Carnestoltes, quinze voltes

No és el mateix dia que l'any passat; però plou. La gent està reclosa a casa, preparant el menjar de demà. En Pere; un home gros, barbut, amb unes mans que fan por i una vestimenta desmanegada; segueix amassant la farina. És forner, amant de la bona gastronomia i, per què no dir-ho, un devorador de tot aliment que passi pel seu costat. És l'alegria del barri, sempre fa acudits i parla amb tothom. En Pere és conegut com el Festut historiador; i és que d'història en sap un munt. La seva filla, la Maria, escolta com li relata la llegenda de Carnestoltes, i ho fa a l'ensems que l'ajuda amb la massa. Tots dos piquen fort amb les mans; i ella para l'orella mentre escolta la paganitat de la festa. No escatima en detalls, ha començat el relat parlant dels grecs i de les seves festes dionisíaques, dels romans i del debat sobre l'etimologia del nom. D'on creus que deu venir, Maria, la paraula Carnaval? De Carne Vale -Adéu carn!- o de Carru Navalis -Carro naval-? La petita Maria no contesta, riu i amassa, sap que a son pare li agrada fer preguntes retòriques, per explicar ell mateix les respostes.
La llum de l'espelma que els il·lumina comença a apagar-se. La Joana, la mare, els encén una altra. No voldria pas que s'apagués aquella imatge tan familiar, on pare i filla parlen i riuen, totalment ben avinguts amb la xerinola nocturna que els espera. Com riuen! Com n'estan de contents! Mentre el forn fa feina i converteix la massa en coca, recorden com aquest matí han fet la matança del porc. I si bé a la petita al principi li feia cosa, després ha participat amb tots els veïns amb el repartiment de la carn.
La taula està parada, han servit coca de recapte -amb botifarra d'ou per a ell i sardines per a ella-, aigua i vi. Avui la Maria en beurà una mica, coneixent així què pregonava Dionís quan agafava el raïm i l'escampava pel seu cos. Segur que acabaran disfressats ballant el "Carnestoltes, quinze voltes" i cridant com esbojarrats. Avui els veïns no es queixaran!
Asseguts a la taula, la Maria i en Pere es preparen per menjar la coca de recapte; mentrestant, la Joana se'ls mira, angoixada, ja se la menjaria ella si no fos vegetariana. Per sort d'ella, no tots els dies és dijous gras.

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

• Fer la vostra versió de coca de recapte -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
  

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Ah! I no oblideu que agrairem les vostres propostes pel mes de maig.