Si fer anys et convé, menja poc i paeix bé

 Són les cinc de la tarda; la Maria arriba ara a casa, tot just fa un quart d'hora que ha sortit de l'escola. Com cada dia, ha vingut caminant. El trajecte el comparteix amb la seva amiga Mercè. Avui ha estat un dia especial, és el seu aniversari, fa nou anys, i la professora ha fet que els companys de classe cantessin el Moltes felicitats. A més, tots els companys de classe han estat preguntant-li coses i fent-li cas durant l'hora del pati. Ella ha dut uns dolços que va preparar fa un parell de dies amb la seva mare. Tot plegat ha sigut ben maco. I en acomiadar-se de la Mercè, ella li ha fet un una abraçada ben forta: "Els hem de celebrar tots, tots els de la vida... juntes!". Li ha dit abans de separar-se.

En entrar a casa, la mare li fa un petó i li demana que vagi a la seva habitació a deixar els estris escolars. Ella, obedient, li fa cas. Treu els llibres de la motxilla i ho deixa preparat per fer els deures, però primer torna al menjador per berenar. En arribar-hi no hi ha ningú. La Maria busca a la seva mare per la casa, però no la troba. La crida, però no sent res. Està nerviosa i decideix sortir al carrer. I en obrir la porta es troba tots els seus amics esperant-la, al costat dels seus pares, portant una pancarta ben grossa que posa: "Felicitats, Maria!". L'entrada fa goig, cada un dels amics porta un globus, tots tenen la cara pintada, fins i tot la Mercè, que és qui ho ha hagut de fer més ràpid, perquè tot just feia una estoneta que estava amb la Maria.

La petita s'emociona i plora. Li cauen les llàgrimes a cor què vols, però somriu. És feliç. Els nens se li apropen cantant el Moltes felicitats i els seus pares l'abracen. 

-Vinga nois -Diu en Pere-, tothom a jugar!

I com és normal, els nens li fan cas i aviat estant fent volar la imaginació. La Maria, s'apropa a la Joana i li diu: "Mare, estava amoïnada... quan he arribat a casa i ho he vist tot normal... pensava que te n'havies oblidat!".

I mentre la mare li xiuxiueja a l'orella que això no passarà mai, el pare porta un gran pastís de xocolata amb nou espelmes.

-Tothom aquí -Exclama-. Tothom aquí. Que la Maria bufarà... i demanarà un desig... un desig que, si ella vol, es complirà!

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió de pastís d'aniversari -podeu seguir la recepta que vulgueu-.


 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.


 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es


 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes