dijous, 3 de juliol de 2014

Polos

Ens agrada suposar que tothom sap què és un polo. Un gelat que ha farcit de bons moments la nostra infància. Tot i això, mirem d'explicar quatre coses més que ens aportin més coneixaments al respecte. 

Si busquem "polo" al GDLC veurem que la segona accepció a la que fa referència parla de l'element en qüestió. Literalment diu: "Polo: m ALIM [ marca registrada ] Gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita. Un polo de taronja." Eus aquí un indicador que potser molts coneixeu -els que sigueu més grans- i que d'altra banda alguns altres desconeixeran -els més joves-. Com passa amb tantes paraules del nostre vocabulari -com kleenex, bambes, etc-. el nom de l'objecte ve donat per una marca que l'ha comercialitzat.  En aquest cas es tracta de l'invent de Frank Epperson, de Califòrnia, que va patentar un gelat clavat en un pal que ja prenia força gent. Aquesta patent la va vendre a Popsicle, marca que li ha donat el nom arreu del món.

Igualment, etimològicament, polo prové del llatí "polus", i aquest del grec "polos". Polos vol dir eix, d'aquí el nom de Pol Nord i Pol Sud. Caldria saber doncs, si l'empresa que va començar  amb la comercialització d'aquests gelats es volia referir -com sembla evident- a les zones  septentrional i austral del món, on el fred és constant. O si per altra banda, com defensa una gran majoria, el nom va sorgir de la barreja de Pop (popular) i Icicle (caramell).

La característica principal d'aquest gelat és que queda subjectat amb un pal de fusta. Si bé cal tenir en compte que en els nous temps les empreses han buscat noves formes més atractives, les originals, les de sempre, amb un pal subjectant un tros de gel,. segueixen tenint les mateixa gran acceptació pels mes menuts -i pels més grans!-  

Els gustos dels polos són tan variats com sabors existeixen. Normalment es fan de fruites, però com la imaginació ens permet experimentar i jugar amb els aliments, cada dia se'n troben de més variats, explorant terrenys que se surten del món de les fruites. En el recull que hem aconseguit fer entre tots aquest mes ha quedat ben palès.

Per finalitzar, mencionar que aquest aliment està tan extès que el podem trobar a gairebé qualsevol lloc del món. Això sí, en moltes regions varia la forma d'anomenar-lo. A Veneçuela es diu "posicle" (de la marca Pop-Sicle), a Estats Units i Canadà "popsicle" o "ice pop", a Argentina i Brasil  "picolé", a Uruguai "palitos", a Irlanda "freeze pop", al Regne Unit "ice lolly", a Austràlia "Ice pole"




Recull de receptes:

L'Alfons de Les Receptes de Sant Hilari: polos de gaspatxo
La Marta i la Carme de Galeteria: polos de llima i llimona i gelat de iogurt i cireres
L'Ana de 5 sentidos en la cocina: polos de mango i iogurt
La Clara d'Amb les mans a la massa: polos de mojito
La Isabel de La cuina de la Isabel: polos de síndria i polos de petit suisse
La Heva de Tarjeta de Embarque: polos de cafè (més tutorial de Photoshop)
L&C de Chocolate, aceite y sal: polos d'oreo cheesecake
La Gemma de La cuina de casa: polos de mango i llimona
La Kàtia de Jo orenga i tu canyella: polos de fruita
La Catypol de Circus day: kit kat fudge popsicles
L'Eva de Cuinant entre llibres: polos de síndria i kiwi
La Mònica de Ensucrat: poptails de maduixes al cava
Tastets de bruixa: polo de maduixa i plàtan
La Chus de Mançanes i no pomes: polos de cheesecake
La Teresa de Com a casa res: polos de síndria
La Donibaneko de Buscando Umami: polos de cireres
Dolces nines: polonja, polo de taronja
La Mayte de La Fonda Deza: polos de síndria i menta
La Marina de Tapa't de tapes: polos de gaspatxo
La Marina de La Rosquilla de la tia Laura: polos de iogurt i mores silvestres
La Judith de La Cuina de l'Estany: gelat de menta i xocolata
La Joaquina de La cocina de los inventos: polos de cireres i iogurt


Moltíssimes gràcies per la vostra participació, hem tingut gelats dolços i salats!



Que passeu un molt bon estiu, us esperem al setembre!

dissabte, 7 de juny de 2014

A l'estiu menjar calent no és bon aliment

Al forn la temperatura és molt més alta que al carrer. Quan tothom comença a queixar-se de la pujada de calor a inicis de l'estiu, la Joana i el Pere continuen sota un ambient caluròs desmesurat. Aquesta situació els permet trobar l'aire del carrer ben fresquet, per contrast. Així, de bon matí, quan la feina els hi ho permet, surten de la fleca per torns a refrescar-se. 
En sortir es troben els més matiners caminant cap a la feina, la majoria parla en veu baixa, maleint la calor d'estiu. El Pere somriu i, més d'un cop, els hi deixa anar alguna frase. "Bon dia, si vol entrar a refrescar-se, vostè mateix", "Bon dia tingui, té calor? Ha estat mai a l'infern?". La gent li contesta amb un somriure dissimulat. A aquestes hores, els vianants tenen massa pressa per prendre's la vida amb humor. 
 
En acabar el torn de matí, el Pere i la Joana decideixen tancar la paradeta. "Prou per avui", diu ella, "anirem a la platja tots dos sols, tinc ganes de remullar-me". Dit i fet. Forn tancat, calça curta i cap a la platja. El camí no és curt, però se'ls hi fa, perquè no paren de xerrar en tota l'estona. El Pere està malenconiós i decideix tornar-li a explicar, per enèsima vegada, la història que ells dos van viure quan éren joves. La Maria riu i li deixa anar: "No tan sols me l'has explicat mil vegades, sinó que a més jo hi era!". Ell ja ho sap, però continua amb el seu relat. I és que li agrada molt recordar que una nit, fa ja molts anys, van estar ballant a la festa major fins ben tard. Tan tard que van acabar dormint a la platja. Les estrelles, la lluna, l'olor de la sal pujant per la suau brisa nocturna, els petons, les carícies... Tot semblava tret d'una pel·lícula romàntica. Tot menys el camió de la neteja que va aparèixer fent un soroll espantós i gairebé els atropella. Van haver de sortir corrents i amb un bon ensurt a sobre.

El Pere acaba d'explicar la història quan ja són a la platja. Es posen els banyadors i veuen uns pares fent castells amb el seu fill menut. Menja un gelat que se li cau per tot arreu, amb la calor es desfà i la crema inunda les seves mans. 
 
Mentre la Joana ho mira, no ho pot evitar, recorda quan la Maria era petita i es posa nostàlgica.
 
-Pere, ho recordes?-Diu ella.
-Sí, i tant... La Maria s'embrutava igual quan era petita...
-No, no! No parlo de la Maria! Parlo de quan nosaltres érem petits! Quins temps! Existien molts pocs gelats prefabricats! A casa els fèiem nosaltres... No eren com aquests de crema i galeta torrada...era tan divertit fer-los com menjar-los...

 


Recordeu:

  • Fer la vostra versió de polo -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de polo publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.



Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!