"Deu es la suma divina, qui arriba a comptar fins a tal número arriba al cel. Vint és el número de la joventut, qui els tingués! Pensa la gent gran. Trenta és la mitjana de dies que té un mes. I, finalment, quaranta és la xifra de la que parlarem avui, ja que dóna nom a la Quaresma". Així començà en Pere, una càlida tarda de primavera, la conversa amb la Maria.
"Avui és dimecres de cendra, queden quaranta dies per Pasqua, queden un munt de jorns per reflexionar. Ja ets prou gran, ara, per escollir si durant aquests dies vols menjar el mateix que sempre o si, per contra, vols treure la carn i els ous de la teva dieta". A la Maria no li sorprengué aquesta proposta, ja que sa mare, la Joana, és vegetariana i mai menja ni ous ni carn; així que es quedà mirant a son pare, amb un gest facial que denotava una reflexió exagerada.
"Ja m'ho pensaré, però, per què hauria de fer-ho durant quaranta dies?", va preguntar la petita encuriosida. "L'explicació és molt senzilla. El número quaranta és molt simbòlic en la religió cristiana; els mateixos dies són els que va durar el Diluvi Universal, els que va passar Moisès o Elies a dalt de la muntanya, o els que va dejunar Jesús al desert"; contestà el pare mentre enfarinava el bacallà. "Cert és que em podries preguntar, ara, si nosaltres som o no religiosos, però no té cap importància. Per què? Doncs perquè, agradi o no, la nostra tradició sí ho és; i el que sí que som és molt amants de les nostres tradicions".
La Joana, que escoltava la conversa amb molta atenció, s'acostà a la seva filla i li acaricià els cabells abans de dir-li: "Mira, Maria, la tradició és la nostra història, contada de pares a fills des de l'antiguitat; com ara el teu estimat pare està fent amb tu. Vinga, agafa aquestes carxofes i enfarina-les".
La llum del sol penetrava per la finestra, creant una ombra allargada per a cada un dels tres personatges. Però un cop de vent entrà pel mateix finestral i, amb gran força, mogué les ombres, formant-ne una de sola. La d'una iaia xaruga, vestida com una pagesa i amb un bacallà a cada mà. La Maria s'espantà en veure-la allà a la cuina, però la Joana l'abraçà i li digué: "Estigues tranquil·la, és la Vella Quaresma, que s'instal·la a casa amb les seves set cames penjant, sap que aquests dies hem estat de xerinola i que ara ens convé fer bondat; menjar sopes, verdura i els diumenges... el bacallà que ha portat. Si no li tens por i et portes bé, cada setmana li podràs treure una cama, fins que arribi el dia de Pasqua i mengem, tots junts la Mona del padrí".
Aquest mes us convidem a preparar:
Recordeu:
- Fer la vostra versió del bacallà de quaresma -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
- La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
- Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
- El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
Esperem les vostres receptes!
