Felicitat és tranquil·litat

Una petita aranya de cames allargades caminava per una cantonada de l'habitació. La Maria se la mirava estirada al terra. Feia estona que jeia mirant tot el que passava al seu voltant. La quietud només es veia animada pel petit animaló que buscava on amagar-se.

Els llibres estàtics sobre el prestatge fix. Les parets plenes de dibuixos fets a l'escola i fets a casa. Joguines i nines damunt de la taula. La pau estava amb ella, vivint la tranquil·litat de les vacances. Fora, la neu començava a caure en petites volves. Eren tan diminutes que encara no les podia percebre, però el fred ja gelava el marc del finestral.

"Quina quietud, quina pau, quina joia". Pensava ella. Jeia boca amunt. Tot el cos estirat. Les mans en forma de creu i els peus com unes tisores obertes. Observava aquelles parets i sentia l'habitació bategar com ho feia el seu cor.

Els dibuixos prenien vida i sortien dels papers. Els llibres s'obrien i les lletres queien des del sostre cap avall. Prínceps esperant a la porta, dracs escopint foc vora del llit, follets traient el cap per l'obertura dels calaixos i una veu llunyana cridant el seu nom: "Maria! Maria!".

Ella seguia immersa en el seu món fantasiós, ple d'aventures i de ritmes trepidants. No sentia com la seva mare la cridava, fins que va obrir la porta i, en un tres i no res, va desaparèixer tota la màgia de l'habitació.
Altre cop sola, va mirar la seva mare i, amb un somriure d'orella a orella i els ulls oberts de bat a bat, li va preguntar: Ja ha arribat el pare amb els torrons?


 

 

 

 

 

 

Recordeu:

 

• Fer la vostra versió de/amb torró -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-. No cal que feu torró, pot ser una recepta que en porti.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de torró publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

 

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

 



 

Flam

Els fenicis, els grecs i els romans eren grans consumidors d’ous, els consideraven molt nutritius i amb moltes propietats com que augmentava la fertilitat i pal·liava problemes del fetge, ronyó i el tracte urinari.

Els romans, que van domesticar les gallines i les criaven per pondre ous, l’anomenaven Tyropatinan i portava, ous, llet i mel i sobre el que escampaven pebre.

A l’Edat Mitjana es va fer molt popular, sobretot en èpoques de Quaresma quan estava prohibit menjar carn. És llavors quan trobem el flado (dolç pla en llatí), ous quallats en versions salades i dolces, amb peix, verdures, i fruits, formatge i mel.

Va ser en aquesta època en que es va canviar el pebre per sucre en forma de caramel.

El flam es va fer popular a Espanya on va derivar en una crema dolça que sovint es preparava amb sucre caramel·litzat i que es servia invertida. La influència mora va fer que s’hi afegissin cítrics i ametlles.

Recull de receptes:


La Susanna de En Roc a la cuina: flam d’ou casolà
El Josep de Menja de bacallà: flam d’albergínia
L’Anna de Xicuina: flams de mango amb coulis de fruits vermells
L’Olga de La cuina de l’Olga: flam de poma
La Marta de Galeteria: flam de mascarpone sense forn
El Miquel de Les receptes del Miquel: flam de mató i flam de nous sobre sopa de crema 
La Mònica de Ensucrat: flam de xocolata amb melindros
La Carmeta Rusquilleta: flam de llet condensada
La Núria de cuinem amb Núria: flam d’ou casolà
La Pili de Kooking: flam de carbassa amb formatge blau
La Eva de Els meus plats amb Tupperware: flam amb pastes
La Laura de Cuinejar: flam de castanyes i flam de coco
Tast de cuina: recull de flams
Sal i oli: flam de formatge i flam d’ou
La Tere de Terecetario: púding de pa amb llet
La Mª Glòria de No tot són postres a la cuina: pastís de calçots
La Sònia de Entre harinas: flam de xocolata amb vainilla
La Núria de La Núria a la cuina: flam de mató
El Manel de Cuina generosa: bombó de carn o flam de patata
La Gemma de Fogons: flam amb llet de coco
La Eva de Cuinant entre llibres: flam de nata amb bescuits i flam de xocolata
La Rosa dulce: flam amb nata i vainilla
Amb les mans a la massa: flam de carbassa
La Marta de B12: flam de carbassa
La Núria de Pa amb oli i xocolata: flam d’ou
L’Elena de La cuina de L’Eri: flam de remolatxa i llet condensada
La Nani de La cuina Violeta: flam de xocolata blanca
La Palmira de Come conmigo: flam d’ametlles (sense ous i sense lactis) 
La Cinta de Trossets de cuina: flam de rom 
La Marina de Tapa’t de tapes: flam de caramel i pinyons
Operación Fartumbi: flam de xocolata       
La Ana de 5 sentidos en la cocina: flam de taronja a l’aroma d’aigua naf
La Quima de Les meves receptes: flam de xocolata i ratafia
La Judith de El món de Juju: flam amb gerds i flam de mango
La Cristina de Bufet de postres: flam d’ametlles
La Chus de Mançanes i no pomes: flam pijama
La Roser de Trifàsic de Baileys: flam de pernil i formatge
La Mònica de Coses de Llàbiro: flam d’ametlla amb cacau i crocant (sense lactis i sense ou)
La Bego de Al calor del horno: flam a la llimona
La Marta de Pebre i xocolata: flam de mató  
La Neus de Le petit Chat rose: flam d’ou especiat sense sucre (amb stevia)
Dolces nines: flam de torró fet al microones
L&C de Chocolate, aceite y sal: flam patissier
Els fruits saborosos: flam de bolets i gambes
Tastes de bruixa: flam de mel i mató
La Sao de Rapa tachos: flam màgic
La Roser de Quina delícia: flam de cafè
Per sucar-hi pa: flam de mató
La Vivi de Hoy cocina Vivi: flam de foie
La Heva de Tarjeta de Embarque: flam sense flam de xocolata, avena i fruits del bosc
La Carme d’All i julivert: flam de galeta Maria
La Sandra de Recetas de cocina de Sandra: flam de formatge cremós amb pebre
La Marta de Cuina diari: flam ràpid en microones
Cotó de sucre: flam de bourbon amb torradeta
La Isabel de La cuina de la Isabel: flams de verdures
L’Alfons de Les receptes de Santhilari: gotet de flam de taronja i carabassa
L’Annie i la Catieu de Pastissets: flam de mascarpone
La Gemma de La cuina de casa: flam de cigaló d’anís


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 69.

 

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

El bon riure fa de bon viure

Quan ja és fosc, la Joana i el Pere es queden sols. La Maria ja fa una estona que està dormint. Estan esgotats, com cada nit. No tenen esma per res, però ella posa en marxa l'equip de música que tenen al menjador. L'agulla comença a gratar el disc, fa un soroll que els recorda les carícies de l'amor. Aviat la veu de la cantant deixa anar un "és l'última oportunitat pels amants de pedra". Els dos es miren i somriuen. No tenen forces ni per dir t'estimo, però amb la mirada intenten explicar-se tot el que senten.
Ja fa molts anys que es coneixen, han passat moltes nits des què ell l'enamorés amb el seu somriure. Han aconseguit crear la família que sempre van somniar. Viuen un somni que s'ha tornat realitat, però el viuen cansats. I això els entristeix. Ella ho nota en la seva mirada i esbufega. Es mossega els llavis i li proposa un joc.
-Saps què farem Pere?
-Digues, amor...
-Jo pensaré un moment dolç de la nostra vida i tu hauràs de relacionar-lo amb un menjar que t'agradi molt.
El Pere comença a riure.
-D'on has tret aquesta ximpleria, quina gràcia... i ara per què hem de fer això?
-Tu confies en mi? -Li pregunta amb una rialla a la boca la Joana.
-Clar, però ho trobo absurd, estem cansats, anem a dormir... -Replica el Pere.
-No, no! Tu ets tossut, però jo també ho puc ser. Abans de dormir... juguem... Juguem com nens.
-No som nens... -Deixa anar el Pere.
-Si ho som... -Contesta ràpidament ella, com si ja s'esperés la resposta.
-Mira que em fas fer cada cosa.... Va, juguem.
Els dos s'apropen i es col·loquen cara a cara, a molt poca distància. Ella diu: La nostra primera cita. I ell diu a l'instant: El flam!
Els dos esclaten a riure. Cada cop riuen més. Ploren. A ella li falta aire i li demana que parin de riure, però no poden. Fan tant soroll que la Maria es lleva i surt de l'habitació. Els veu a tots dos rient i plorant. Els veu feliços i els hi diu:
-No sé què us passa, però jo de gran vull ser com vosaltres.

 

 

 

 

 

 

Recordeu:

• Fer la vostra versió de flam -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de flam publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

 

Garapinyades

Segons l'Institut d'estudis catalans la definició de garapinyar és: Recobrir d’almívar pres formant grumolls. 

L’origen no està molt clar, alguns diuen que és herència dels àrabs de banyar els fruits secs en mel i d’altres més propers s’atribueixen a ells el mèrit com els bascos o els castellans.

És un dolç que no trobem només aquí, en alguns països de Sud-Amèrica també està estesa aquesta tradició

Com ja ens heu ensenyat amb les vostres receptes són un dolç típic de fires i admet qualsevol tipus de fruit sec. Tot i que les més comuns són les ametlles cada vegada podem trobar un ventall més ample: sèsam, pipes, nous, etc.

Al ser fruits secs tenen un alt contingut en greix i són una important font de proteïna. També tenen una gran quantitat d’hidrats de carboni i per això tenen un elevat valor calòric i per tant convé prendre’ls amb moderació.

El fet de que portin sucre fa que tinguin una llarga vida útil, es poden arribar a conservar un any sempre i quan les guardem en un lloc fresc i sec i en un pot ben tancat.

Recull de receptes:

La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: garapinyades d’avellanes i pecanes

La Núria de Cuinem amb Núria: ametlles garapinyades

La Bet de Tastarutes: petit homenatge a les ametlles garapinyades

La Mercè i la Cori de Cotó de sucre: cuscús amb verduretes almivarades i nous garapinyades

La Dolores de Mi gran diversión: ametlles caramel·litzades amb balsàmic de Mòdena i romaní

La Nani de La cuina Violeta: Pe de moleque con avelas

La Sònia de Entre harinas: ametlles garapinyades

La Marina de La rosquilla de la tía Laura: crema de xocolata i praliné de nous

La Chus de Mançanes i no pomes: ametlles garapinyades

La Gemma de La cuina de casa: castanyes caremel·litzades a l'estil xinés

L'Alba i el Jordi de El taller de cuina: avellanes garapinyades

La Palmira de Come conmigo: garapinyades d'ametlles i avellanes enfornades amb flor de sal

La Marta de Cuina-diari: ametlles garapinyades

La Mònica de Coses de Llàbiro: mató amb ametlles i pipes garapinyades i reducció de ratafia

La Roser de Quina delícia: nous garapinyades

La Carme d'All i julivert: ametlles garapinyades

La Judith de El món de Juju: ametlles garapinyades

La Mar de El que no mata engriera: avellanes garapinyades amb mel, sal i farigola

La Nee de Le petit chat rose: smoothie d'ametlles garapinyades

La Mònica de Ensucrat: ametlles torrades garapinyades al cacau 

La Nuni de Cuinetes: garapinyades

La Isabel de La cuina de la Isabel: avellanes empanades

La Heva de Tarjeta de embarque: nius de tardor amb cruixent d'ametlles

La Natàlia de Dolces nines: festucs garapinyats

El Jordi de Faves comptades: piruletes de fruits secs

La Eva de Els meus plats: ametlles garapinyades

La Susanna de El Roc a la cuina: ametlles marcona garapinyades

La Catieu i l'Anni de Pastissets: quicos garapinyats

La Elena de Las cosas de Cósima: garapinyada picant de nous de macadàmia

La Marina de Tapa't de tapes: memòries garapinyades - cigrons garapinyats

Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 30.

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

Com més clars, més amics

Cauen les fulles de la tardor. El camí de l'escola sembla una moqueta fet amb tots els tons del marró. La Maria juga a trepitjar-les, salta i salta i riu amb les companyes de classe que l'acompanyen. En un dels salts, cau sobre d'un toll ple de fang. Ja ho té això la tardor, fulles al terra, tolls plens de fang, pantalons bruts i galtes vermelles.

Arriben a classe i la Maria fa esforços per evitar que els nens vegin que va bruta. Un cop ha acabat la primera classe, les amigues l'acompanyen al lavabo, allà l'ajuden a netejar-se. Totes riuen. Saben que la Maria no vol que la vegin bruta. Hi ha un nen que li agrada, el Marc. Però no hi ha res a fer, els nens les espien des de la porta del lavabo, ara riuen ells. La veuen amb els pantalons bruts i ella es mor de vergonya. S'enfada i surt corrents, empenta els companys i les companyes que troba pel camí.

Elles s'empipen amb ells. Ells es riuen d'elles. Tots van cap a classe, la mestre els crida. La Maria no diu res a ningú. Està indignada. L'enuig li dura fins l'hora del pati. Lluny de jugar amb els companys i les companyes de classe, decideix quedar-se sola en un banc on mai seu ningú.

Se li apropa el seu amic i li demana si pot seure al seu costat. Ella no contesta, però amb les mans es tapa, com pot, les taques dels pantalons.

-No passa res, tots ens embrutem, jo cada dia!-. Li diu ell per animar-la. Però ella no li contesta, segueix muda i amb les galtes vermelles. -Saps una cosa, Maria, ningú mai s'asseu en aquest banc, diuen que porta mala sort-. Torna a provar el Marc.

-Doncs, aleshores, no sé què hi fas tu aquí-. Per fi contesta tímidament.

-A mi m'ha portat sort, he aconseguit que em parlessis.

-I a mi?- Contesta ella amb veu baixa.

-A tu no sé si et portarà sort, però jo t'he portat unes ametlles garapinyades per esmorzar, ja em diràs si això és bona o mala sort.

Els dos riuen i es passen l'estona del pati parlant sense parar, una estona que passa tant ràpid que ni tant sols s'acaben l'esmorzar.

Recordeu:

• Fer la vostra versió de garapinyades -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de garapinyades publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Carmanyola

Si bé sempre us parlem una mica de la història dels plats que us proposem, aquesta vegada, ja que és difícil trobar els orígens, hem pensat que estaria bé donar uns bons consells.

Cada cop som més les persones que optem per portar la carmanyola a la feina. Les raons poden ser diverses: per salut, si se segueix una dieta és perfecte, perquè controles els ingredients i les coccions dels àpats; perquè no hi ha res com el menjar casolà; per economia; etc.

El que pot semblar-nos més feixuc és el fet de què s’ha de preparar amb antelació, però amb una bona planificació es pot simplificar: fent preparacions bàsiques que ens poden servir per més d’un plat, fer-ne més quantitat i congelar-ne, “reciclar” les sobres del sopar o del cap de setmana.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya l’estructura tipus del dinar és:
Primer plat: verdures, farinacis o llegums
Segon plat: aliment proteic
Guarnició: verdures o farinacis
Postres: la preferència és fruita fresca, però ocasionalment podem prendre lactis
Pa i aigua
Oli d’oliva per cuinar i amanir

El que pot semblar més pràctic és un plat únic que combini el primer i segon plat i, per tal de garantir la varietat d’aliments i complir les freqüències setmanals recomanades, és aconsellable fer una planificació setmanal. Això també ens ajuda a comprar el que necessitem per tal d'estalviar diners i temps.

També és important tenir en compte tant la preparació com la conservació dels aliments, si voleu saber-ne més aquí ho teniu explicat amb detall.

Recull de receptes:


L’Eva i la Montse de Cuinant entre llibres: amanida de mongetes verdes, canelons farcits de carabassa i mató i lasanya de verdures
La Cristina de Cuinem? Amanida de pasta mediterrània
La Pilar de Per sucar-hi pa: pernilets depollastre per emportar
L’Olga de La cuina de l’Olga: llom arrebossat a l’aroma de timó
La Natàlia de Dolces Nines: empanada de pollastre
El Miquel de Les receptes del Miquel: amanida de pasta, verdures i pollastre
La Sao de Rapa tachos: amanida d’arròs amb pernil
La Roser de Cuina d’una aprenent: amanida d’arròs
La Chus de Mançanes i no pomes: amanida d’arròs amb mançana, fruits secs i menta
La Rosa de La Rosa dulce: canelons
La Marta de CuinaDiari: amanida de llenties amb verat en escabetx
La Neus i el Dani de Gingebre: arròs salvatge amb xiitaque
La Nee de Le petit chat rose: nius d’ensaladilla russa
La Dolores de Mi gran diversión: amanida de llenties Dupui
La Palmira de Come conmigo: tartaletes de gambetes, pastanaga i api
El Jordi de Faves comptaes: tonyina macerada amb soja
Operación Fartumbi: canelons de bacallà i gambes i conill a la Coca-cola
La Mercè i la Neus de Tast de cuina: arrebossats de pernil dolç i formatge
La Carmeta Rusquilleta: pollastre en escabetx
La Bego de Como en casa en ningún sitio: amanida de cigrons
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: salpicón de pasta amb salsa verda
La Judith de El món de Juju: pebrots farcits de llenties
La Roser de trifàsic de Baileys: cigrons amb rovellons, espinacs i tonyina
La Susanna de En Roc a la cuina: llenties als tres xoriços
La Joaquina de La cocina de los inventos: lasanya de pollastre i verdures
La Rosa Maria de El plat del dia: mousse de pèsols i carbassó
La Conxita de Al pot petit: amanida de llenties
La Mònica de Coses de Llàbiro: enrotllatsde quinoa amb bolets i ceba caramel·litzada
La Montse de Rhubarb and samphire: pastís d’espinacs i mató
La Teresa de Com a casa res: croquetes de pernil de Ferran Adrià
La Bet de Tastarutes: granola de fruitssecs i xocolata
La Mònica d’Ensucrat: coquetes de figa i formatge de cabra
La Marga de l’hora del tàper: wok d’alls tendres, gambes imacarrons
La Isabel de La cuina de la Isabel: verdures amb salsitxes
La Berta de Berta’s Kitchen: mandonguilles amb salsa de poma i pastanaga
La Carme d’All i julivert: cremós de iogurt i préssec (light) i amanida de llenties amb salmó fumat
La Núria de Tastets de bruixa: albergínies a la parmesana
La Su de El horno de Su: bròquil amb formatge fresc, limona i pecorino
La Elena de Las cosas de Cósima: pastissets de mató, xerries i alfàbrega
La Marina de Tapa’t de tapes: lasanya de carn i verdures
La Heva de Tarjeta de Embarque: onigiri vegà
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: mandonguilles de peix i gambes
La Nani de La cuina Violeta: sípia estofada



Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 47.



Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

El qui festeja, no sopa

La tornada a l'escola i a la rutina laboral, per part de la Maria i els seus pares, és ben poc usual. El Pere va caure mentre imitava un saltimbanqui a sobre d'una roca. No va ser gaire cosa, però l'ensurt no li treu ningú. Durant uns dies ha estat fent repòs a casa. Ara ja està gairebé del tot recuperat i, tot i que el metge li ha recomanat que seguís de vacances uns dies més, ja fa un parell de dies que treballa. 

Per la seva banda, la petita s'ha convertit en una infermera d'allò més professional. Ha mostrat tanta atenció cap a ell que, per jugar, es vestia amb una bata blanca abans de fer-li les cures. Acabats els dies de relax i de joc fins a tres quarts de quinze, ha arribat l'hora de tornar a classe. Deures, exàmens i excursions. La primera arriba ben aviat, just una setmana després de tornar a les aules.

Marxen avui a veure unes ruïnes romanes. El mestre el hi ha demanat que no portin ni bolígrafs ni llibretes, només la ment oberta, ganes de passar-ho bé i... una carmanyola!

Ja podeu imaginar el nivell de preocupació de la petita de la casa. Ahir per la nit encara dubtava què fer. I és que, tal i com li deia a la seva mare, aquest any ja era més gran. No podia seguir portant menjar de nen rebullit i refredat. Calia inventiva, sorprendre els companys de classe i, sobretot, atreure l'atenció del noi aquell que, un parell de mesos enrere li havia robat el cor. L'estiu és llarg i, com és normal, està preocupada per saber si segueix mirant-la de la mateixa manera que ho feia.

A l'autobús s'ha assegut amb la seva millor amiga, no han parat en tota l'estona de parlar. S'han posat al dia amb tot el que han fet mentre no estaven juntes. Ara, l'hora de dinar, ella sent un pessigolleig interior que no havia sentit encara. Té la carmanyola sobre les cames, encara no l'ha obert, però el que ha fet per dinar ha passat en segon pla. El més important és que el company de classe que tant li agrada seu al seu costat. 

Recordeu:

• Fer la vostra versió de dinar de carmanyola -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de carmanyola publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Paraules d'estiu, segons qui les diu

Quan les fulles ballen al son del poc aire d'estiu, el sol es pon i deixa pas a les nits més curtes de l'any. Si ve és cert que la Maria comença a estar preocupada perquè el dia torna a escurçar-se, també ho és que la seva mare no es cansa de repetir-li el mateix.

-Filleta, no et preocupis tant per aquestes coses. El dia és llarg encara, gaudeix, tens tot l'estiu per viure a la llum del sol fins ben tard. Aniràs en bicileta. Et pelaràs els genolls en tirar-te per terra. Berenaràs pa amb oli i sucre. Ballaràs a la Festa major. Faràs sopars amb els amics a mitja nit. Jugaràs al carrer fins que et quedis dormida. Gaudeix i no et capfiquis.

-Ja ho sé mama, ja ho sé. Hauria d'estar contenta, però és que m'agrada tant que sigui de dia fins tant tard... Ens deixeu fer tantes coses... I, clar, ara tot fa baixada, cada dia uns segons menys de sol.

-Mira, filla, el temps és... com t'ho diria... És complicat d'explicar, però el teu pare, quan ens vam conéixer, em va portar a dalt de la muntanya, allà on vas sovint a llegir. Allà em va agafar la mà i em va ensenyar el riu que passa a prop d'aquí. L'aigua, em deia, baixa de les muntanyes i espera arribar al mar. Ho fa amb ganes, amb il·lusió, amb força. Baixa joiosa i contenta, emportant-se peixos i branquillons. I cada cop que s'apropa més al mar, té més ganes d'arribar-hi.

-Això et va dir?

-Sí, filla, escolta. Quan l'aigua és molt a prop, la corrent minva, ja no es mostra tan contenta. Fins i tot alguns peixos deixen d'acompanyar-la en el camí i s'aturen en alguns plans. És com la vida, la vivim amb força fins que ens adonem que, de tant viure-la, ens l'acabem i ja no la tindrem més.

-Ostres, mama, aleshores...

-Aleshores, imagina't que l'aigua que brollés de les muntanyes no baixés tan alegre, amb tanta força. Què passaria? Arribaria més tard. Sí. S'hauria preocupat de no gastar la vida, però... i tot el que s'hauria perdut? Va, petita. Fes com el riu, surt, diverteix-te, gaudeix de les vacances! No pensis en res més, el temps ja farà la seva feina.

Que passeu unes bones vacances.

Us esperem el 5 de setembre amb un nou repte!

Sandvitxos

Els sandvitxos tenen el seu origen al segle XVIII. Origen relacionat amb John Montagu, que va ser el IV Comte de Sandwich. Tot i que ell no va ser l'inventor, diuen que li agradava menjar d’aquesta manera, ja que així podia jugar a les cartes sense embrutar-se els dits. I és que era tal la seva afició que el 1762 va estar 24 hores davant d'una taula de joc. Per passar una mica la gana va demanar carn entre dues llesques de pa*; així que aquest nou refrigeri se li va donar el nom de sandwich en honor al seu inventor. Ell n'estava ben orgullós, ja que fins i tot, diuen, que al seu testament va deixar clar que el millor llegat que deixava al seu país era la creació del sandvitx.

*També hi ha una versió alternativa a aquesta història, la que diu que li van portar una safata plena de menjar i ell va agafar dues llesques de pa i va posar-hi la carn al mig.

Ja sabem que els britànics tenen molta afició a menjar-ne i que el seu dinar consisteix bàsicament en això, un sandvitx. Ja el 1996 gastaven diàriament 7,9 milions de dòlars en aquesta preparació, el que representava més d’una tercera part de tot el mercat de menjar ràpid.

Tot i que la idea original era poder-los menjar amb una mà, s’ha arribat a un nivell de sofisticació que fa que necessitem les dues mans o fins i tot coberts, però sigui com sigui el que està clar és que un sandvitx pot ser una molt bona opció per fer un àpat equilibrat si fem una bona (i sana) combinació d’ingredients.

 

 



 

Recull de receptes:

 

La Dolors de Blog de cuina de la Dolors: croque monsieur i croque madame

La Laia de Delicies de llimona: sandvitxos de delícies del mar amb formatge i carbassó en tempura

La Cristina de Us en llepareu els dits: sandvitx hawaia

La Raquel de Manzanas rojas: cons de pernil i formatge

La Dolors de Bruixes a la cuina: pa de motlle amb espiral de canyella amb pera, cansalada fumada i formatge

La Tábata de My own bakery: croque monsieur

La Pilar de Per sucar-hi pa: entrepà de seitons amb pernil i bocata de ruca i paó en escabetx

La Isabel de la cocina de Frabisa: sandvitx gegant

La Montse de Estones lliures: sandvitx gegant

La Susanna de En Roc a la cuina: com tenir un sandvitx sempre a punt

La Marina de Tapa’t de tapes: sandvitx de xocolata desfeta, pinya a la planxa i kikos

La Quima de Les meves receptes: sandvitx gratinat

La Ester de Quinoa & wakame: sandvitx vegetal i raw

L’Ana de 5 sentidos en la cocina: sandvitx vegetal amb tonyina

La Silvia de Chez Silvia: sandvitx baguette de vedella, ceba caramel·litzada i mozzarella

La Carme de Carmeta Rusquilleta: pa de fades

La Marta de receptes sense (quasi) vitamina B12: sandvitx vega crudivega

La Mayte de Rústica: sandvitx de salmó amb amaniment de iogurt al Chipotle

La Mercè de Mercè a la cuina: pa de kamut i sandvitx de formatge

La Roser de Trifàsic de Baileys: sandvitx de verdures i formatge fos

La Marta de pebre i xocolata: entrepà calent de xocolata

La Núria de Tastets de bruixa: torrades amb pebrot, anxoves i bonítol

La Marta de Cuina diari: flamenquines de pa de motlle o sandvitx mixte enrotllat

La Laura de Cuinejar: sandvitxos de cogombre

La Chus de Mançanes i no pomes: un 37 i entrepà de pa sucat amb prunes, mató i anxoves

La Natalia de Dolces nines: sandvitx enrotllat de xocolata i fruits secs

La Isabel de La cuina de la Isabel: sandvitx d’estiu

La Judith de El món de Juju: sandvitxos de pollastre al curri, torrada francesa amb iogurt, maduixes i nabius i entre-pà

La Sandra de la capseta dels meus tresors: sandvitx idea

La Caterina de Taula posada: sandvitx d’hortalisses d’arrel amb pa de motllo integral d’espelta

La Mònica de Ensucrat: enrtollat cruixent de crema de cacau i coco

La Marina de La rosquilla de la tía Laura: sandvitx de pa de pita amb brie, cogombre i menta

Cuina Ficció: mini sandvitx de merenga amb lemon curd

La Conxita de Al pot petit: sandvitx de gambes, amanida i sal d’api

La Vivi de Hoy cocina Vivi: sandvitx de serrà i brie de Lorraine Pascale

La Paula de Bon tiberi: croque madame i croque monsieur

La Abril d’April’s Kitchen: sandvitxos, l’art d’omplir dues llesques de pa

La Nani de la Cuina Violeta: roast beef

La Bego de Al calor del Horno: entrepà de verat amb tomaquet

La Heva de Tarjeta de embarque: entrepà d’humus de remolatxa

La MJ de Las Recetas de MJ: sandvitx nòrdic

La Sussi d’Ara Cuina: torre de formatge amb pa de sègol

L’Eva de Cuinant entre llibres: sandvitx d’albergínia i mozzarella

La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: entrepà d’ou dur

La Carme d’All i julivert: entrepà de gall d’indi i canonges

La Montse de Rhubarb and samphire: primavera sandvitx i beer can chicken sandwich

La Mònica de Coses de Llàbiro: sandvitx de pesto vermell amb ruca i mozzarella, entrepà de paté de gírgoles i entrepà d’hamburguesa vegetal

Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 56.

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!

Allò que ve per natura és el que més dura

El camp és verd, fa uns mesos que el blat llueix un color verdós que enamora, sobretot quan l'aire de la primavera bufa amb la il·lusió de moure'l amunt i avall. Els arbres comencen a donar els primers fruits del període d'estiu i el sol aguanta fins ben tard il·luminant la vall.

La família de la Joana ho sap, per això preparen, com cada any, el primer pícnic de la temporada.

La Maria ja fa dies que en parla. Tots els matins de la setmana ha estat preguntant-li a la seva mare si el cap de setmana faria bon temps o si plouria. La veritat és que el temps ha estat molt inestable i el futur era ben incert. Però quan ha arribat el dissabte, la petita de casa s'ha llevat amb els primers raigs de sol. Sense mandres ni remugar, ha baixat del llit tot fent un bot. Ha corregut a l'habitació dels pares i ha saltat a sobre d'ells per llevar-los.

-Pares, és hora de llevar-se! Hem d'anar de pícnic, hem d'anar a la muntanya!

La veritat és que els pares ja fa estona que estaven desperts, però a ulls de la seva filla s'acaben de llevar. Tots tres s'han alçat i han preparat un bon esmorzar.

-Maria, ajuda el pare a fer l'esmorzar, que jo m'encarrego del dinar. -Diu la Joana mentre treu del rebost el pa que tenen guardat per quan han de fer entrepans.

-I què prepararàs, mare? Una paella? -Pregunta la Maria al temps que pare la taula amb el seu pare.

-No, filla, no. -Contesta el pare- Farem uns sandvitxos i així aprofitarem el pa de motlle que guardem a la despensa. És ideal per moments com aquest, al migdia encara estarà flonjo i podrem dormir tota la tarda sobre la gespa dels camps.

-Si home, això tu! Jo m'enduc els escacs així podrem jugar en plena natura!

Recordeu:

• Fer la vostra versió de sandvitx -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda- memoriesdunacuinera@yahoo.es -.

• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de sandvitx publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.

• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es

• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Broquetes

La paraula broqueta ve del francès brochette. Es tracta de menjars enfilats en un pal de metall -tot i que ara ja no és tan usual- o de fusta. Podem trobar les broquetes de moltes maneres: amb carn, peix, marisc, fruita, aliments dolços... Tot el que ens permeti la imaginació. De fet, ens heu fet arribar broquetes ben variades que així ho demostren.

Normalment es fan a la graella, tot i que també es podem fer a la planxa, a la barbacoa o, fins i tot, es poden menjar crues; tot dependrà dels ingredients que hi posem i de si ja porten una preparació que ho permeti, com per exemple una maceració. També es poden fer al vapor, fregides, al forn, adaptades a les nostres necessitats, gustos o a l’estació en que estiguem.

El primer record que possiblement ens vindrà al cap de la nostra infantesa són els "pinchos morunos", que són de carn de porc adobada amb pebre vermell, sovint una mica picant, ja que van arribar a ser molt populars, i encara ho són; però ara, que cada vegada estan més obertes les nostres cuines, també podem trobar als kebabs, broquetes de carn adobada d’origen àrab. També podem trobar el "satay": una preparació d’origen asiàtic que és semblant a la broqueta i que fa servir trossos de bambú, per enfilar els ingredients i en podem trobar de tan originals com de cocodril o de serp.

Si anem una mica més a prop, a Grècia, trobem el "souvlaki", que són trossos de xai amb ceba i que s’acostuma a servir acompanyat del popular tzatziki i pa de pita. També tenim "las espadas" argentines de diferents carns.

 

Recull de receptes:

La Núria de tastets de Bruixa: pintxos caprese

L’Hort d’en Pollet: broquetes de pollastre i verduretes

La Palmira de Come conmigo: broquetes de pollastre marinades amb fonoll i albercocs i pollastre marinat a la llimona, pebre vermell i alfàbrega

La Isabel de La cocina de Frabisa: broquetes de pollastre i fruites

La Pili de Kooking: broquetes marroquines

La Marta de B12: broquetes de romaní i gerds i broquetes de fruites

La Chus de Mançanes i no pomes: broquetes de porc i maduixots amb vinagreta d’alfàbrega 

El Miquel de Les receptes del Miquel: tikka masala de pollastre 

La Nani de La cuina Violeta: arròs tot pelat

La Marina de Tapa’t de Tapes: broqueta de lluç i pebrots em tempura

La Laura de Cuniera (a estones): daus de pollastre satay amb sèsam, broquetes de porc encapellades i broquetes de botifarra i pera

La Marga de Per anar fent gana: broquetes de carbassó i formatge

La Lourdes de Els fogons de l’avia Nuri: broquetes de tonyina i gambes

La Pili de Per sucar-hi pa: broquetes de rap i botifarró de ceba

La Dolors de Blog de cuina de La Dolorss: broqueta de maduixa i prèssec amb salsa d’Oporto

La Isabel de La cuina de la Isabel: broqueta de llaminera al Porto

La Silvia de Chez Silvia: broquetes de pollastre i sèsam a l’estil oriental amb arròs al vapor 

La Mònica de Ensucrat: broquetes de gominoles de gerds i llimona

L’Alfons de Les receptes de Sant Hilari: broqueta de meló, mozzarella i pernil amb vinagreta de menta

La Gemma de Caprofiti: broqueta de rap, llagostins i pinya

La Judith de El món de Juju: broqueta de mató, codonyat i fruita i broqueta de formatge, melmelada i sèsam 

La Heva de Tarjeta de embarque: broquetes de maduixa, taronja i flor d’acàcia

La Sandra de La capseta dels meus tresors: llaminadures

La Marina de La Rosquilla de la tía Laura: broqueta caprese a la planxa amb torrada al pesto casolà

La Carmeta Rusquilleta: broqueta de pernil ibèric i codonyat 
La Dolores de Mi gran diversión: piruletes de llagostins caribenys 

La Raquel de Manzanas rojas: broquetes a la brasa

L’Ana de 5 sentidos en la cocina: broqueta de mango amb rotllet de salmó 

La Sussi d’Ara cuina: broquetes de pollastre amb salsa teriyaki

La Carolina de Pequeños placeres: broquetes de pollastre en salsa de iogurt

La Carme d’all i julivert: enfilat de brownie, maduixa i plàtan

La Cristina de Bufet de postres: broquetes de fruita amb salsa de menta

La Paula de Bon tiberi: broquetes de fruit a la planxa amb salsa de tomàquet

Cuina ficció: broquetes de tot cor

La Mercè de Mercè a la cuina: broqueta d’hortalisses al forn amb all i julivert

La Mar de El que no mata engreixa: broqueta de llagostins en tempura amb ametlles

La Dolça de No tot són postres a la cuina: enfilat de fruites amb coulis de maduixes

La Marina de Taula posada: broquetes de kofta de mè, amanida de iogurt i cogombre i baba ghanoush

La Vivi de Hoy cocina Vivi: broquetes de pollastre amb verdures al forn

La Marta de Cuina-diari: broquetes de pollastre i verdures i de porc amb bacó i verdures

La Roser de Quina delícia: broquetes de pollastre al curri i pinya

La Mireia i la Bet de Els fruits saborosos: broqueta de llagostí amb melmelada de llimona 

La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: broquetes de tortellini amb tomàquet i sàlvia

La Cósima de Las cosas de Cósima: broqueta de xai amb pinya

La Montse de Rhubarb and Samphire: broquetes de rap amb vainilla i sopa de mango

La Joaquina de La cocina de los inventos: arròs saltejat amb verdures i broquetes de carn

La Mònica de Coses de Llàbiro: broquetes de gerds i formatge amb sopa de maduixots
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: broquetes de llagostí i mojo picón

La Caterina de Taula posada: broquetes de kofta de mè, amanida de iogurt i cogombre i baba ghanoush

Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, com sempre, aquesta vegada n'hem recollit 54.

Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!