dimarts, 5 d’abril del 2011

Quaranta dies són

 "Deu es la suma divina, qui arriba a comptar fins a tal número arriba al cel. Vint és el número de la joventut, qui els tingués! Pensa la gent gran. Trenta és la mitjana de dies que té un mes. I, finalment, quaranta és la xifra de la que parlarem avui, ja que dóna nom a la Quaresma". Així començà en Pere, una càlida tarda de primavera, la conversa amb la Maria.
"Avui és dimecres de cendra, queden quaranta dies per Pasqua, queden un munt de jorns per reflexionar. Ja ets prou gran, ara, per escollir si durant aquests dies vols menjar el mateix que sempre o si, per contra, vols treure la carn i els ous de la teva dieta". A la Maria no li sorprengué aquesta proposta, ja que sa mare, la Joana, és vegetariana i mai menja ni ous ni carn; així que es quedà mirant a son pare, amb un gest facial que denotava una reflexió exagerada.
"Ja m'ho pensaré, però, per què hauria de fer-ho durant quaranta dies?", va preguntar la petita encuriosida. "L'explicació és molt senzilla. El número quaranta és molt simbòlic en la religió cristiana; els mateixos dies són els que va durar el Diluvi Universal, els que va passar Moisès o Elies a dalt de la muntanya, o els que va dejunar Jesús al desert"; contestà el pare mentre enfarinava el bacallà. "Cert és que em podries preguntar, ara, si nosaltres som o no religiosos, però no té cap importància. Per què? Doncs perquè, agradi o no, la nostra tradició sí ho és; i el que sí que som és molt amants de les nostres tradicions".
La Joana, que escoltava la conversa amb molta atenció, s'acostà a la seva filla i li acaricià els cabells abans de dir-li: "Mira, Maria, la tradició és la nostra història, contada de pares a fills des de l'antiguitat; com ara el teu estimat pare està fent amb tu. Vinga, agafa aquestes carxofes i enfarina-les".
La llum del sol penetrava per la finestra, creant una ombra allargada per a cada un dels tres personatges. Però un cop de vent entrà pel mateix finestral i, amb gran força, mogué les ombres, formant-ne una de sola. La d'una iaia xaruga, vestida com una pagesa i amb un bacallà a cada mà. La Maria s'espantà en veure-la allà a la cuina, però la Joana l'abraçà i li digué: "Estigues tranquil·la, és la Vella Quaresma, que s'instal·la a casa amb les seves set cames penjant, sap que aquests dies hem estat de xerinola i que ara ens convé fer bondat; menjar sopes, verdura i els diumenges... el bacallà que ha portat. Si no li tens por i et portes bé, cada setmana li podràs treure una cama, fins que arribi el dia de Pasqua i mengem, tots junts la Mona del padrí".



Aquest mes us convidem a preparar: 





Recordeu:


  • Fer la vostra versió del bacallà de quaresma -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!


divendres, 1 d’abril del 2011

Coca de recapte

L’origen de la coca de recapte sembla que no està molt clar, alguns creuen que ve de  l’època dels romans i d’altres que té origen àrab. Sigui com sigui ha estat un plat que s’ha anat consolidant a  les terres de Lleida i Tarragona.

Era una coca feta amb el que hi havia per casa en aquell moment, és a dir, una mena de coca d’aprofitament. Els ingredients principals eren verdures i botifarra/llonganissa o arengada.

Quan no hi havia forn a les cases es portaven al forner els ingredients i els coïen sobre una base de pa estirada. Amb el temps es va afegir oli d’oliva.
També es diu que quan es pastava el pa a casa es guardava una porció, aprofitaven les hortalisses del seu hort i després ho posaven a forn.

Si alguna cosa té la coca de recapte és que els ingredients que conté formen part de la mediterrània i, per tant, és un plat molt saludable i a tenir en compte.

I què té a veure la coca de recapte amb el Carnaval? El dimecres de cendra és el dia que s’acaba el Carnaval i comença la Quaresma. Aquest dia és tradició l’enterrament de la sardina, alguns de vosaltres recordareu les sortides amb l’escola, nosaltres fins i tot alguna vegada havíem portat una sardina disfressada penjada d’una canya!
Quan començava la Quaresma no es podia menjar carn i, per tant, era temps de menjar peix i no tothom podia menjar-ne, la majoria dels mortals feien àpats que consistien en pa, vegetals i peix salat (i no només per Quaresma, que hi ha moltes àvies que expliquen que aquest era el seu àpat diari). I aquí és on trobem la coca de recapte com un aliment que es consumia en aquelles dates.





Recull de les receptes:


I no voldríem acabar sense donar-vos les gràcies a tots aquells que ens heu mostrat interès i a tots els que heu participat, que heu sigut 32, cosa que ha superat, de molt, les nostres expectatives més optimistes.
A veure si aconseguim fer un bon recull de receptes tradicionals, sense la vostra ajuda no serà possible.

Recordeu que estem esperant les vostres propostes pel mes de maig (recordeu que no cal que siguin de cuina tradicional catalana, volem fer un recull de tantes cuines com sigui possible).