dimarts, 7 de juliol del 2015

Patates braves

Per tot el territori català i espanyol hi ha una tapa que regne per sobre de les altres, es tracta de les patates braves. Tot i que es poden menjar com a plat fort, sigui entrant, la majoria de vegades es prenen durant l'aperitiu.

És ben típic quedar per fer unes cerveses i prendre unes patates braves; i és que si la salsa és picant cal tenir una beguda refrescant a prop per poder contrarestar la picor de dins de la boca.

Si observem el seu nom veurem de seguida que ve donat per la salsa picant que acompanya a les patates fregides. Aquesta salsa està elaborada bàsicament amb sofregit, tabasco i de vegades maionesa, tot i que s'hi poden afegir d'altres ingredients com pebre o d'altres espècies. A Catalunya de vegades se serveixen amb salsa brava i salsa allioli, tot i que normalment es tracta de dues tapes diferents.

Hi ha llocs típics, reconeguts, cèlebres; però també n'hi ha molts que mai sortiran a cap revista i, en canvi, ofereixen les millors braves que un es pugui imaginar. I és que el món de les patates braves és així, no cal ser un gran cuiner; en gran part cal tenir una bona matèria prima (sobretot fugir dels congelats) i una salsa que agradi, atrevida. 

Poden ser senzillament unes patates amb salsa brava o es poden fer plats més elaborats, però en tot cas el més important és que aportin tant el gust de la patata com el d'una salsa saborosa.




Recull de receptes:

L’Anna de Retalls de cuina: braves sense gluten
La Roser de Trifàsic de Baileys: patates i braves i moniatos a la brava
La Carme d’All i julivert: patates braves no picants
L’Anna de A mossegades: patates braves veganes
La Sao de Rapa tachos: braves amb romesco i oli de xoriç
La Marta de Cuina diari: bunyols de patata brava
La Dolores de Mi gran diversión: patates braves Ca la Lola
La Isabel de La cuina de la Isabel: patates braves
La Caterina de Taula posada: patató a la brava
La Gemma de Amb ganes a la cuina: braves
La Dolors de Blog de Cuina: patates braves al forn amb allioli de codony
La Susanna de En Roc a la cuina: patates braves
La Mayte de La Fonda Deza: patates braves
La Lourdes de Els fogons de l’avia Nuri: patates braves
La Judith de El món de Juju: patates braves gregues
El Miquel de Les receptes del Miquel: patates braves amb allioli
La Mònica de Coses de Llàbiro: patates braves



Moltíssimes gràcies per la vostra participació. 

Aquest mes us demanem disculpes per la desorganització que hem tingut. Esperem que després de l'estiu ja no anem tant ofegats de feina i poguem tornar a comptar amb la vostra participació i seguir amb els reptes mensuals de Memòries d'una cuinera. Bon estiu!

dimecres, 13 de maig del 2015

La unió fa la força

-Vull fer un vermut! –Exclama la Maria quan tota la família va caminant cap a casa. Ha sigut un matí molt calorós. Estan tots morts de set i comencen a notar el cansament a les seves cames. No és d’estranyar, ja que han passat tres hores llargues arreglant la plaça del poble. No han sigut els únics, és clar; gairebé tots els habitants s’hi han congregat a resposta d’una crida de l’ajuntament. Resulta que la porxada principal, decorada tota de fusta, estava corcada completament. En un primer moment es va debatre si calia avisar o no a professionals perquè ho arreglessin. Però després es va resoldre que seria molt millor que els habitants tornessin a fer-se seva aquella plaça. Diem tornessin perquè anys enrere, molts anys enrere, quan el poble patia la fam de la post guerra, van fer seu aquell espai comú. L’alcalde era un súbdit dels guanyadors de la guerra i no escoltava els veïns, fins que per acte de rebel·lia cada fill de veí va ocupar la plaça de la vila i la van redecorar per donar-li un altre aire, modernitzant l’espai. Era una clara metàfora que volia expressar no només el descontentament amb el govern, sinó la capacitat organitzativa de la gent.

-Vols dir que vols fer un aperitiu, no? –Contesta la Joana gairebé sense aire.
-Vull dir que tinc set, tinc gana i no vull esperar més. Parem a ca la Mari i que ens faci unes braves. Si us plau!
La terrassa de Ca La Mari és el lloc preferit pel Pere, que no dubte en fer donar bot i exclamar una afirmació que escolten tots els que estan ben a prop.
-Sí, Sí! Una cervesa, unes braves... tu al sol, nosaltres dos a l’ombra, o al revés, és igual... vull unes braves!

La Joana somriu... i exclama:
-Però com pot ser que sempre us poseu d’acord per sortir-vos amb la vostra?




    

Recordeu:

  • Fer la vostra versió de ro de patates braves -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de patates braves publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 13 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 15 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

dimarts, 5 de maig del 2015

Rotllets de primavera


El rotllet de primavera és una pasta feta amb farina de blat farcida de diferents verdures i una mica de carn. La presència a la nostra cultura es deu a la seva introducció, a Occident, a través de la gran proliferació de restaurants xinesos que hi ha hagut des de fa temps.

Aquests rotllets es consumien a la Xina durant la celebració de l’any nou lunar o festa de la primavera, d’aquí els hi ve el nom.
En aquesta festivitat els xinesos viatgen als seus llocs de naixement per celebrar-ho al costat dels seus familiars.

Sembla ser que al principi la recepta dels rotllets portava brots de bambú fresc, però després se’n va modificar el farciment. La manera d’embolicar-los estaria inspirada en els cucs de seda, en els seus capolls, ja que a la Xina tenen un alt valor; A més, és a l’arribar la primavera quan comencen la transformació per a la creació de seda.

En funció del continent o del país podem trobar-lo amb diferents noms i preparacions. A la cuina asiàtica hi ha moltes variants, per exemple, a Filipines, Indonèsia, aquest plat l’anomenen lumpia. A França l’anomenen nems. A Australia, chicken roll. I a Singapur, rotllets de gambes.





Recull de receptes:

La Gemma de Cuinant a Canet: rotllet de feta
La Palmira de Come conmigo: rotllets vegetarians amb salsa de cacauet
L’Eva de Cuinant entre llibres: rotllets de primavera amb salsa agredolça
La Heva de Tarjeta de embarque: rotllets de carbassó
La Clara de Amb les mans a la massa: rotllets de primavera
La Dolores de Mi gran diversión: rotllets balsàmics de vedella amb verdures
La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: rotllets de primavera amb alvocat, salmó i salsa agredolça
L’Anna de A mossegades: rotllets amb favetes i espàrrecs
L’Anna de Retalls de cuina: rotllets de carbassó i hortalisses Raw
Moltíssimes gràcies per la vostra participació. Hem aconseguit un bon assortiment de rotllets, tan dolços com salats.


Us esperem el dia 8 amb la nova proposta! 

dimarts, 7 d’abril del 2015

Al bon amic, dóna-li pa i dóna-li vi

Aquesta setmana els alumnes de l'escola estan molt atabalats. Els professors s'han posat tots d'acord per examinar-los de les seves assignatures. Així que quan surten de l'escola queden per anar a estudiar. 

La Maria està nerviosa, tant com els seus amics. Per això els seus pares intenten que el clima a casa sigui relaxat i plaent. Els horaris són gairebé lliures i tot són consells i bones maneres. Estan convençuts que traurà bones notes, però també li recorden que aprovar o suspendre no ho és tot a la vida.

Divendres s'acaba el suplici, estaran esgotats, qualsevol persona voldria descansar i desconnectar de tot plegat, però són joves i no entenen cap reflexió d'aquest tipus. Per aquest motiu la Maria ha invitat un amic seu a sopar a casa. No serà la primera vegada que hi vagi; sí bé cal tenir en compte que, si les sospites dels pares són encertades, sí que serà la primera vegada que hi vagi en qualitat de "més que amic".

La Joana està emocionada i vol fer alguna cosa que els hi pugui agradar. Ha pensat en fer rotllets de primavera. Quan li comenta al Joan aquest es posa a riure.

-És el primer cop que ve a casa i li fas rotllets?
-No és el primer cop!
-Cert; no ho és, però com si ho fos! Ja veuràs com tots dos es mostraran més educats i cohibits que les altres vegades.
-I què té a veure això amb els rotllets? A la Maria li encanta aquest tipus de menjar! A més, serà una bona excusa per fer-lo participar a ell també a la cuina! Són fàcils de fer! A veure si té maneres...
-A veure si cuida bé la nostra filla.
-Si, Joan, sí... a veure si la cuida bé! Però no siguis tan protector! A veure si seràs un rotllo de pare, tu!
-Un rotllo de primavera!

Els pares esclaten a riure i s'agafen les mans. La filla creix i creix. I amb aquest creixement ells es fan grans.




Recordeu:

  • Fer la vostra versió de rotllets de primavera -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de rotllets de primavera publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 30 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 3 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

diumenge, 5 d’abril del 2015

Rostes de santa Teresa

Les rostes de Santa Teresa es coneixen popularment per Torrijas de Santa Teresa. Un dels primers documents que en fa referència és el receptari Viandier de Taillevent, del segle XIV; on les menciona com a "torrades daurades", que s'untaven de rovell d'ou batut abans de passar-les per la paella i empolvorar-les amb sucre.

A Espanya apareix en documents del segle XV, citada per Juan del Encina; que es refereix a "mel i molts ous per fer torrejas", un plat especial per poder-se recuperar en el període de postpart. 

Més tard apareixen en altres documents gastronòmics, tant el 1607 com el 1611. I posteriorment el menjar es torna habitual en moltes tavernes.

El cert és que és un menjar que va lligat amb l'aprofitament del pa i, com tants d'altres, adquireix protagonisme en situacions complicades d'aprovisionament de menjar. A més, el seu lligam amb la quaresma se suposa que ve del fet de no poder menjar carn, però la necessitat de menjar alguna menja amb proteïnes .

Com passa tot sovint amb els menjars populars, els noms varien segons les zones geogràfiques, així també se les coneix per coquetes de Santa teresa, torradetes de Santa Teresa, sopes de partera, pa amb crema, gresoletes dolces, llesques amb ou, torrijas, fàtias douradas, soupes-rousses, pain perdu, daudines, etc.

En la majoria de totes les seves variants, es tracta però dels mateixos ingredients: pa, ou, sucre i llet; i de la mateixa preparació: mullar el pa dins d'una barreja de llet i ous, fregir-lo i ensucrar-lo.

Tot i que de vegades s’hi afegeixen més ingredients, com ara pela de llimona ratllada, canyella (Catalunya) o vainilla (Occitània).

Finalment, mencionar que existeix un plat que se li assembla molt, ens referim a un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat, o tortell d'Olot.
 
 
 


Recull de receptes:


La Sonia de Entre harinas: pain perdu
La Marta de Pebre i xocolata: torrades de santa Teresa
La Lourdes de Els fogons de l’àvia Nuri: torradetes de santa Teresa
La Carme d’All i julivert: torradetes de santa Teresa
L’Ana de 5 sentidos en la cocina: torrijas amb aroma de tarongina i canyella
La Maribel de Novel Cuisine: torrijas de llet
L’Anna de A mossegades: rostetes amb companyia
La Sao de Rapa tachos: torradetes amb salsa de vi de Porto
La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: torrades de santa Teresa
La Lidia de Mis platos favoritos: rostes de santa Teresa amb xocolata
La Mercè de Farina i xocolata: torrades de santa Teresa de taronja
La Glòria de les galetes: rostes de santa Teresa o torrijas
La Neus de Cocinando con Neus: torrijas amb mascarpone i maduixes
La Teresa de Com a casa res: torradetes de santa Teresa, torrijas
La Clara de Amb les mans a la massa: rostes de santa Teresa caramel·litzades
La Isabel de La cuina de la Isabel: rostes de santa Teresa
La Quima de Les meves receptes: rostes de santa Teresa
La Heva de Tarjeta de embarque: torrijas veganes
La Mireia de Pasión y tentación: torrijas de tomàquet
À table con Carmen: torrijas de llet preparada
La Eva de Cuninant entre llibres: rostes de santa Teresa
La Sussi d’Ara cuina: torradetes de santa Teresa
La Mònica de Coses de Llàbiro: cassoleta de torrades de santa Teresa
La Palmira de Come conmigo: torrijas lleugeres de brioche de iogurt


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions. Us esperem el proper dia 5 amb la nova proposta.

dissabte, 7 de març del 2015

Refredat covat, dóna'l per curat

Semblaria massa idíl·lic presentar la família mirant les estrelles una nit d'hivern. Ho seria i ho és. Per això, la Joana no està amb el Pere i la Maria, sinó que dorm a dins de casa, a la seva habitació, ben abrigada i suant a causa de la grip. Aquests dies han estat molt freds, massa freds. Un per un gairebé tots els habitants d'aquell petit indret han anat sucumbint als atacs de la natura, el cos és fort, però necessita guanyar batalles dins del llit. 

-De ben segur que aviat es recuperarà, no et preocupis, filleta. 
-Segur que sí... segur. -Diu abans de sospirar la petita de la casa. -Però estaríem tan bé tots tres aquí... mirant la lluna plena.
-La nit és per les aus nocturnes. I tu i jo...
-Sí, sí! Tu i jo el que vulguis! Però  seria tan bonic estar tots tres.
-Maria, petita, ho sé. En tinc tantes ganes com tu, però a la vida...
-Ui papa, la lluna t'està inspirant, vols dir que no és millor que parlem d'una altra cosa?
-Però si encara no he dit res! -Contesta enèrgicament el pare.
-Sí, clar, encara no. Però ho anaves a dir. Que la vida és complicada, que no es pot tenir tot el que es vol, que hem d'acceptar les coses que ens vénen, que hem de lluitar per les que volem, bla bla bla...

Els dos es posen a riure i segueixen un al costat de l'altre. La lluna il·lumina les taulades i des de dalt de tot es veu molt bé la disposició de les cases. Han pujat a dalt de tot. Ombres, estrelles i una esplèndida llum blanca que rebota per on pot. Cada cop que la mare es posa malalta, aprofiten per sopar a sobre de la taulada. No és que facin grans tiberis, amb un bon beure i unes Rostes de Santa Teresa en tenen prou. A vegades, la solitud de la nit és la millor companyia, tant si s'està sol com en família.





Recordeu:
  • Fer la vostra versió de rostes de Santa Teresa (torrijas) -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de rostes de Santa Teresa publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 30 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 3 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

dimecres, 4 de març del 2015

Tàrtar

El tàrtar és una preparació de carn o de peix, tradicionalment picat fi, que pot anar acompanyada de condiments o de salses. El més conegut és el de vedella tot i que està agafant força el de tonyina. Habitualment se serveix sobre una torrada.

Les primeres referències a occident d’aquesta preparació es trobarien al llibre de viatges de Marco Polo, on parla d’una província de l’Àsia central, Caragian, ei explica que mengen carn crua, picada i acompanyada d’una salsa d’alls. La recepta més antiga que es conserva del filet tàrtar és al diccionari Larousse Gastronòmic, de l’edició de 1938.

Donat que la preparació tradicional d’steak tàrtar és carn crua acompanyada d’un rovell d’ou cru, val la pena només consumir-lo a casa, on farem servir aliments ben frescos o bé a llocs de confiança, ja que d’una altra manera ens podríem exposar a contaminacions per bacteris i paràsits. Aquesta advertència també la podem aplicar al peix cru. Cal ser molt curós.

Naturalment, l'oferta pot anar més enllà del peix i de la carn, com bé ens heu demostrat amb les vostres receptes.





Recull de receptes:

La Dolors de Blog de cuina: tàrtar de tomàquet
La Palmira de Come conmigo: tàrtar de algues, tàrtar de tomàquets, pebrots verds i advocat, tàrtar de maduixes amb xantillí de roses
L'Alicia de Ali & Cia: tàrtar de tonyina
La Dolores de Mi gran diversión: Steak tàrtar amb gelat de mostassa, sorpresa de tàrtar de salmó
La Sió de Fem un mos: tàrtar de salmó i verat, tàrtar de tonyina, tàrtar de dos colors, tàrtar de tonyina amb maduixes, tàrtar de vedella
La Roser de Trifàsic de Baileys: tàrtar de salmó
La Glòria de Glòria cookies: tàrtar de tonyina de la cala
La Gemma de Cuinant a Canet: tàrtar de salmó
La Pili de Kooking: tàrtar de gambes ab maionesa
La Montse d'Abell bulto: tàrtar de tonyina amb poma
El Miquel de Les receptes del Miquel: 5 propostes de tàrtar de peix
La Silvia de Chez Silvia: tàrtar de tomàquet i fuet
La Carmen de A table con Carmen: tàrtar de salmó, advocat i sèsam
L'Heva de Tarjeta de embarque: tàrtar de tomàquet vegana
La Carme d'All i julivert: cullereta de tàrtar de salmó i advocat
La xxx de Novel cuisine: tàrtar de salmó fumat i advocat
La Natàlia de Dolces nines: tàrtar de maduixes i xocolata
La Clara de Amb les mans a la massa: tàrtar de salmó i advocat
l'Anna de retalls de cuina: tàrtar de remolatxa i pastanaga
La Pilar de Les receptes que m'agraden: tàrtar de salmó, advocat i magrana
La Mayte de La Fonda Deza: tàrtar tropical
La Marta de Cuina a diari: tàrtar de salmó
L'Eva de Cuinant entre llibres: tàrtar de tomàquet, tonyina i advocat
La Judith de El món de juju: mousse de mojito amb tàrtar de salmó, tàrtar de salmó i mango, tàrtar de salmó, nectarina i poma
La Mònica de Coses de Llàbiro: tàrtar de maduixes


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions, tant dolces com salades, podem remenar entre un bo assortiment!

Ens veiem el proper dia 5 amb la nova proposta.

dimarts, 10 de febrer del 2015

El cor net i el cap dret

-Maria, t'has sentit mai com un cavall desbocat? Has notat mai que les brides no feien efecte? -La Joana mira a la seva filla mentre li parla amb el cor.
-No ho sé, mare. Tot és tan diferent ara. Els amics semblen que no ho són. Després em sembla que sempre ho han sigut. Tot el que sempre havia somniat ser, de cop i volta s'esvaeix i no entenc per què faig res. Em sento...
-Et sents descarrilada? -La Joana sempre troba la pregunta adequada que ajudi la seva filla.
-Sí. Una mica sí. No sé. Sempre m'heu ensenyat quines vies eren les que havia de seguir. He cregut amb tot el que em dèieu, però... no sé... ara tot són dubtes, mare, no sé què fer.

La nit al poble ha vingut amb més complicacions del que solia fer-ho abans que la Maria entrés en plena adolescència. El cos li creix a ritme forçat i el cor, com no, intenta seguir el mateix creixement. Però és tan difícil la vida quan un encara no és adult, que comença a veure-hi clar i, per poc que pugui, renega de la vida dels més grans.

-Recordes quan jugàvem juntes a cuinar? -Pregunta la mare amb certa nostàlgia.
-Si ho recordo? Mare, que encara cuino amb tu, ho vull fer sempre això! -Contesta la petita Maria amb el sentiment de qui no vol perdre mai allò que li ha agradat.
Sona la música de la banda del barri i les dues surten al carrer. El pare les espera, avui hi ha ball. Hi haurà nois repentinats esperant veure noies maques per dansar amb elles. Alguna estrella caurà del cel aquesta nit, tocarà un cor verge i pur i el convertirà, de ben segur, amb una roca dura per aprendre a estimar.
Pare i mare miren la petita Maria; la miren amb llàgrimes als ulls. És un vaixell que s'en va.
-No tenen perquè ser aquests braços els que se l'enduguin, poden ser qualssevol altres, no? -Pregunta angoixat el pare.
-Siguin els que siguin, que els triï ella, que els abraci amb força i bogeria; com ho vas fer tu aquell vespre de fa ja tants anys, quan em vas robar el cor i te'l vas menjar sense cuinar.
-Per això, amor meu, sempre has estat el meu tàrtar.
-El teu Tàrtar? On Zeus va recloure els titans?
-No, amor, ets el meu Steak tartare; tan cru i tan bo com el teu cor nu i pur. -Diu el pare amb veu tremolosa.
-Ai, redéu, que cursi que et tornes a vegades… perds l'encant de quan eres jove.




Recordeu:

  • Fer la vostra versió de tàrtar -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de tàrtar publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!

dimecres, 4 de febrer del 2015

Mandonguilles

Per trobar l’origen de la paraula mandonguilla (“búndiga”) ens hauríem de remuntar al grec antic, on volia dir avellana. La paraula va arribar fins a l’àrab on servia per anomenar les avellanes i d’altres coses que tinguessin una forma semblant. Les boles de carn picada les van anomenar "búnduga", "al-búnduga" que volia dir la bola i al castellà van derivar en “albóndiga”.

Ja Apicio va recollir a la Roma imperial receptes de mandonguilles fetes amb diferents carns. La massa estava fet amb carn finament picada, barrejada amb pa humit i diferent espècies, tal i com es fan avui de manera tradicional. Abans no es fregien, es feien bullir en aigua fins que estaven tendres i flotaven. Amb el pas del temps trobem que van fer petits canvis i també que les fregien en llard de porc o bé s’afegien a un brou. Però no us penseu que totes eren de carn a la conca de l’Ebro en feien unes amb borraines, típiques de la zona.

Si fem una passejada veurem que en podem trobar a molts països i que poden ser ben diferents. Així doncs a Sud-Amèrica les podem trobar acompanyades d’arròs, a Estats Units i a Brasil amb espaguetis. Si ens apropem una mica trobem les sueques, més populars a les nostres contrades gràcies a Ikea. A la mediterrània tenen una certa semblança i si anem a Turquia podem trobar més de 80 varietats.

 


Recull de receptes:


La Gemma de Food&cakes by GB: mandonguilles amb sípia
La Sion de Fem un mos: mandonguilles fumades de conill amb pèsols, mandonguilletes, platillo mar i muntanya i pollastre amb mandonguilles

La Núria de La Núria a la cuina: mandonguilles amb salsa de iogurt 
La Susanna d'En Roc a la cuina: mandonguilles amb salsa de tomàquet
La Isabel de La cocina de Frabisa: mandonguilles

El aroma de Idania: mandonguilles molt picants
La Silvia de Chez Silvia: mandonguilles guisades
La Mayte de La fonda Deza: mandonguilles amb salsa de pecanes
El Miquel de Les receptes del Miquel: mandonguilles amb salsa de calçots i carxofes

La Marina de Tapa't de tapes: mandonguilles amb faves i cigrons

La Eva de Cuinant entre llibres: mandonguilles amb pebrot
La Chelo de Cogollos de agua: mandonguilles amb pèsols i carxofes
La Neus de Estovalles a quadres: mandonguilles amb sípia i pèsols

La Rosa de La Rosa dulce: espaguetis amb mandonguilles
La Dolores de Mi gran diversión: Mandonguilles de bolets amb salsa de fruits secs
La Marta de Pebre i xocolata: mandonguilles de peix al vapor
La Gemma de Cuinant a Canet: mandonguilles de bacallà fresc 
La Clara de Amb les mans a la massa: mandonguilles de tonyina en salsa de calamars

La Gemma de Caprofiti: mandonguilles al curri
La Dolors de Hi ha bruixes a la cuina: sopa de prunes amb mandonguilles de sèmola de blat dur 
La Palmira de Come conmigo: mandonguilles de lluç i gambes
El Jordi de Retalls de cuina: mandonguilles de ceba i formatge amb salsa picant
L'Anna de Xicuina: mandonguilles de pollastre amb bolets
La Sao de Rapa tachos: mandonguilles de mil al forn

L'Ana de 5 sentidos en la cocina: mandonguilles de salmó amb salsa de iogurt
La Teresa de Com a casa res: mandonguilles de lluç i gambes 
La Isabel de La cuina de la Isabel: mandonguilles de pollastre amb salsa d'ametlles
L'Heva de Tarjeta de embarque: mandonguilles de bróquil i patata
La Judith de El món de Juju: mandonguilles guisades 

La Natàlia de Dolces nines: mandonguilles de tofu i pastanaga
La Conxita de Al pot petit: mandonguilles amb sípia



Moltes gràcies per la vostra participació, ens trobem el dia 5 amb la proposta de febrer!

dilluns, 12 de gener del 2015

A cantar mal no val; a cantar bé entreté

-Mandonguilles entre patilles, mandonguilles fregides. Mandongo, mandongo, mandonguilles com pilotilles. Són tan maques les mandonguilles que amb elles me n'aniria a totes les illes! Ai com brilles, mandonguilles quan et claven les forquilles!

La Joana observava la seva filla cantant mentre preparava la carn per a les mandonguilles. No donava crèdit al que veia. Un somriure d'orella a orella, una cançoneta espantosa improvisada, un joc de mans fent boles i aquells ulls que només brillen quan alguna cosa es mou dins del cor.

 -Mira, petita, si hem de fer-ho tant malament, hauràs d'aprendre molt dels que ja en sabem...

-De fer mandonguilles, mare? -Pregunta encuriosida la Maria mentre el Pere se les mira a les dues somrient.

-No, no... -Li respon enigmàticament la Joana.

-De cantar, mare? -Insisteix la filla amb ganes de seguir-li el joc.

-No! Què va! -Replica amb energia gesticulant amb tot el cos.

-I doncs? Va, sempre amb aquests jocs teus! Digues, mare, de què parles? Què és el que m'ensenyaràs? -A les dues gairebé se'ls escapa el riure, però es mantenen fermes en el seu debat.

-Mira, deixa'm lloc, que jo també vull posar-me al teu costat i inventar-me cançons. Jo també vull fer mandonguilles. No hi ha res més divertit que fer boles amb les mans. Ho feies de petita, al meu costat, ho fas ara, al meu costat, i en faràs d'aquí a un temps, al costat d'algú altre...

-Què vols dir? No t'entenc... de qui? De qui?

-Res, res, petita. Com era la cançó? Mandonguilles entre pastilles? Tu mai ho pilles, que a les pubilles els hi agrada molt fer mandonguilles senzilles. Cantant cançons de guerrilles. I mentre el cor fa bum bum, les mandonguilles agraden a tothom.





Recordeu:

  • Fer la vostra versió de mandonguilles -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
  • No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de mandonguilles publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 30 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.



Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes!