Els raigs solars comencen a entrar per la finestra de l'habitació de la Maria. Avui no toca anar a escola i se li han enganxat els llençols. No vol aixecar-se. Però aviat entren els seus pares i la fan llevar: "Vinga petita, a esmorzar, que avui anirem a la fira de Sant Ponç".
La Joana prepara unes torrades, que unten amb melmelada, i la Maria els adverteix que el pot s'acaba. "No et preocupis, angelet, ja veuràs com aquesta tarda en tindràs més", li respon en Pere mentre li acaricia el cap tendrament.
En acabar, recullen la taula i surten al carrer, el dia és esplèndid, el barri és ple de gom a gom, i al mig de la plaça els firaires han instal·lat unes parades de fusta. "Quin goig!" exclama la petita en veure tants colors als aparadors. Els venedors, que tenen exposades herbes aromàtiques i remeieres, mel, melmelades i fruites confitades, criden l'atenció dels allí presents com poden: "Mireu quines herbes, mireu quines garbes! Curen el mal de cap, sanen el dolor del pap!".
Entre tants crits la Maria es queda embovada escoltant un d'aquests venedors i li pregunta a sa mare per què parlen de malalties. La Joana s'ajup i es posa a la seva alçada per explicar-li. "Maria, fa uns anys, a la ciutat va venir Sant Ponç, que fugia dels seus perseguidors. Quan va arribar no sabia si seria rebut amb hostilitat, però aviat va aconseguir l'admiració dels veïns. I és que aquí hi havia una pandèmia molt estesa, la gent estava malalta i no sabien com curar-se. Sant Ponç, que coneixia molt bé les propietats de les herbes, començà a preparar beuratges guaridors i, amb les seves curacions, es va guanyar l'estima de la gent. Aquestes propietats s'han anat explicant de pares a fills fins avui en dia, per això aquests homes venen aquestes herbes i parlen del seu poder guaridor".
En explicar-li això apareix en Pere, que torna d'una altra parada, i comenta que ja té les roses de Sant Ponç i unes branques de romaní: "Les posarem sota el llit, a veure si em treu aquesta al·lèrgia primaveral!".
La Maria li recorda a la Joana que els falta melmelada, i li demana que en compri dues, una de figa i una de préssec. Però el pare li diu que només en compraran una; així que ha d'escollir. Compren la de figa i, després de pagar, la Maria li xiuxiueja a cau d'orella que no es preocupi, que ella en tindrà dues, ja que l'altra la faran tots tres en arribar a casa!
Aquest mes us convidem a preparar:
Recordeu:
- Fer la vostra versió de melmelada o confitura -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
- La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
- Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
- El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
Esperem les vostres receptes
