Memòries d'una cuinera: de maig 2013

-Pobra Maria. -Comenta la Joana en veu baixa.

-Pobra? Per què? Què li passa? -Respon el Pere agafant-li la mà a la seva dona.

-Res, home, res. Mira-la. No ho veus? -Diu mentre li assenyala a la petita amb el dit índex.

-Ostres, dona, no veig res d'estrany, està fent els deures a la seva habitació, no?

La Joana abaixa el cap i s'endú el seu marit, que no entén res del que li ha dit. Arriben a la cuina i treu de la nevera dues cerveses ben fredes. El Pere agafa un bol i l'omple de cacauets.

-Amor, no t'acabo d'entendre. La petita és feliç, no? A què ve aquest comentari? Hi ha res que no sàpiga? -Reclama el Pere ja amb un to una mica pujat.

-Tranquil, Pere, tranquil. Mira, hi ha coses que només entenem les dones...

-Ja hi som altre cop amb aquestes històries, que si les dones això, que si els homes allò... No som tots iguals? No hi ha qui t'entengui, eh!

-Va, no siguis rondinaire, brindem. I no t'enfadis. La petita no està fent els deures. La Maria està dibuixant una gran lluna sobre un cel blau.

-I... -El Pere demana que continuï...

-I... Res. Ai, fillet, que n'ets de visionari, tu! No veuries un gotim de raïm ni que et deixessin a una vinya!

-Doncs saps què? Marxo a preparar el dinar, perquè avui toquen broquetes, i la carn és cosa d'homes, no? -El Pere esbufega i gesticula, movent els braços de dalt a baix.

-Bé, tu fes les broquetes de carn, que jo prepararé unes de verdures, així veuràs que tinc raó i tots podem fer de tot! -Contesta rient la Joana.

Recordeu:

Fer la vostra versió de broquetes -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
Si ja teniu una recepta de broquetes publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Com bé tothom sap, la crep té el seu origen a França. Allà aparegué el seu nom crêpe per descendència del llatí crispus (crespat). La recepta que sorgí d'aquest país és la que se segueix a la major part d'Europa, feta bàsicament de farina de blat i formant un disc pla, que després es doblega de diferent forma segons la regió. A dins s'hi posen ingredients de tota mena, tan siguin dolços com salats.

Si bé, com hem dit, la base és feta de farina, també se li posen ous, llet, mantega i sucre. Segons el tipus de farina usat s'acaba fent una crep dolça o salada, amb la de blat en el primer cas i de fajol en el segon. Com la seva elaboració és particular en la forma, existeixen utensilis de cuina específics, com les creperes.

Ens hem referit a l'origen de les creps situant-lo a França, però si volem ser més concrets el localitzarem a la regió de Bretanya (oest de França). Allà s'anomenen krampouezh i, a més de formar part dels àpats diaris, s'acostumen a menjar especialment durant la Festa de la Candelaria (ben acompanyades de sidra). De variants en trobem moltes: els blinis a l'Europa Oriental, palačinka a l'Europa Central (República Txeca, Sèrbia, Croàcia), palatschinken a Àustria, palachinca a Bulgària o palacsinta a Hongria. Com és fàcil d'observar, tots aquests noms vénen derivats d'una mateixa arrel, que en aquest cas és el mot llatí placenta. Hi és que, si tirem enrere en el temps i anem més enllà del seu origen francès, veurem que a l'època de l'Imperi Romà hi havia un plat jeu semblant. D'aquí en sortiren variants com l'alemany pfannkuchen i l'holandès pannenkoeken (paella i coca). O el panqueque, que és un tipus particular de crep més gruixut.

A casa nostra és habitual que se serveixin amb nata muntada, melmelada, sucre, xocolata o, en el cas de les salades, amb embotit (pernil dolç i/o formatge). Sobre la seva denominació, el diccionari accepta tant l'ús femení com el masculí, tot i que promou el primer. A Galícia, en canvi, es denominen filloas o freixós i a Astúries fayuelos o frixuelos; menjars molt tradicionals en època de Carnestoltes.