El cor net i el cap dret

-Maria, t'has sentit mai com un cavall desbocat? Has notat mai que les brides no feien efecte? -La Joana mira a la seva filla mentre li parla amb el cor.

-No ho sé, mare. Tot és tan diferent ara. Els amics semblen que no ho són. Després em sembla que sempre ho han sigut. Tot el que sempre havia somniat ser, de cop i volta s'esvaeix i no entenc per què faig res. Em sento...

-Et sents descarrilada? -La Joana sempre troba la pregunta adequada que ajudi la seva filla.

-Sí. Una mica sí. No sé. Sempre m'heu ensenyat quines vies eren les que havia de seguir. He cregut amb tot el que em dèieu, però... no sé... ara tot són dubtes, mare, no sé què fer.

La nit al poble ha vingut amb més complicacions del que solia fer-ho abans que la Maria entrés en plena adolescència. El cos li creix a ritme forçat i el cor, com no, intenta seguir el mateix creixement. Però és tan difícil la vida quan un encara no és adult, que comença a veure-hi clar i, per poc que pugui, renega de la vida dels més grans.

-Recordes quan jugàvem juntes a cuinar? -Pregunta la mare amb certa nostàlgia.

-Si ho recordo? Mare, que encara cuino amb tu, ho vull fer sempre això! -Contesta la petita Maria amb el sentiment de qui no vol perdre mai allò que li ha agradat.

Sona la música de la banda del barri i les dues surten al carrer. El pare les espera, avui hi ha ball. Hi haurà nois repentinats esperant veure noies maques per dansar amb elles. Alguna estrella caurà del cel aquesta nit, tocarà un cor verge i pur i el convertirà, de ben segur, amb una roca dura per aprendre a estimar.

Pare i mare miren la petita Maria; la miren amb llàgrimes als ulls. És un vaixell que s'en va.

-No tenen perquè ser aquests braços els que se l'enduguin, poden ser qualssevol altres, no? -Pregunta angoixat el pare.

-Siguin els que siguin, que els triï ella, que els abraci amb força i bogeria; com ho vas fer tu aquell vespre de fa ja tants anys, quan em vas robar el cor i te'l vas menjar sense cuinar.

-Per això, amor meu, sempre has estat el meu tàrtar.

-El teu Tàrtar? On Zeus va recloure els titans?

-No, amor, ets el meu Steak tartare; tan cru i tan bo com el teu cor nu i pur. -Diu el pare amb veu tremolosa.

-Ai, redéu, que cursi que et tornes a vegades… perds l'encant de quan eres jove.

Recordeu:

• Fer la vostra versió de tàrtar -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de tàrtar publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!