divendres, 5 desembre de 2014

Per l'un guanyar, l'altre ha de perdre

Dissabte d'hivern. El típic dissabte que fa fred, molt de fred, però el cel és blau, molt blau. Ni un núvol a l'horitzó. El sol intenta irradiar calor pels voltants de la fleca, però no té prou força. Tothom va abrigat, grans i petits. Hi ha una gentada que fa por. És el dia del concurs. 

La Maria ha organitzat un certamen que ja fa temps que van iniciar els seus pares. Cada any, per aquesta època, se celebra el tradicional Concurs de dolços. Els participants s'engresquen molt i, edició rere edició, les propostes van en augment. Tot hi té cabuda, des de pastissos gegants a caramels confitats. Els infants s'inicien en el món gastronòmic fent les seves primeres creacions amb molta il·lusió, els adults competeixen molt sanament per endur-se el primer premi. Tot són exclamacions, comentaris... "Mira aquest d'aquí, deu ser ben bo!", "I aquell, has vist quin goig que fa?"...

Els premiats guanyen una caixa de trufes fetes per la Joana i el Pere. Aquest trofeu es deu als seus orígens. En la primera edició, el guanyador va presentar unes exquisides trufes que van deixar a tothom bocabadat. La nostra estimada família va agafar-ne la recepta -amb permís del guanyador- i, des d'aleshores, és una de les propostes de cap de setmana més importants de totes les que fan. Ve gent de tota la comarca per comprar aquestes trufes màgiques, tan dolces, tan saboroses. 




Recordeu:

  • Fer la vostra versió de trufes -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de trufes publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!

dimecres, 3 desembre de 2014

Escalivada

Per conèixer el plat de l'escalivada el millor que podem fer és esbrinar d'on ve el nom. Si observem etimològicament el verb escalivar, notarem el seu origen en "caliu". I és que escalivar és rostir hortalisses directament senceres damunt del caliu o bé fer-ho, per derivació, sobre les brases vives del foc. Després d'aquest procediment, hom les pela i en treu les llavors; les talla a tires i les amaneix. Tot i que com hem pogut comprovar amb les vostres propostes, els plats poden divergir molt de l'escalivada original. Sobretot pel que fa a la presentació, i més tenint en compte que, des de sempre, la presentació de l'escalivada ha sigut molt tradicional, normalment presentada al costat de torrades de pa amb tomàquet. Això, però, avui en dia adquireix diferents camins, timbals, espardenyes, coca en recapte, etc.

Si bé a gran part del territori l'escalivada es fa amb pebrots i albergínies; alguns cops s'acompanya de cebes i fins i tot amb patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Sobre el seu nom, cal destacar que a diverses comarques valencianes, com la Marina i l'Alcoià, se'n diu "espencat" i d'altres zones se'l coneix també com "esgarradet" o "esgarradeta", com per exemple a la Ribera o la Costera, si bé aquest nom tot sovint es relaciona al plat que combina l'escalivada amb bacallà salat (tipus esqueixada).

En alguns restaurants es presenta l'escalivada com a plat principal, en d'altres com a entremès, de vegades acompanyada d'embotits. Però també sovint acompanya el plat principal, com per exemple de guarnició d'un plat de carn.

Tal i com ens heu ensenyat amb les vostres propostes, per a fer-la, s'han d'escalivar els ingredients segons la seva qualitat: amb més foc per als pebrots que per a les albergínies.
Una de les costums que ha anat guanyat adaptes és la d'embolicar les patates i les cebes amb paper de plata. Quan tots els vegetals són a punt, es pelen i es posen en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli.



Recull de receptes:

La Gemma de Food&Cakes by GB: gotets d’alberginia fumada amb romaní
La Dolors de Blog de cuina de la Dolorss: com fer escalivada i pizza d’escalivada amb gorgonzola i nous
La Palmira de Come conmigo: escalivada
La Clara de Amb les mans a la massa: mousse d’escalivada
L’Anna de Xicuina: dip d’escalivada
La Carme d’All i julivert: coca de recapte, baba ganoush i trenes d’escalivada
La Marina de La Rosquilla de la tía Laura: mini pizza wonton d’escalivada i formatge de cabra
La Yolanda de Corazón de menta y azahar: soldadets d’escalivada
La Pili de Kooking: cake d’escalivada
La Isabel de La cuina de la Isabel: escalivada
L’Anna de Retalls de cuina: quinoa amb escalivada i formatge feta
La Gemma de Cuinant a Canet: timbal d’escalivada i formatge de cabra
La Teresa de Com a casa res: coca amb xefla
La Sao de Rapa Tachos: escalivada 
La Sònia de Entre harinas: coca de recapte
La Sussi d’Ara cuina: escalivada amb salmó
La Mon d’Aprils’ kitchen: escalivada      
La Bego de Al calor del horno: volovans d’escalivada amb moixama
La Joaquina de La cocina de los inventos: coca de recapte
La Conxita de Al pot petit cuina: espardenyes amb escalivada al forn i anxoves
La Mònica de Coses de Llàbiro: paté d’escalivada
La Natàlia de Dolces nines: hummus d’albergínia
La Marina de Tapa't de tapes: flam d'alberginia i pebrot escalivats


 Moltes gràcies per la vostra participación, ens trobem el dia 5 amb la nova proposta!