divendres, 5 de desembre del 2014

Per l'un guanyar, l'altre ha de perdre

Dissabte d'hivern. El típic dissabte que fa fred, molt de fred, però el cel és blau, molt blau. Ni un núvol a l'horitzó. El sol intenta irradiar calor pels voltants de la fleca, però no té prou força. Tothom va abrigat, grans i petits. Hi ha una gentada que fa por. És el dia del concurs. 

La Maria ha organitzat un certamen que ja fa temps que van iniciar els seus pares. Cada any, per aquesta època, se celebra el tradicional Concurs de dolços. Els participants s'engresquen molt i, edició rere edició, les propostes van en augment. Tot hi té cabuda, des de pastissos gegants a caramels confitats. Els infants s'inicien en el món gastronòmic fent les seves primeres creacions amb molta il·lusió, els adults competeixen molt sanament per endur-se el primer premi. Tot són exclamacions, comentaris... "Mira aquest d'aquí, deu ser ben bo!", "I aquell, has vist quin goig que fa?"...

Els premiats guanyen una caixa de trufes fetes per la Joana i el Pere. Aquest trofeu es deu als seus orígens. En la primera edició, el guanyador va presentar unes exquisides trufes que van deixar a tothom bocabadat. La nostra estimada família va agafar-ne la recepta -amb permís del guanyador- i, des d'aleshores, és una de les propostes de cap de setmana més importants de totes les que fan. Ve gent de tota la comarca per comprar aquestes trufes màgiques, tan dolces, tan saboroses. 




Recordeu:

  • Fer la vostra versió de trufes -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de trufes publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!

dimecres, 3 de desembre del 2014

Escalivada

Per conèixer el plat de l'escalivada el millor que podem fer és esbrinar d'on ve el nom. Si observem etimològicament el verb escalivar, notarem el seu origen en "caliu". I és que escalivar és rostir hortalisses directament senceres damunt del caliu o bé fer-ho, per derivació, sobre les brases vives del foc. Després d'aquest procediment, hom les pela i en treu les llavors; les talla a tires i les amaneix. Tot i que com hem pogut comprovar amb les vostres propostes, els plats poden divergir molt de l'escalivada original. Sobretot pel que fa a la presentació, i més tenint en compte que, des de sempre, la presentació de l'escalivada ha sigut molt tradicional, normalment presentada al costat de torrades de pa amb tomàquet. Això, però, avui en dia adquireix diferents camins, timbals, espardenyes, coca en recapte, etc.

Si bé a gran part del territori l'escalivada es fa amb pebrots i albergínies; alguns cops s'acompanya de cebes i fins i tot amb patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Sobre el seu nom, cal destacar que a diverses comarques valencianes, com la Marina i l'Alcoià, se'n diu "espencat" i d'altres zones se'l coneix també com "esgarradet" o "esgarradeta", com per exemple a la Ribera o la Costera, si bé aquest nom tot sovint es relaciona al plat que combina l'escalivada amb bacallà salat (tipus esqueixada).

En alguns restaurants es presenta l'escalivada com a plat principal, en d'altres com a entremès, de vegades acompanyada d'embotits. Però també sovint acompanya el plat principal, com per exemple de guarnició d'un plat de carn.

Tal i com ens heu ensenyat amb les vostres propostes, per a fer-la, s'han d'escalivar els ingredients segons la seva qualitat: amb més foc per als pebrots que per a les albergínies.
Una de les costums que ha anat guanyat adaptes és la d'embolicar les patates i les cebes amb paper de plata. Quan tots els vegetals són a punt, es pelen i es posen en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli.



Recull de receptes:

La Gemma de Food&Cakes by GB: gotets d’alberginia fumada amb romaní
La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: com fer escalivada i pizza d’escalivada amb gorgonzola i nous
La Palmira de Come conmigo: escalivada
La Clara de Amb les mans a la massa: mousse d’escalivada
L’Anna de Xicuina: dip d’escalivada
La Carme d’All i julivert: coca de recapte, baba ganoush i trenes d’escalivada
La Marina de La Rosquilla de la tía Laura: mini pizza wonton d’escalivada i formatge de cabra
La Yolanda de Corazón de menta y azahar: soldadets d’escalivada
La Pili de Kooking: cake d’escalivada
La Isabel de La cuina de la Isabel: escalivada
L’Anna de Retalls de cuina: quinoa amb escalivada i formatge feta
La Gemma de Cuinant a Canet: timbal d’escalivada i formatge de cabra
La Teresa de Com a casa res: coca amb xefla
La Sao de Rapa Tachos: escalivada 
La Sònia de Entre harinas: coca de recapte
La Sussi d’Ara cuina: escalivada amb salmó
La Mon d’Aprils’ kitchen: escalivada      
La Bego de Al calor del horno: volovans d’escalivada amb moixama
La Joaquina de La cocina de los inventos: coca de recapte
La Conxita de Al pot petit cuina: espardenyes amb escalivada al forn i anxoves
La Mònica de Coses de Llàbiro: paté d’escalivada
La Natàlia de Dolces nines: hummus d’albergínia
La Marina de Tapa't de tapes: flam d'alberginia i pebrot escalivats


 Moltes gràcies per la vostra participación, ens trobem el dia 5 amb la nova proposta!
          

dijous, 6 de novembre del 2014

Al mal temps, bona cara

A altes hores de la matinada, la Joana seu al costat de la finestra. Mira la negra nit il·luminada per una lluna plena radiant. Fa un parell d'hores que resta asseguda al menjador, contemplant no sap ben bé què. No pot dormir. No només un fort neguit la desvetlla a tothora, sinó que és necessari que estigui pendent del Pere cada poc temps. Li controla la febre i està pendent de la seva tos. Ja fa dies que dura aquest panorama i, a poc a poc, la Joana s'acostuma a no dormir tant com abans. La millor hora és quan surt el sol, sembla que el pare de la família recuperi les forces amb els primers raigs matiners. Moment que aprofita la Joana per tancar els ulls i descansar, ja sigui asseguda al menjador o estirada al costat del Pere.

La Maria no porta massa bé que el seu pare hagi emmalaltit. El seu nivell acadèmic ha baixat molt i en poc temps ha acumulat una sèrie d'esdeveniments escolars que han fet preocupar els mestres i els pares.

Avui el Pere se sent més fort que de costum i li demana a la Maria i a la Joana que es quedin al seu costat. La mare truca a l'escola i adverteix que la filla no anirà. L'objectiu és clar, tornar a reforçar els llaços per tenir, més que mai, una unió que els ajudi a superar aquesta situació que els ha tocat.

La Maria plora sense parar mentre escolta el seu pare. Està més nerviosa de l'habitual i li costa relaxar-se i pensar amb serenitat. La Joana té una pensada per treure endavant aquell embut. Accepta que es quedin tots a parlar, a compartir uns moments plegats, deixant de banda les seves responsabilitats escolars i laborals; però ho faran de la manera que més els uneix. Cuinant. Per això la mare els proposa fer un concurs, el pare -com no pot aixecar-se del llit- serà el jutge i elles dues cuinaran. 

La Maria opta per fer un timbal d'escalivada i, just abans de començar, la mare li demana que expliqui per què ha triat aquest plat. És part de l'exercici. I ella se'n surt prou bé.
"El pebrot i l'albergínia tenen bon aspecte quan els collim de l'hort o els comprem al mercat, després, quan els escalivem tota aquella bellesa superficial queda arrugada o cremada. És trist, però si la pelem i la servim amb un bon raig d'oli i una mica de sal retrobem allò que tant ens cridava l'atenció. Igual que passa amb les persones, que potser perden la força i llueixen dèbils, però es mantenen forts en l'interior mentre l'essència sigui perpètua".




Recordeu:

  • Fer la vostra versió d'escalivada -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta d'escalivada publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.



Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!

dimarts, 4 de novembre del 2014

Panellets

Per Tots Sants és costum de prendre castanyes, moniatos i panellets amb vi dolç, el que tradicionalment es coneix com La castanyada.

Els panellets sembla que daten del segle XVIII, serien hereus dels antics cultes funeraris en els que es portava panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts.

La massa bàsica de massapà és amb ametlles mòltes, sucre, oi i es pot afegir o no aigua tot i que hi ha receptes que afegeixen patata, moniato o d’altres ingredients per adaptar-los als gustos i necessitats de cada un. La massa s’ha de deixar reposar un dia perquè s’assentin bé tots els gustos.

A partir de la massa de massapà s’hi afegeixen d’altres ingredients, pinyons, coco, confitura o, veient les vostres propostes, els ingredients més sorprenents que donen com a resultat uns panellets realment innovadors.

Els panellets formen part de la gastronomia tradicional catalana tot i que també els podem trobar en d’altres indrets com Eivissa i el País Valencià.









 
Recull de receptes:


La Cristina de us en llepareu els dits: per lacastanyada panellets
L’Àngels de Cocina con Àngels: panellets variats
La Carme i la Marta de Galeteria: panellets
La Natàlia de Dolces nines: popnellets, cakepops panellets
La Catieu i l’Annie de Pastissets: panellets i un conte
La Cristina de Crijoarmael: panellets sense ou, llet ni fruits secs
La Mayte de La Fonda Deza: panellets vs carbasses
La Núria de Graella de sucre: panellets
La Carme d’All i julivert: panellets i panellets de castanya
La Marta d’Estones lliures: panellets
La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: panellets de pinyons i panellets de codonyat
La Elena de Historias con sabor: panellets de toffe amb crocant d’ametlles
L’Alba de El taller de cuina: panellets en temps de crisi, panellets
La Mercè de quasi tot a punt: panellets homenatge a la padrina
La Sònia de entre harinas: panellets
La Sion de Fem un mos: panellets variats
La Joaquina de La cocina de los inventos: panellets de la Carme Ruscalleda, panellets i panellets d’en Nandu Jubany
La Marta de Delicious Martha: panellets
La Lourdes de Els fogons de l’àvia Nuri: panellets a l'estil de l'àvia Nuri
La Carmeta Rusquilleta: panellets
La Pilar de Per sucar-hi pa: panellets
La Yolanda de Corazón de menta y azahar: panellets
La Mònica de Ensucrat: panellets variats
La Montse d’Estones lliures: panellets
Cuina Ficció: panellets o Halloween
La Susanna de En Roc a la cuina: panellets
La Clara d’Amb les mans a la massa: panellets
La Marina de Tapa’t de tapes: panellets
La Palmira de Come conmigo: panellets
La Sao de Rapa Tachos: panellets
La Gemma de Caprofiti: panellets
La Pilar de Les receptes que m’agraden: panellets
La Quima de Les meves receptes: panellets
La Isabel de La cuina de la Isabel: panellets II
La Mercè de Cotó de sucre: panellets de gema i coco
La Marta de Cuina diari: panellets, panellets variats
La Teresa de Com a casa res: panellets d’avellana
La Judith de el món de Juju: panellets, panellets II, panellets III, panellets IV, panellets V
 El Jordi de Retalls de cuina: panellets
La Silvia de Chez Silvia: panellets de carbassa i coco sense ou
La Bet i la Mireia de Els fruits saborosos: panellets amb melmelada de gerds
La Bego de Al calor del horno: panellets
L'Heva de Tarjeta de embarque: panellets sin azucar
La Sussi de Ara cuina: panellets d'animalons de xocolata
La Mª Teresa d'Iderructibles: panellets diferents
l'Eva de Cuinant entre llibres: panellets
l'Alfons de Les receptes de sant Hilari: panellets del 9N
L'Eva de el cullerot festuc: panellets I, panellets II, panellets III
La Clara de Amb les mans a la massa: panellets 
La Montse de A bell bulto: panellets

Moltíssimes gràcies a tots per la vostra participació, aquest cop teniu més d'un centenar de varietats de panellets. El proper any ja no hi ha excusa per fer-ne.

Us esperem el dia 6 amb la nova proposta. No ens falleu!

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Carn que creix, no pot estar-se quieta

Ja fa un parell d'hores que el sol s'ha amagat per darrere de les muntanyes. Sobre les cases cau un cel ben negre que no perd la seva essència blavosa. La lluna plena il·lumina les taulades, que aprofiten la seva claror per disparar raigs lumínics directes a les estrelles.

Mare i filla admiren la bellesa del joc lluminós sense dir ni una sola paraula. Li han dit al Pere que arribarien tard, que no les esperés per sopar. Les dues volien estar juntes i això és el que han fet. En acabar de l'escola, la Maria ha recollit a la Joana i han pujat al turó que tenen a prop de casa. Aquí dalt, segons diuen elles mateixes, no hi ha escuts ni vergonyes; és el lloc indicat per arreglar tots els problemes domèstics que puguin sortir. I és que, amics meus, les dues donetes de casa porten un parell de dies com el gat i el gos. El que fa una, enrabia a l'altra; provocant tot seguit una resposta encara més irada. Acció, reacció. Provocació, intimidació. Crits i males formes, plors i cors trencats per haver-se dit coses que no se senten, però que surten, com aquell qui no vol, en defensa pròpia.

A totes les cases hi ha discussions. Això s'accentua quan els participants de les relacions tenen edats com les dels nostres amics, pares i adolescents xoquen en idees, en formes de vida. És així i ho ha de ser sempre. Però entre aquests xocs tan bruscos, cal una mica de serenor, un fre de mà, un clima càlid i acollidor que ens recordi perquè ens discutim.

Dalt del turó ambdues miren el carrer on ha crescut la Maria. L'empedrat llueix el blanc de la lluna, marcant el camí fins on són elles. És un camí que han fet plegades, per voluntat pròpia. La Joana agafa la mà de la seva filla i li pregunta: "El tornaries a fer amb mi aquest camí?". "Tantes vegades com vulguis", li contesta amb una veu fina i insegura.

Després d'una abraçada trista, però sincera; s'aixuguen les llàgrimes mútuament i s'alcen per tornar cap a casa. Caminen mirant a terra, però alternant aquest posat amb somriures passatgers. A mig camí, quan ja se senten més alliberades, la Maria li pregunta a la Joana: "Mare, tu creus que el pare ja haurà fet els panallets? Em moro de ganes de menjar-los tots plegats".




 


Recordeu:

  • Fer la vostra versió de panellets -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de panellets publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 1 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 4 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Hamburgueses

Segurament d'hamburgueses n'hem menjat tots, fins i tot els qui en reneguen d'ella n'hauran menjat, potser amb una altra forma, potser sota un altre nom... i és que l'hamburguesa és només carn picada. Clar que ara, fins i tot, algunes hamburgueses no són de carn! Vegem doncs d'on surt aquest menjar que tant adoren els petits i que, cal dir-ho, agrada molt els grans.

El Diccionari General de la Llencgua Catalana ens defineix aquest àpat com: " Massa de carn de bou o de vedella picolada, de forma plana i ovalada, sovint assaonada amb mantega, all, julivert, ceba i ous. És anomenada també bistec alemany." 

Pot semblar curiós és que vingui sota el nom de "hamburguès -esa" i no pas en una entrada única de  "hamburguesa". Però tal i com assenyala l'entrada, el seu origen està relacionat amb l'adjectiu "hamburguès"  (D'Hamburg): [de la ciutat alemanya de Hamburg; quant a la hamburguesa, de l'angl. americà hamburger steak 'bistec de Hamburg', sense una raó clara per a aquesta atribució].

Al voltant de la història d'aquest menjar hi ha moltes teories, si bé és cert que la seva primera aparició amb aquest nom és d'aquest mateix segle (1936: Larousse Gastronomique), també ho és que al tractar-se d'un menjar tan semblant a molt d'altres, es pot considerar que el seu origen és molt més antic. Als llibres de cuina de l'època clàssica ja en parlen, ja que hem de tenir ben present que entre les mandonguilles i les hamburgueses poca diferència hi ha. El cas és que el nom ve d'Hamburg, segons sembla, per això hauríem de tenir present que a principis del segle XX els alemanys sovint viatjaven i importaven amb ells les seves costums, també les culinàries, de forma que ben aviat es va estendre el filet d'Hamburg.
Pel que fa a Catalunya, com a la resta del món, es mengen des de l'antigor, però a partir de l'època moderna se n'anomenen hamburgueses, tot i que en llocs com a les Balears se les conegui com a raoles, per la seva forma. A Japó es cuina al vapor i va acompanyat de ceba i vedura; a Hawai es cuina amb ou, però on més s'ha estès aquest menjar és a Amèrica, gràcies sobretot al menjar ràpid. Per aquest motiu sovint es relacionen les hamburgueses amb el menjar poc elaborat i de característiques saludables discutibles; però cal tenir present que aquestes relacions s'allunyen de la realitat. Una hamburguesa elaborada amb carn picada és tan saludable com qualsevol altre àpat de carn. I quan diem de carn pot ser de carn o no.

Aquí és on entren les múltiples varietats que han anat sorgint, de peix, vegetals, etc. Mantenint la forma del menjar, els cuiners d'arreu del món han anat adaptant aquesta carn picada a les costums i voluntats de tots els comensals. Clar exemple n'és la vostra recopilació, molt variada i amb molt de gust!






Recull de receptes:

La Carolina de La cuchara de mis recetas: hamburgueses sanes a l'estil mediterrani
La Susanna de En Roc a la cuina: hamburgueses vegetals
La Blanca de Menjar a Cala Blanca: hamburgueses vegetals
La Ester de Quinoa Wakame: hamburgueses d'azuki
La Carmen de A table con Carmen: mini hamburgueses de bacallà i verdures
La Marina de Tapa't de tapes: hamburguesa de pèsols i hamburguesa de pollastre i curri amb arròs basmati especiat
La Elena de Historias con sabor: hamburgueses de salmó amb salsa tàrtara
La Sao de Rapa Tachos: hamburgueses de pollastre
La Montse de Mis consejos y recetas saludables: hamburgueses de quinoa i fajol i hamburgueses de quinoa vermella i civada
La Raquel de Raquel's kitchen: hamburguesa de cigrons
La Cristina de Us en llepareu els dits: hamburguesa de vedella amb panet de cervesa negra
La Gemma de Cuinant a Canet: hamburguesa de pollastre
La Carme i la Marta de Galeteria: hamburguesa de vedella
La Neus de Cocinando con Neus: hamburguesa alpina
La Marta de Delicious Martha: hamburguesa vegetal de carbassa
La Silvia de Chez Silvia: hamburguesa de vedella al roquefort amb bolets portobellos, alberginia cruixent i formatge i pa d'hamburguesa de pollastre
L'Ana de 5 sentidos en la cocina: hamburguesa de gall d'indi amb xutney picant
La Pilar de Les receptes que m'agraden: hamburguesa d'escalivada amb formatge de cabra
L'Eva de Cuinant entre llibres: hamburgueses de lluç i gambes
La Heva de Tarjeta de embarque: hamburguesa vegana especiada
Per sucar-hi pa: hamburguesa de tonyina mediterrània
La Laura de Cuinejant: wafu hambagu, hamburgueses japoneses
La Montse d'Estones lliures: hamburguesa de pollastre, ceba i brie
La Sònia de Entre harinas: hamburguesa vegetal i el seu pa
La Mayte de La fonda Deza: hamburguesa de bou, bacon i ceba caramelitzada i hamburguesa de carn de porc amb ceps i rossinyols
La Sil de Thermomix il: hamburguesa casolana i el seu pa
La Dolores de Mi gran diversión: hamburguesa al gin tonic amb foie
La Palmira de Come conmigo: hamburguesa gurmet amb foie i carn d'ànec i hamburguesa vegetariana
La Yolanda de Corazón de menta y azahar: hamburguesa de pollastre amb especies, pa de pipes i maionesa d'alvocat i cogombrets
La Marga de La cocina de las casinas: hamburguesa de bou a l'estil Jamie's italian
La Clara de Amb les mans a la massa: hamburguesa de pollastre i bolets
El Miquel de Les receptes del Miquel: hamburguesa complerta
La Pili de Kooking: hamburgesa de cigrons i albergínia
La Vivi de Hoy cocina Vivi: hamburguesa de gall d'indi i hamburguesa de llenties masala
La Sion de Fem un mos: hamburguesa amb cor de ceps
La Isabel de La cuina de la Isabel: hamburguesa amb ceba
La Marta de Cuina diari: xili amb carn
La Conxita de Al pot petit: hamburguesa vegetariana
La Raquel de Manzanas rojas: hamburguesa de vaca amb formatge de cabra i créixens
La Silvia de Àlamos ventosos: hamburguesa de civada


Moltíssimes gràcies per la vostra participació, ens retrobem el dia 8 amb la nova proposta!

Perdoneu el retràs en aquesta recopilació, però el temps a vegades passa volant.

dissabte, 6 de setembre del 2014

La bona amistat no té preu

La Mercè i la Maria ja comencen a ser grans, els seus respectius pares en són conscients i, vulguis que no, accepten el pas inexorable del temps. Tot i el procés natural d'elecció de la forma de vida, diferent en ambdós casos, la seva amistat no ha minvat mai, ans el contrari, ha anat creixent a un ritme constant. Discussions, rialles, tristesa, alegria... ho han compartit tot.

Aquest estiu ambdues han fet el seu primer viatge soles. Val a dir que no han anat molt lluny i que han estat sempre en contacte amb els seus pares, però l'experiència ha sigut -segons diuen elles- formidable. Amb la motxilla carregada a l'esquena, van agafar les seves bicicletes i van pujar al tren que les duia dues comarques més al Nord. 

El seu objectiu era creuar un dels paratges més bells del país, per aconseguir-ho havien de crestejar una serralada no massa escarpada. El camí per on van passar creuava rius, vorejava camps de blat, s'endinsava en el bosc, connectava pobles. Van conèixer gent i van experimentar la convivència en el cansament. Amb tot el que això comporta.  
  
Ara, un cop ja han arribat a casa, dormen plàcidament cadascuna a la seva llar. Estan esgotades i després d'explicar quatre coses als seus pares, s'han estirat vestides al llit. Dormen separades per una notable distància, però en els seus somnis segueixen viatjant juntes. Els queda el record de moments inoblidables que els acompanyaran tota la vida, un tren perdut, una nit al ras, uns nois guapos amb qui van estar ballant i... També les hamburgueses que van menjar en un bar solitari a dalt de la muntanya. Quines hamburgueses! Quines vistes! Quina joia haver compartit els millors moments de les seves vides!   



    


Recordeu:

  • Fer la vostra versió d'hamburguesa -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta d'hamburguesa publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

dijous, 3 de juliol del 2014

Polos

Ens agrada suposar que tothom sap què és un polo. Un gelat que ha farcit de bons moments la nostra infància. Tot i això, mirem d'explicar quatre coses més que ens aportin més coneixaments al respecte. 

Si busquem "polo" al GDLC veurem que la segona accepció a la que fa referència parla de l'element en qüestió. Literalment diu: "Polo: m ALIM [ marca registrada ] Gelat de pal elaborat amb aigua gelada amb essència de fruita. Un polo de taronja." Eus aquí un indicador que potser molts coneixeu -els que sigueu més grans- i que d'altra banda alguns altres desconeixeran -els més joves-. Com passa amb tantes paraules del nostre vocabulari -com kleenex, bambes, etc-. el nom de l'objecte ve donat per una marca que l'ha comercialitzat.  En aquest cas es tracta de l'invent de Frank Epperson, de Califòrnia, que va patentar un gelat clavat en un pal que ja prenia força gent. Aquesta patent la va vendre a Popsicle, marca que li ha donat el nom arreu del món.

Igualment, etimològicament, polo prové del llatí "polus", i aquest del grec "polos". Polos vol dir eix, d'aquí el nom de Pol Nord i Pol Sud. Caldria saber doncs, si l'empresa que va començar  amb la comercialització d'aquests gelats es volia referir -com sembla evident- a les zones  septentrional i austral del món, on el fred és constant. O si per altra banda, com defensa una gran majoria, el nom va sorgir de la barreja de Pop (popular) i Icicle (caramell).

La característica principal d'aquest gelat és que queda subjectat amb un pal de fusta. Si bé cal tenir en compte que en els nous temps les empreses han buscat noves formes més atractives, les originals, les de sempre, amb un pal subjectant un tros de gel,. segueixen tenint les mateixa gran acceptació pels mes menuts -i pels més grans!-  

Els gustos dels polos són tan variats com sabors existeixen. Normalment es fan de fruites, però com la imaginació ens permet experimentar i jugar amb els aliments, cada dia se'n troben de més variats, explorant terrenys que se surten del món de les fruites. En el recull que hem aconseguit fer entre tots aquest mes ha quedat ben palès.

Per finalitzar, mencionar que aquest aliment està tan extès que el podem trobar a gairebé qualsevol lloc del món. Això sí, en moltes regions varia la forma d'anomenar-lo. A Veneçuela es diu "posicle" (de la marca Pop-Sicle), a Estats Units i Canadà "popsicle" o "ice pop", a Argentina i Brasil  "picolé", a Uruguai "palitos", a Irlanda "freeze pop", al Regne Unit "ice lolly", a Austràlia "Ice pole"




Recull de receptes:

L'Alfons de Les Receptes de Sant Hilari: polos de gaspatxo
La Marta i la Carme de Galeteria: polos de llima i llimona i gelat de iogurt i cireres
L'Ana de 5 sentidos en la cocina: polos de mango i iogurt
La Clara d'Amb les mans a la massa: polos de mojito
La Isabel de La cuina de la Isabel: polos de síndria i polos de petit suisse
La Heva de Tarjeta de Embarque: polos de cafè (més tutorial de Photoshop)
L&C de Chocolate, aceite y sal: polos d'oreo cheesecake
La Gemma de La cuina de casa: polos de mango i llimona
La Kàtia de Jo orenga i tu canyella: polos de fruita
La Catypol de Circus day: kit kat fudge popsicles
L'Eva de Cuinant entre llibres: polos de síndria i kiwi
La Mònica de Ensucrat: poptails de maduixes al cava
Tastets de bruixa: polo de maduixa i plàtan
La Chus de Mançanes i no pomes: polos de cheesecake
La Teresa de Com a casa res: polos de síndria
La Donibaneko de Buscando Umami: polos de cireres
Dolces nines: polonja, polo de taronja
La Mayte de La Fonda Deza: polos de síndria i menta
La Marina de Tapa't de tapes: polos de gaspatxo
La Marina de La Rosquilla de la tia Laura: polos de iogurt i mores silvestres
La Judith de La Cuina de l'Estany: gelat de menta i xocolata
La Joaquina de La cocina de los inventos: polos de cireres i iogurt


Moltíssimes gràcies per la vostra participació, hem tingut gelats dolços i salats!



Que passeu un molt bon estiu, us esperem al setembre!

dissabte, 7 de juny del 2014

A l'estiu menjar calent no és bon aliment

Al forn la temperatura és molt més alta que al carrer. Quan tothom comença a queixar-se de la pujada de calor a inicis de l'estiu, la Joana i el Pere continuen sota un ambient caluròs desmesurat. Aquesta situació els permet trobar l'aire del carrer ben fresquet, per contrast. Així, de bon matí, quan la feina els hi ho permet, surten de la fleca per torns a refrescar-se. 
En sortir es troben els més matiners caminant cap a la feina, la majoria parla en veu baixa, maleint la calor d'estiu. El Pere somriu i, més d'un cop, els hi deixa anar alguna frase. "Bon dia, si vol entrar a refrescar-se, vostè mateix", "Bon dia tingui, té calor? Ha estat mai a l'infern?". La gent li contesta amb un somriure dissimulat. A aquestes hores, els vianants tenen massa pressa per prendre's la vida amb humor. 
 
En acabar el torn de matí, el Pere i la Joana decideixen tancar la paradeta. "Prou per avui", diu ella, "anirem a la platja tots dos sols, tinc ganes de remullar-me". Dit i fet. Forn tancat, calça curta i cap a la platja. El camí no és curt, però se'ls hi fa, perquè no paren de xerrar en tota l'estona. El Pere està malenconiós i decideix tornar-li a explicar, per enèsima vegada, la història que ells dos van viure quan éren joves. La Maria riu i li deixa anar: "No tan sols me l'has explicat mil vegades, sinó que a més jo hi era!". Ell ja ho sap, però continua amb el seu relat. I és que li agrada molt recordar que una nit, fa ja molts anys, van estar ballant a la festa major fins ben tard. Tan tard que van acabar dormint a la platja. Les estrelles, la lluna, l'olor de la sal pujant per la suau brisa nocturna, els petons, les carícies... Tot semblava tret d'una pel·lícula romàntica. Tot menys el camió de la neteja que va aparèixer fent un soroll espantós i gairebé els atropella. Van haver de sortir corrents i amb un bon ensurt a sobre.

El Pere acaba d'explicar la història quan ja són a la platja. Es posen els banyadors i veuen uns pares fent castells amb el seu fill menut. Menja un gelat que se li cau per tot arreu, amb la calor es desfà i la crema inunda les seves mans. 
 
Mentre la Joana ho mira, no ho pot evitar, recorda quan la Maria era petita i es posa nostàlgica.
 
-Pere, ho recordes?-Diu ella.
-Sí, i tant... La Maria s'embrutava igual quan era petita...
-No, no! No parlo de la Maria! Parlo de quan nosaltres érem petits! Quins temps! Existien molts pocs gelats prefabricats! A casa els fèiem nosaltres... No eren com aquests de crema i galeta torrada...era tan divertit fer-los com menjar-los...

 


Recordeu:

  • Fer la vostra versió de polo -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de polo publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.



Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!