Els bunyols es mengen sols

Ha arribat Carnestoltes, el rei dels poca-soltes. La Maria té pensat disfressar-se cada dia. Ja ha imaginat i preparat totes les que portarà fins a finals de setmana. No n'ha comprat cap, totes les ha fet ella amb l'ajuda dels seus pares. Avui, que és dimecres de cendra, li han pintat la cara de negre, amb un tros de tap de suro cremat; porta un barret de palla que han preparat amb blat del prat, una camisa verda i uns pantalons vermells. No es cansa de repetir que és un espanta-ocells. Li diu a tothom que es troba pel carrer. Fins que un home li comenta que els espanta-ocells estan quiets, no saltant i cantant. Ella, però, després de pensar-hi, li replica que això només passa els dies normals, però que en època de Carnaval, tot s'hi val!

A classe, la mestra ha preparat els ingredients necessaris per fer bunyols i ha improvisat una petita cuina davant de la pissarra. Per un dia els alumnes han desat els llibres i, damunt de cada taula, han trobat dos bols; un de buit i un ple de sucre. Per tal de fer la massa, la professora els va guiant i fent de mestre de cerimònies. No vol que ningú es cremi amb el cassó que tenen al foc, però coneix bé els estudiants i no pateix en absolut. Així, entre tots creen la base del que serà, ben aviat, el berenar: Un menjar ben dolç que s'acostuma menjar des que s'inicien les festes carnavalesques fins ben entrat setmana santa.

Un cop tenen la massa feta, és el moment d'arremengar-se i preparar-la. La Maria, que no és gens fatxenda, va fent sense dir-li a ningú que ella en sap molt de treballar-la. Com a casa sovint ajuda al seu pare, el forner del barri; hi té la mà trencada. Si veu que algun dels seus companys es passa omplint la màniga pastissera, l'ajuda sense problemes. Així passen l'estona, es diverteixen embrutant-se les mans i creant els seus propis aliments.

La mestra els demana que facin les formes dels bunyols com ells vulguin. Tots segueixen les pautes marcades, fan circumferències i un forat al mig. Però entre tants alumnes sempre ha d'haver-hi un innovador. El Roger, que és el més artista de l'aula, retalla la massa formant una estrella. Creu que farà un bunyol de vanguardia. I certament ho acaba sent, perquè al posar-lo a fregir la forma desapareix per complert i acaba sent un rectangle.

La mestra els reparteix les seves obres culinàries, i ells les ensucren i les col·loquen als bols buits de la taula. En Roger està trist, li ha sortit un bunyol que és un xurro. Alguns companys se'n riuen; però la Maria se li apropa i li diu, a cau d'orella, que a ella li agraden els seus bunyols. Al cap i a la fi els bunyols, li diu tal i com li havia explicat son pare, són bonys!

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

 • Fer la vostra versió de bunyols -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.

 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.

 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es

 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes