres: flam de nata amb bescuits i flam de xocolata
La Rosa dulce: flam amb nata i vainilla
Amb les mans a la massa: flam de carbassa
La Marta de B12: flam de carbassa

La Núria de Pa amb oli i xocolata: flam d’ou
L’Elena de La cuina de L’Eri: flam de remolatxa i llet condensada
La Nani de La cuina Violeta: flam de xocolata blanca
La Palmira de Come conmigo: flam d’ametlles (sense ous i sense lactis) 
La Cinta de Trossets de cuina: flam de rom 
La Marina de Tapa’t de tapes: flam de caramel i pinyons
Operación Fartumbi: flam de xocolata       

La Ana de 5 sentidos en la cocina: flam de taronja a l’aroma d’aigua naf
La Quima de Les meves receptes: flam de xocolata i ratafia

La Judith de El món de Juju: flam amb gerds i flam de mango
La Cristina de Bufet de postres: flam d’ametlles
La Chus de Mançanes i no pomes: flam pijama
La Roser de Trifàsic de Baileys: flam de pernil i formatge
La Mònica de Coses de Llàbiro: flam d’ametlla amb cacau i crocant (sense lactis i sense ou)
La Bego de Al calor del horno: flam a la llimona
La Marta de Pebre i xocolata: flam de mató  
La Neus de Le petit Chat rose: flam d’ou especiat sense sucre (amb stevia)

Dolces nines: flam de torró fet al microones
L&C de Chocolate, aceite y sal: flam patissier
Els fruits saborosos: flam de bolets i gambes
Tastes de bruixa: flam de mel i mató
La Sao de Rapa tachos: flam màgic

La Roser de Quina delícia: flam de cafè
Per sucar-hi pa: flam de mató
La Vivi de Hoy cocina Vivi: flam de foie
La Heva de Tarjeta de Embarque: flam sense flam de xocolata, avena i fruits del bosc
La Carme d’All i julivert: flam de galeta Maria

La Sandra de Recetas de cocina de Sandra: flam de formatge cremós amb pebre
La Marta de Cuina diari: flam ràpid en microones
Cotó de sucre: flam de bourbon amb torradeta
La Isabel de La cuina de la Isabel: flams de verdures
L’Alfons de Les receptes de Santhilari: gotet de flam de taronja i carabassa
L’Annie i la Catieu de Pastissets: flam de mascarpone

La Gemma de La cuina de casa: flam de cigaló d’anís


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 69.



 

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

dimarts, 5 de novembre de 2013

El bon riure fa de bon viure

Quan ja és fosc, la Joana i el Pere es queden sols. La Maria ja fa una estona que està dormint. Estan esgotats, com cada nit. No tenen esma per res, però ella posa en marxa l'equip de música que tenen al menjador. L'agulla comença a gratar el disc, fa un soroll que els recorda les carícies de l'amor. Aviat la veu de la cantant deixa anar un "és l'última oportunitat pels amants de pedra". Els dos es miren i somriuen. No tenen forces ni per dir t'estimo, però amb la mirada intenten explicar-se tot el que senten.
Ja fa molts anys que es coneixen, han passat moltes nits des què ell l'enamorés amb el seu somriure. Han aconseguit crear la família que sempre van somniar. Viuen un somni que s'ha tornat realitat, però el viuen cansats. I això els entristeix. Ella ho nota en la seva mirada i esbufega. Es mossega els llavis i li proposa un joc.
-Saps què farem Pere?
-Digues, amor...
-Jo pensaré un moment dolç de la nostra vida i tu hauràs de relacionar-lo amb un menjar que t'agradi molt.
El Pere comença a riure.
-D'on has tret aquesta ximpleria, quina gràcia... i ara per què hem de fer això?
-Tu confies en mi? -Li pregunta amb una rialla a la boca la Joana.
-Clar, però ho trobo absurd, estem cansats, anem a dormir... -Replica el Pere.
-No, no! Tu ets tossut, però jo també ho puc ser. Abans de dormir... juguem... Juguem com nens.
-No som nens... -Deixa anar el Pere.
-Si ho som... -Contesta ràpidament ella, com si ja s'esperés la resposta.
-Mira que em fas fer cada cosa.... Va, juguem.
Els dos s'apropen i es col·loquen cara a cara, a molt poca distància. Ella diu: La nostra primera cita. I ell diu a l'instant: El flam!
Els dos esclaten a riure. Cada cop riuen més. Ploren. A ella li falta aire i li demana que parin de riure, però no poden. Fan tant soroll que la Maria es lleva i surt de l'habitació. Els veu a tots dos rient i plorant. Els veu feliços i els hi diu:
-No sé què us passa, però jo de gran vull ser com vosaltres.
 
 
 
 
 
 
Recordeu:

  • Fer la vostra versió de flam -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de flam publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.



Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!
 

divendres, 1 de novembre de 2013

Garapinyades

Segons l'Institut d'estudis catalans la definició de garapinyar és: Recobrir d’almívar pres formant grumolls. 

L’origen no està molt clar, alguns diuen que és herència dels àrabs de banyar els fruits secs en mel i d’altres més propers s’atribueixen a ells el mèrit com els bascos o els castellans.
És un dolç que no trobem només aquí, en alguns països de Sud-Amèrica també està estesa aquesta tradició

Com ja ens heu ensenyat amb les vostres receptes són un dolç típic de fires i admet qualsevol tipus de fruit sec. Tot i que les més comuns són les ametlles cada vegada podem trobar un ventall més ample: sèsam, pipes, nous, etc.

Al ser fruits secs tenen un alt contingut en greix i són una important font de proteïna. També tenen una gran quantitat d’hidrats de carboni i per això tenen un elevat valor calòric i per tant convé prendre’ls amb moderació.
El fet de que portin sucre fa que tinguin una llarga vida útil, es poden arribar a conservar un any sempre i quan les guardem en un lloc fresc i sec i en un pot ben tancat.







Recull de receptes:


La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: garapinyades d’avellanes i pecanes
La Núria de Cuinem amb Núria: ametlles garapinyades
La Mercè i la Cori de Cotó de sucre: cuscús amb verduretes almivarades i nous garapinyades
La Nani de La cuina Violeta: Pe de moleque con avelas
La Sònia de Entre harinas: ametlles garapinyades
La Marina de La rosquilla de la tía Laura: crema de xocolata i praliné de nous
La Chus de Mançanes i no pomes: ametlles garapinyades
La Gemma de La cuina de casa: castanyes caremel·litzades a l'estil xinés
L'Alba i el Jordi de El taller de cuina: avellanes garapinyades
La Marta de Cuina-diari: ametlles garapinyades
La Roser de Quina delícia: nous garapinyades
La Carme d'All i julivert: ametlles garapinyades
La Judith de El món de Juju: ametlles garapinyades
La Mar de El que no mata engriera: avellanes garapinyades amb mel, sal i farigola
La Nee de Le petit chat rose: smoothie d'ametlles garapinyades
La Nuni de Cuinetes: garapinyades
La Isabel de La cuina de la Isabel: avellanes empanades
La Heva de Tarjeta de embarque: nius de tardor amb cruixent d'ametlles
La Natàlia de Dolces nines: festucs garapinyats
El Jordi de Faves comptades: piruletes de fruits secs
La Eva de Els meus plats: ametlles garapinyades
La Susanna de El Roc a la cuina: ametlles marcona garapinyades
La Catieu i l'Anni de Pastissets: quicos garapinyats
La Elena de Las cosas de Cósima: garapinyada picant de nous de macadàmia
La Marina de Tapa't de tapes: memòries garapinyades - cigrons garapinyats


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 30.


Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Com més clars, més amics

Cauen les fulles de la tardor. El camí de l'escola sembla una moqueta fet amb tots els tons del marró. La Maria juga a trepitjar-les, salta i salta i riu amb les companyes de classe que l'acompanyen. En un dels salts, cau sobre d'un toll ple de fang. Ja ho té això la tardor, fulles al terra, tolls plens de fang, pantalons bruts i galtes vermelles.

Arriben a classe i la Maria fa esforços per evitar que els nens vegin que va bruta. Un cop ha acabat la primera classe, les amigues l'acompanyen al lavabo, allà l'ajuden a netejar-se. Totes riuen. Saben que la Maria no vol que la vegin bruta. Hi ha un nen que li agrada, el Marc. Però no hi ha res a fer, els nens les espien des de la porta del lavabo, ara riuen ells. La veuen amb els pantalons bruts i ella es mor de vergonya. S'enfada i surt corrents, empenta els companys i les companyes que troba pel camí.

Elles s'empipen amb ells. Ells es riuen d'elles. Tots van cap a classe, la mestre els crida. La Maria no diu res a ningú. Està indignada. L'enuig li dura fins l'hora del pati. Lluny de jugar amb els companys i les companyes de classe, decideix quedar-se sola en un banc on mai seu ningú.

Se li apropa el seu amic i li demana si pot seure al seu costat. Ella no contesta, però amb les mans es tapa, com pot, les taques dels pantalons.

-No passa res, tots ens embrutem, jo cada dia!-. Li diu ell per animar-la. Però ella no li contesta, segueix muda i amb les galtes vermelles. -Saps una cosa, Maria, ningú mai s'asseu en aquest banc, diuen que porta mala sort-. Torna a provar el Marc.
-Doncs, aleshores, no sé què hi fas tu aquí-. Per fi contesta tímidament.
-A mi m'ha portat sort, he aconseguit que em parlessis.
-I a mi?- Contesta ella amb veu baixa.
-A tu no sé si et portarà sort, però jo t'he portat unes ametlles garapinyades per esmorzar, ja em diràs si això és bona o mala sort.

Els dos riuen i es passen l'estona del pati parlant sense parar, una estona que passa tant ràpid que ni tant sols s'acaben l'esmorzar.






Recordeu:

  • Fer la vostra versió de garapinyades -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de garapinyades publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

dijous, 3 d’octubre de 2013

Carmanyola

Si bé sempre us parlem una mica de la història dels plats que us proposem, aquesta vegada, ja que és difícil trobar els orígens, hem pensat que estaria bé donar uns bons consells.

Cada cop som més les persones que optem per portar la carmanyola a la feina. Les raons poden ser diverses: per salut, si se segueix una dieta és perfecte, perquè controles els ingredients i les coccions dels àpats; perquè no hi ha res com el menjar casolà; per economia; etc.

El que pot semblar-nos més feixuc és el fet de què s’ha de preparar amb antelació, però amb una bona planificació es pot simplificar: fent preparacions bàsiques que ens poden servir per més d’un plat, fer-ne més quantitat i congelar-ne, “reciclar” les sobres del sopar o del cap de setmana.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya l’estructura tipus del dinar és:
Primer plat: verdures, farinacis o llegums
Segon plat: aliment proteic
Guarnició: verdures o farinacis
Postres: la preferència és fruita fresca, però ocasionalment podem prendre lactis
Pa i aigua
Oli d’oliva per cuinar i amanir

El que pot semblar més pràctic és un plat únic que combini el primer i segon plat i, per tal de garantir la varietat d’aliments i complir les freqüències setmanals recomanades, és aconsellable fer una planificació setmanal. Això també ens ajuda a comprar el que necessitem per tal d'estalviar diners i temps.

També és important tenir en compte tant la preparació com la conservació dels aliments, si voleu saber-ne més aquí ho teniu explicat amb detall.








Recull de receptes:


L’Eva i la Montse de Cuinant entre llibres:
amanida de mongetes verdes, canelons farcits de carabassa i mató i lasanya de verdures
La Cristina de Cuinem? Amanida de pasta mediterrània
La Pilar de Per sucar-hi pa:
pernilets depollastre per emportar
L’Olga de La cuina de l’Olga: llom arrebossat a l’aroma de timó
La Natàlia de Dolces Nines:
empanada de pollastre
El Miquel de Les receptes del Miquel:
amanida de pasta, verdures i pollastre
La Sao de Rapa tachos: amanida d’arròs amb pernil
La Roser de Cuina d’una aprenent: amanida d’arròs
La Chus de Mançanes i no pomes: amanida d’arròs amb mançana, fruits secs i menta
La Rosa de La Rosa dulce:
canelons
La Marta de CuinaDiari: amanida de llenties amb verat en escabetx
La Neus i el Dani de Gingebre:
arròs salvatge amb xiitaque
La Nee de Le petit chat rose: nius d’ensaladilla russa
La Dolores de Mi gran diversión: amanida de llenties Dupui
La Palmira de Come conmigo: tartaletes de gambetes, pastanaga i api
El Jordi de Faves comptaes: tonyina macerada amb soja
Operación Fartumbi:
canelons de bacallà i gambes i conill a la Coca-cola
La Mercè i la Neus de Tast de cuina:
arrebossats de pernil dolç i formatge
La Carmeta Rusquilleta: pollastre en escabetx
La Bego de Como en casa en ningún sitio: amanida de cigrons
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: salpicón de pasta amb salsa verda
La Judith de El món de Juju: pebrots farcits de llenties
La Roser de trifàsic de Baileys: cigrons amb rovellons, espinacs i tonyina
La Susanna de En Roc a la cuina: llenties als tres xoriços
La Joaquina de La cocina de los inventos: lasanya de pollastre i verdures
La Rosa Maria de El plat del dia: mousse de pèsols i carbassó
La Conxita de Al pot petit: amanida de llenties
La Mònica de Coses de Llàbiro: enrotllatsde quinoa amb bolets i ceba caramel·litzada
La Montse de Rhubarb and samphire:
pastís d’espinacs i mató
La Teresa de Com a casa res: croquetes de pernil de Ferran Adrià
La Bet de Tastarutes: granola de fruitssecs i xocolata
La Mònica d’Ensucrat: coquetes de figa i formatge de cabra
La Marga de l’hora del tàper: wok d’alls tendres, gambes imacarrons
La Isabel de La cuina de la Isabel: verdures amb salsitxes
La Berta de Berta’s Kitchen: mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga
La Carme d’All i julivert:
cremós de iogurt i préssec (light) i amanida de llenties amb salmó fumat
La Núria de Tastets de bruixa: albergínies a la parmesana
La Su de El horno de Su: bròquil amb formatge fresc, limona i pecorino
La Elena de Las cosas de Cósima: pastissets de mató, xerries i alfàbrega
La Marina de Tapa’t de tapes: lasanya de carn i verdures
La Heva de Tarjeta de Embarque:
onigiri vegà
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: mandonguilles de peix i gambes
La Nani de La cuina Violeta: sípia estofada



Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 47.



Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

dijous, 5 de setembre de 2013

El qui festeja, no sopa

La tornada a l'escola i a la rutina laboral, per part de la Maria i els seus pares, és ben poc usual. El Pere va caure mentre imitava un saltimbanqui a sobre d'una roca. No va ser gaire cosa, però l'ensurt no li treu ningú. Durant uns dies ha estat fent repòs a casa. Ara ja està gairebé del tot recuperat i, tot i que el metge li ha recomanat que seguís de vacances uns dies més, ja fa un parell de dies que treballa. 

Per la seva banda, la petita s'ha convertit en una infermera d'allò més professional. Ha mostrat tanta atenció cap a ell que, per jugar, es vestia amb una bata blanca abans de fer-li les cures. Acabats els dies de relax i de joc fins a tres quarts de quinze, ha arribat l'hora de tornar a classe. Deures, exàmens i excursions. La primera arriba ben aviat, just una setmana després de tornar a les aules.

Marxen avui a veure unes ruïnes romanes. El mestre el hi ha demanat que no portin ni bolígrafs ni llibretes, només la ment oberta, ganes de passar-ho bé i... una carmanyola!
Ja podeu imaginar el nivell de preocupació de la petita de la casa. Ahir per la nit encara dubtava què fer. I és que, tal i com li deia a la seva mare, aquest any ja era més gran. No podia seguir portant menjar de nen rebullit i refredat. Calia inventiva, sorprendre els companys de classe i, sobretot, atreure l'atenció del noi aquell que, un parell de mesos enrere li havia robat el cor. L'estiu és llarg i, com és normal, està preocupada per saber si segueix mirant-la de la mateixa manera que ho feia.

A l'autobús s'ha assegut amb la seva millor amiga, no han parat en tota l'estona de parlar. S'han posat al dia amb tot el que han fet mentre no estaven juntes. Ara, l'hora de dinar, ella sent un pessigolleig interior que no havia sentit encara. Té la carmanyola sobre les cames, encara no l'ha obert, però el que ha fet per dinar ha passat en segon pla. El més important és que el company de classe que tant li agrada seu al seu costat. 





Recordeu:

  • Fer la vostra versió de dinar de carmanyola -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de carmanyola publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!

divendres, 5 de juliol de 2013

Paraules d'estiu, segons qui les diu

Quan les fulles ballen al son del poc aire d'estiu, el sol es pon i deixa pas a les nits més curtes de l'any. Si ve és cert que la Maria comença a estar preocupada perquè el dia torna a escurçar-se, també ho és que la seva mare no es cansa de repetir-li el mateix.

-Filleta, no et preocupis tant per aquestes coses. El dia és llarg encara, gaudeix, tens tot l'estiu per viure a la llum del sol fins ben tard. Aniràs en bicileta. Et pelaràs els genolls en tirar-te per terra. Berenaràs pa amb oli i sucre. Ballaràs a la Festa major. Faràs sopars amb els amics a mitja nit. Jugaràs al carrer fins que et quedis dormida. Gaudeix i no et capfiquis.
-Ja ho sé mama, ja ho sé. Hauria d'estar contenta, però és que m'agrada tant que sigui de dia fins tant tard... Ens deixeu fer tantes coses... I, clar, ara tot fa baixada, cada dia uns segons menys de sol.
-Mira, filla, el temps és... com t'ho diria... És complicat d'explicar, però el teu pare, quan ens vam conéixer, em va portar a dalt de la muntanya, allà on vas sovint a llegir. Allà em va agafar la mà i em va ensenyar el riu que passa a prop d'aquí. L'aigua, em deia, baixa de les muntanyes i espera arribar al mar. Ho fa amb ganes, amb il·lusió, amb força. Baixa joiosa i contenta, emportant-se peixos i branquillons. I cada cop que s'apropa més al mar, té més ganes d'arribar-hi.
-Això et va dir?
-Sí, filla, escolta. Quan l'aigua és molt a prop, la corrent minva, ja no es mostra tan contenta. Fins i tot alguns peixos deixen d'acompanyar-la en el camí i s'aturen en alguns plans. És com la vida, la vivim amb força fins que ens adonem que, de tant viure-la, ens l'acabem i ja no la tindrem més.
-Ostres, mama, aleshores...
-Aleshores, imagina't que l'aigua que brollés de les muntanyes no baixés tan alegre, amb tanta força. Què passaria? Arribaria més tard. Sí. S'hauria preocupat de no gastar la vida, però... i tot el que s'hauria perdut? Va, petita. Fes com el riu, surt, diverteix-te, gaudeix de les vacances! No pensis en res més, el temps ja farà la seva feina.






Que passeu unes bones vacances.

Us esperem el 5 de setembre amb un nou repte!

dimarts, 2 de juliol de 2013

Sandvitxos

Els sandvitxos tenen el seu origen al segle XVIII. Origen relacionat amb John Montagu, que va ser el IV Comte de Sandwich. Tot i que ell no va ser l'inventor, diuen que li agradava menjar d’aquesta manera, ja que així podia jugar a les cartes sense embrutar-se els dits. I és que era tal la seva afició que el 1762 va estar 24 hores davant d'una taula de joc. Per passar una mica la gana va demanar carn entre dues llesques de pa*; així que aquest nou refrigeri se li va donar el nom de sandwich en honor al seu inventor. Ell n'estava ben orgullós, ja que fins i tot, diuen, que al seu testament va deixar clar que el millor llegat que deixava al seu país era la creació del sandvitx.

*També hi ha una versió alternativa a aquesta història, la que diu que li van portar una safata plena de menjar i ell va agafar dues llesques de pa i va posar-hi la carn al mig.

Ja sabem que els britànics tenen molta afició a menjar-ne i que el seu dinar consisteix bàsicament en això, un sandvitx. Ja el 1996 gastaven diàriament 7,9 milions de dòlars en aquesta preparació, el que representava més d’una tercera part de tot el mercat de menjar ràpid.

Tot i que la idea original era poder-los menjar amb una mà, s’ha arribat a un nivell de sofisticació que fa que necessitem les dues mans o fins i tot coberts, però sigui com sigui el que està clar és que un sandvitx pot ser una molt bona opció per fer un àpat equilibrat si fem una bona (i sana) combinació d’ingredients.
 
 


 


Recull de receptes:

 
La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: croque monsieur i croque madame
La Cristina de Us en llepareu els dits: sandvitx hawaia
La Raquel de Manzanas rojas: cons de pernil i formatge
La Tábata de My own bakery: croque monsieur
La Isabel de la cocina de Frabisa: sandvitx gegant
La Montse de Estones lliures: sandvitx gegant
La Susanna de En Roc a la cuina: com tenir un sandvitx sempre a punt
La Quima de Les meves receptes: sandvitx gratinat
La Ester de Quinoa & wakame: sandvitx vegetal i raw
L’Ana de 5 sentidos en la cocina: sandvitx vegetal amb tonyina
La Carme de Carmeta Rusquilleta: pa de fades
La Marta de receptes sense (quasi) vitamina B12: sandvitx vega crudivega
La Mercè de Mercè a la cuina: pa de kamut i sandvitx de formatge
La Roser de Trifàsic de Baileys: sandvitx de verdures i formatge fos
La Marta de pebre i xocolata: entrepà calent de xocolata
La Núria de Tastets de bruixa: torrades amb pebrot, anxoves i bonítol
La Laura de Cuinejar: sandvitxos de cogombre
La Chus de Mançanes i no pomes: un 37 i entrepà de pa sucat amb prunes, mató i anxoves
La Isabel de La cuina de la Isabel: sandvitx d’estiu
La Sandra de la capseta dels meus tresors: sandvitx idea
La Marina de La rosquilla de la tía Laura: sandvitx de pa de pita amb brie, cogombre i menta
La Conxita de Al pot petit: sandvitx de gambes, amanida i sal d’api
La Paula de Bon tiberi: croque madame i croque monsieur
La Nani de la Cuina Violeta: roast beef
La Bego de Al calor del Horno: entrepà de verat amb tomaquet
La Heva de Tarjeta de embarque: entrepà d’humus de remolatxa
La MJ de Las Recetas de MJ: sandvitx nòrdic
La Sussi d’Ara Cuina: torre de formatge amb pa de sègol
L’Eva de Cuinant entre llibres: sandvitx d’albergínia i mozzarella
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: entrepà d’ou dur
La Carme d’All i julivert: entrepà de gall d’indi i canonges
La Montse de Rhubarb and samphire: primavera sandvitx i beer can chicken sandwich


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 56.

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!