Ja fa dies que el Pere aprofita els migdies, just després de dinar, per aprendre a tocar la guitarra. Un parell de mesos enrere en va comprar una a un dels seus clients del forn. L'home que li va vendre era un músic professional, però marxava a viure a un país molt llunyà. En un primer moment, quan el client li va oferir, el pare de la Maria li va dir que no la volia per res, ja que ell no sabia tocar cap instrument, però la Joana el va convèncer: "Mai és tard per aprendre, sempre pots deixar de fer la migdiada i dedicar aquesta estona a alguna cosa més profitosa". Segurament no va ser la idea de deixar de dormir, després dels àpats, la que va fer que canviés d'opinió, però el cas és que per un preu molt bo va comprar-la.
Durant uns dies la frustració es va apoderar d'ell. L'agafava i intentava tocar coses, però no en sabia. Només aconseguia raspar les cordes sense sentit, ni ritme, ni notes ni res de res. Quan ja la volia guardar a un armari per no treure-la mai més, la Maria va demanar-li que toqués un cançó. La petita estava entusiasmada, li havia dit a tothom que el seu pare tenia una guitarra d'un músic i que ara ell ho seria. Estava tan contenta mentre li demanava que el Pere va haver de canviar de parer i posar fil a l'agulla.
Des d'aleshores, quan ja han recollit la taula, la Joana s'asseu a una cadira i mira com el seu home aprèn les primeres cançons d'un llibre de lliçons bàsiques. "Ho fas molt bé amor, no et preocupis, aviat podràs fer-nos un petit concert i fer feliç a la teva filla". Al temps que acabava de dir això, la Maria entrava a casa i ho sentia.
-"Mare, el pare no em farà feliç fent-me un concert...". -Digué això obrint els braços i inclinant el cap.
-Tens raó, filla meva, quina estupidesa, el pare et fa feliç estimant-te, no? -Replicà la mare mirant el Pere amb tendresa.
-No, no! -Exclamà la petita mentre deixava la motxilla i corria a abraçar el seu estimat pare-. Ell em farà feliç ara preparant-me unes crepes!
Durant uns dies la frustració es va apoderar d'ell. L'agafava i intentava tocar coses, però no en sabia. Només aconseguia raspar les cordes sense sentit, ni ritme, ni notes ni res de res. Quan ja la volia guardar a un armari per no treure-la mai més, la Maria va demanar-li que toqués un cançó. La petita estava entusiasmada, li havia dit a tothom que el seu pare tenia una guitarra d'un músic i que ara ell ho seria. Estava tan contenta mentre li demanava que el Pere va haver de canviar de parer i posar fil a l'agulla.
Des d'aleshores, quan ja han recollit la taula, la Joana s'asseu a una cadira i mira com el seu home aprèn les primeres cançons d'un llibre de lliçons bàsiques. "Ho fas molt bé amor, no et preocupis, aviat podràs fer-nos un petit concert i fer feliç a la teva filla". Al temps que acabava de dir això, la Maria entrava a casa i ho sentia.
-"Mare, el pare no em farà feliç fent-me un concert...". -Digué això obrint els braços i inclinant el cap.
-Tens raó, filla meva, quina estupidesa, el pare et fa feliç estimant-te, no? -Replicà la mare mirant el Pere amb tendresa.
-No, no! -Exclamà la petita mentre deixava la motxilla i corria a abraçar el seu estimat pare-. Ell em farà feliç ara preparant-me unes crepes!
Recordeu:
Fer la vostra versió de creps -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
Si ja teniu una recepta de creps publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
Esperem les vostres receptes!
