divendres, 30 de desembre del 2011

Canelons

Segons explica Alberto Consiglio al seu llibre Storia di Maccheroni, els orígens de la pasta es remunten a la Xina; i al primer mil·lenni ja es coneixia a Pèrsia.  És a partir d’aquí que va passar als àrabs i que, amb ells, a través de Sicília, van entrar a l’Occident Cristià. I és que a les nostres terres, no trobem cap document que parli de la pasta abans de la dominació musulmana. Així, la pasta més antiga que es coneix per aquí és l’alatría, un tipus de fideu semblant al que mengem a l’actualitat. A més, al Llibre del Sent Soví hi surten dos plats, un que explica com s’ha de coure i l’altra un plat de carn amb aquesta pasta.

Sobre els canelons, hem de dir que són un plat que es va originar a Itàlia, possiblement al segle XVI; encara que els nostres canelons vindrien a ser una adaptació d’aquest plat originari, que ens va arribar a través dels cuiners italians que es van establir a Barcelona. La dificultat de la confecció del plat va fer que fos considerada una preparació complicada. Fins i tot, se sap que si es volien demanar a un hotel o a un restaurant calia avisar amb antelació, ja que la pasta es feia al moment. Si bé antigament la pasta es feia a casa, avui en dia la majoria de gent usa la típica placa de canelons ja feta; tot i que alguns de vosaltres ens heu ensenyat que encara la feu vosaltres i ens heu donat força variants.

Pel que fa a la beixamel, aquesta data del segle XVIII i la va inventar Louis de Bechameille, marquès de Monteil, un financer que va acabar a la servitud de palau. L’home no tenia fama de ser molt llest; per això hom creu que, segurament, va ser el seu cuiner que la va inventar i li va donar el seu nom.

Per Sant Esteve és tradició menjar canelons, una costum que va començar a les cases burgeses de Barcelona. Tot i que al principi els més habituals eren a la Rossini*,  a l’actualitat podem trobar una gran varietat d’aquest plat.

*Rossini: Gioacchino Rossini (1792-1868) era compositor, però també un gran gastrònom i un bon cuiner de pasta. Defensava per sobre de tot la trufa; així doncs no és d’estranyar que les preparacions que porten el seu nom portin aquest ingredient, a més de du foie gras.

Font de l’escrit: Pequeña historia de los canelones,  que Néstor Luján va fer pel llibre 100 recetas de canelones de la casa El Pavo.




Recull de receptes:

L'Anna de Canela en rama: canelons enrotllats sense ser un rotllo
La Paula de Bon Tiberi: canelons de bolets i trufa
El Francesc de La cuina de tots natros: caneló cruixent de fredolics
La Nani de La cuina Violeta: mini canelons pels mini de la casa
La Roser de Trifàsic de Baileys: canelons tricolor amb marea negra
La Lídia de Cuina útil: canelons de rostit de pollastre
La Dolores de Mi gran diversión: canelons de ceps i foie al Pedro Ximénez
La Silvia de Chez Silvia: canelons de pollastre i carbassa trufats
La Roser de Cuina d'una aprenent: els canelons de la mama
La Heva de Tarjeta de embarque: crema de peres amb mini canelons de bolets
La Judith de El món de Juju: canelons de bolets i gambes
La Mª José de Las Recetas de MJ: caneloni de pernil ibéric
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: canelons de confitat amb ceps i foie
La Gemma de La cuina de casa: canelons de mango amb mousse de torró
La Carme d'All i julivert: canelons de confit d'ànec
La Joaquina de La cocina de los inventos: canelons d'ànec confitat i foie
La Gemma de Fogons de la cuina a la taula: canelons de festa
La Rosa Maria de El plat del dia: canelons de confit d'ànec
L'Olga de Tiaré de vainilla: canelons de bolets variats i gambes
L&C de Chocolate, aceite y sal: trio de canelons
La Gemma de Caprofiti. canelons de carn
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: canelons de poma amb crema anglesa de cardamom
La Pilar de Mi mesa para tres: canelons d'arròs amb llet
L'Alba de Le fabuleux destin du chocolat: canelons de nous i mató amb salsa d'api
La Marina de Tapa't de tapes: canelons de provolone amb melmelada de taronja
La Núria de Pa amb oli i xocolata: canelons de peix
L'Esther de Como siempre madreando: canelons de magret d'ànec amb bolets i foie
El Miguel Ángel de Pimientos verdes: canelons tradicionals
La Catieu i l'Annie de Pastissets: uns canelons amb el cafè
La Victoria de Hoy cocina Vivi: canelons del dia després
La Nyanyels de A daily cuisine: canelons de verdures amb beixamel de carbassa
Alba i Jordi de El Taller de Cuina: canelons freds de marisc
La Sònia de Encontrar la felicidad en los pequeños detalles: canelons de musclos tigre i canelons d'estiu
La Clara de Programa quins fogons: canelons cruixents de pinya amb pernil
La Laura de Coure Coulants: canelons surimi "mar i montanya" amb vinagreta de mel
l'Anna de 5 sentidos en la cocina: canelons de carn tradicionals
L'Eva d'El Cullerot festuc: canelons de confit d'ànec, salsa de ceps i foie
En Joan de Avui paella demà sushi: canelons de la Carme


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, aquest cop han estat 58 receptes participants. Ja no tenim excusa per no fer canelons, aquest any els hem vist de tot tipus i ha estat gràcies a vosaltres!.

Esperem que aquest nou any que comença estigui ple de salut, amor i treball per tothom, i sobretot de molta cuina! Molt bon any nou 2012...

Ens veiem el proper dia 5 amb la nova proposta.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Més canelons i menys tovallons

La Maria porta uns dies que no dorm gaire; l'emoció la posa nerviosa i, per molt que ho intenti, no es calma. Són dies de festa i des què van fer el pessebre que porta els ulls vidriosos i el nas vermell. Cada cop que fa alguna cosa amb els seus pares acaba plorant. Això provoca que la Joana, tot i que ho intenti evitar, acabi també igual. El Pere es fa el dur, vol mostrar el seu paper de pare intocable pels sentiments, però no pot evitar-ho amb les nadales, són la seva debilitat, comença a cantar-les i es queda sense veu per culpa dels sentiments.

El dia que van fer el pessebre no van parar de plorar, mentre posaven la molsa -que havien collit uns dies abans a la muntanya-, quan creaven rius amb pedretes i quan col·locaven les figures. Ploraven tant que la Joana va començar a riure, i com si es tractés d'un dominó el Pere i la Maria van enganxar-se. Sanglots per tota la casa. Riure i plors junts. Un atac de nostàlgia pels grans i de sensibilitat per la petita.

Avui, estan tots tres a la cuina, toca fer canelons.

-Filleta, saps per què només mengem canelons per Sant Esteve?
-Sí, pare, sí... això no s'acaba mai! 
-Ai, Maria, no tens ganes de fer-ho? Li pregunta la mare.
-Sí, sí, clar; m'agrada molt estar aquí amb vosaltres, però... m'agradaria més estar menjant-me els canelons!
-Ai, filleta, si no parem de menjar! Tots els dies que mengem i mengem. Jo ja estic a punt de rebentar.
-Pare, tu el que has de fer és més exercici! Anem d'excursió!
-D'excursió? Has sentit Joana? La nostra filla s'ha tornat boja! Tot nevat i vol sortir d'excursió! Aquesta sí que és bona! Va, filleta, segueix amb els canelons i no diguis més rucades...
-Nens, com no us porteu bé -Diu la mare amb to energètic- us quedareu sense canelons i sense tió!

I acte seguit, sense eixugar-se ni les mans, pare i filla s'abracen i es fan petons mentre criden plegats: Visca el tió! Visca el tió!


Aquest mes us convidem a preparar:




Recordeu:

 • Fer la vostra versió de canelons -podeu seguir la recepta que vulgueu-.

 • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.

 • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a: 
memoriesdunacuinera@yahoo.es

 • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

dijous, 1 de desembre del 2011

Sopes

Si tenim en compte que, segons diuen els estudiosos, a l’Edat de Pedra ja hi havia sopes, podríem arribar a pensar que segurament fos la primera recepta de la humanitat. Així, al submergir carn o verdures en aigua, els nostres avantpassats van descobrir que aquesta última havia agafat el gust dels ingredients que s’havien cuinat. I és que l’aparició del foc els hi va facilitar molt la vida, sobretot en aquest sentit, ja que, al bullir, feia més toves les verdures i en millorava el sabor.

Més tard, els grecs cuinaven una mena de brou molt clar amb cereals; aquest es feia servir com a remei, ja que sembla que el seu origen era medicinal. A l’antiga Grècia, per exemple, tenien el brou negre que es preparava a Esparta; aquest estava fet amb sang d’animals, vinagre, sal i herbes aromàtiques. D’aquest no en voleu dues tasses, oi?

A l’antiga Roma les sopes van arribar a ser un aliment molt popular, sota la denominació de potus preparaven moltes classes de sopes, semblant als brous que es preparen a l’actualitat. D’aquí ha derivat el nom castellà de “potaje” i català de “potatge”.

Durant l’Edat Mitjana també va ser molt popular, i la sopa anava acompanyada d’espècies com la canyella i el gingebre, que s’utilitzaven per aromatitzar-les. La sopa més popular d’aquella època va ser, segons sembla, la d’arròs.

Al 1680, Martín va publicar un procediment per fabricar pols de carns dissecades, però no van tenir molt d’èxit. No va ser fins tres segles després que un altre Martín, Martín de Lignac, va fer les Tablettes d’Ozy, un derivat del caldo desgreixat. Chevet, el proveïdor de Balzac, va ser el creador de la sopa en tabletes. Anys després, al 1852, el baró Liebig va preparar extracte de carn i, al 1886, els suïssos Maggi i Knorr van crear les sopes en pols que tots coneixem. Les primeres que es van comercialitzar als Estats Units van ser les de Joseph A. Campbell, concretament el 1899 i gràcies a un procediment que va inventar el seu nebot, el químic John T.Dorrance.

A la fi, comentar que, etimològicament, el mot sopa en català explica que conté pa. Als textos medievals, sobretot en medis rurals, fer sopes era tallar el pa a llesques. L’escudella i l’olla, que es fan servir per anomenar moltes sopes antigues tradicionals, fan referència al recipient en què es cuinen.




Recull de receptes:

L'Alfons de Les receptes de Sant Hilari: galets farcits d'espinacs i bacallà amb brou d'alls torrats
L'Olgy de Tiaré de vainilla: sopa de trufa i pasta de full
La Silvia de Chez Silvia: sopa de ceba gratinada
L'Anniki de Gastroadikta: sopa de ceba gratinada
L'Heva de Tarjeta de embarque: sopa de miso, kombu i bolets
La Roser de Trifàsic de Baileys: sopa de peix express
La Palmira de Come conmigo el blog de Palmira: crema de bróquil i poma
La Berta de Berta's kitchen: sopa minestrone amb galets de Nadal
La Su de Mi proyecto Cordon Bleu: pasta in brodo
La Chelo de Cogollos de agua: sopes de llet i pebre vermell
La Maite de Don Camilo y caldereta: sopa jijote
La Susanna de En Roc a la cuina: sopa de blat tendre i boletes de carn
La Dolorss de Bloc de cuina de la Dolorss: sopa de verdures, llegums i pasta
La Salomé de Bloc de recetas: sopa de marisc i rap
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: sopa de pa
L'Isabel de La cocina de Frabisa: cocido gallego
La Rosa Maria de El plat del dia: sopa de la iaia Maria
Zarawitta de Viaje al centro de la beca: sopa de ceba "como agua para chocolate"
L&C de Chocolate, aceite y sal: sopa de castanyes
La Gemma de Fogons de la cuina a taula: brou vegetal i brou normal
La Nee de Le petit chat rose: sopa de tomàquet del Gordon Ramsay
La Gemma de La cuina de casa: sopa de xocolata blanca i fruita
La Gemma de Caprofiti: macarrons a la crema
La Núria de Pa amb oli i xocolata: sèmola d'arròs amb brou vegetal
L'Eri de La cuina de l'Eri: sopa de pinyons amb amanida de fruita
La Tere de Terecetario: sopa de galets amb safrà i ametlles
La Sònia de Encontrar la felicidad en los pequeños detalles: sopa de fredolics
La Judith de El món de Juju: sopa de cloïsses i arròs
La Luisa de Cocinando con mi Carmela: sopa de pèsols amb rossellones i peix
La Carmen de Las recetas de tia Alía: crema de carbassa al curri
La Marisabel de Bon profit: potaje de la iaia
La Cristina de Bufet de postres: sopa dolça de poma
La Carmen de Come y disfruta: per a què serveix una sopa?
La Paula de Bon Tiberi: sopa de ceba amagada
La Carmina de Club de cuines: crema de verdures amb xips de carxofa
La Mª José de Las recetas de MJ: sopa maravilla
La Nani de La cuina Violeta: sopa de ceba fregida deshidratada
L'Ingrid de My lovely food: sopa de llenties
La Marta de Cuinadiari: sopa riojana
La Mayte de Rústica: sopa de formatge i fruits secs
El Miquel de Les receptes del Miquel: porrusalda
La Neus de Tast de cuina: sopa escaldada amb brou de verdura
La Su de El horno de Su: sopa d'arròs amb cloïsses
La Cristina de Crijoarmael: sopa amb mandonguilletes
La Victoria de Hoy cocina Vivi: sopa de carbassa i múrgoles
Anmar de Tu y Yo cocina: sopa de ceba amb torrada de formatge
La Carme d'All i julivert: sopa de peix
L'Eva d'Els meus plats: sopa negra o sopa de tardor
La María de Recetines asgaya: sopa d'orada
L'Albota i el Jordi d'El taller de cuina: sopa de ceba, poma i formatge
L'Alba de Le Fabuleux destin du chocolat: miso soup
L'Esther de Como siempre madreando: sopa de cocido
La Laube de Sano y de rechupete: sopa de carbassa i altres verdures
L'Yves d'Amb idees a la llengua: sopa de lletres
L'Abril d'April's kitch: thanksgiving soup
La Raquel de Manzanas rojas: sopa d'all
L'Ana de Experimento en la cocina: sopa de bolets al brandy
La Roser de Cuina d'una aprenent: sopa asiàtica de fideus
La Glòria de El cafè de nit: sopa de poma al iogurt amb poma
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: caldo trufat amb pilota cruixent
La Pili de Cooking: crema de fredolics
La Mònica de Coses de Llàbiro: sopa de tallarines oriental
La Fréderique de La Vie a Can Catrina: sopa de farigola
La Teresa de Com a casa res: sopa de cabell d'àngel i pilotetes
La Laura de Coure coulants: sopa ràpida de bledes i pastanaga
La Lídia de Cuina útil: sopa amb galets farcits
La Marina de Tapa't de tapes i altres plats: sopa de llenties vermelles amb salsa d'alls tendres
El Manel de Cuinar és generós: sopa de fredolics
La Neus de Cocinando con Neus: copa de caldo de Nadal amb broqueta de galet
La Linda Susan de La letra con salsa entra: sopa d'ou
La Pilar d'Artemisa's Project: sopa suau d'all i pa integral



Moltes gràcies a tos els que heu participat a Memòries d'una cuinera, cada mes hi ha alguna cara nova i això ens encanta!. Aquest cop hem rebut 76 receptes, esperem que aquest hivern no us quedeu sense idees per fer sopes.

Ens trobem el dia 5 amb la nova proposta, que esperem us agradi.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Qui menja sopes se les pensa totes

Al penjador del rebedor de casa hi reposen les tres bufandes i els sis guants de la família. Descansen allà des del moment en què han arribat la Joana, el Pere i la Maria. Qui ha passat més fred ha estat la petita. Amb els llavis morats i les dents cruixint ha exclamat en entrar a casa: "Per fi! No puc més! Quin fred!". I la seva mare li ha contestat: "No tenies tantes ganes que vingués el fred? Doncs això és només l'inici!". La Maria se l'ha mirat i, fent grans esforços per vocalitzar bé li ha dit replicat que ella volia neu, no pas fred.

"Ai, petita, sense fred no hi pot haver neu, així que cal que refredi encara més i, és clar, que plogui!"- Li ha dit la mare mentre li treia la jaqueta.

"Jo no vull que plogui, jo vull que nevi!"- Torna a replicar la filla, ara ja sense problemes amb el parlar.

"Mira, petita, això t'ho explicarà molt bé el pare, mentre us banyeu, perquè avui cal que us feu tots dos una banyera d'aigua calenta i així passeu el fred"- Etziba la Joana, que prefereix deixar-li al seu home les argumentacions físiques i químiques.

Un cop dins de la banyera, pare i filla juguen davant l'atònita mirada de la mare, que els renya per mullar tota la cambra. Aleshores, per reclamar que li facin cas, li demana al pare que li expliqui la diferència entre la pluja i la neu. Per fer-ho, ell se serveix de la calor del lloc, i li mostra com l'aigua s'evapora i canvia d'estat líquid a gasós. Quan la petita ho entén, li relata que amb la neu passa una cosa semblant: "L'aigua de la pluja, si cau en un lloc fred, es solidifica i es transforma en neu"- li diu. La cara de la petita, mentre el seu pare li dóna aquestes lliçons, s'allarga per moments, la boca se li va obrint, fins al punt que se li pot veure la campaneta amb claredat.

Després, la mare els reclama que surtin, i no és per menys, els dits d'ambdós estan ben arrugats.

-Sí, mare, ja sortim, però estem tan calents aquí dins...- Reflexiona la petita posant carona de bona nena. 

-Més calenta estaràs fora, menjant una sopa ben bona!- Comenta la mare. -I si menges moltes sopes sabràs tantes coses com el pare, o més, ja que a ell no li agraden!






Recordeu:

Fer la vostra versió de sopa -podeu seguir la recepta que vulgueu-.

La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.

Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es

El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

dimarts, 1 de novembre del 2011

Arròs amb llet

Com va arribar l’arròs a les nostres terres no està massa clar. Hi ha qui diu que ens va arribar de la Índia i que al principi no s’utilitzava a la cuina, sinó que es feia servir com a medecina o com a agent 'espessant': ar-ruz. Una altra de les teories diu que va entrar a través dels àrabs, que van començar per Sicília i van continuar pel llevant Peninsular. Ja als seus receptaris hi havia cremes d’arròs i d’arròs amb llet. Segurament siguien unes postres que derivades del menjar blanc, que per aquelles èpoques era una crema espessa feta amb pits de gallina, arròs, ametlles i sucre. Així amb el temps es va anar convertint en les postres que avui coneixem.

A l’Espanya musulmana trobem que una de les maneres més populars de preparar l’arròs era amb aigua i llet en iguals proporcions, afegint una mica de llard, sucre i un polsim de canyella. Una altra preparació consistia en posar l’arròs en remull, bullir la llet i afegir molta mel; aquesta també ser servia com en la preparació anterior, amb canyella i sucre. A l’Edat Mitjana també el podem trobar, tal i com el coneixem ara o barrejant llet d’ametlles i de vaca.

Cal dir que és un plat que està associat a la bona nutrició i a la digestió fàcil. Per això sovint es recomana a joves, avis i persones amb problemes estomacals.

En quant a a les seves varietats; tot i que els ingredients bàsics són l’arròs, la llet, el sucre i la canyella en pols o en branca, la pell de la llimona o de la taronja; són unes postres que podem trobar de formes diferents segons els països on es fan; amb distints tipus d’arròs, llet, i espècies. També hi ha llocs on afegeixen més ingredients, com ou, nata o fruites -fresques o seques-. Així doncs podem trobar la variant italiana amb llet, ous, panses i pell de taronja. Mentre que la versió danesa porta mantega, sucre i canyella o suc de fruita negra; i s'acostuma a menjar i durant les festes de Nadal o al llarg de tots els mesos més freds. I si anem més lluny veurem que es menja amb cardamom a la Índia, o el rice pudding americà. També es pot trobar a Amèrica del Sud, on van arribar a través dels conqueridors.





Recull de receptes:

La Silvia de Chez Silvia: arròs amb llet xocolatejat
La Chelo de Cogollos de agua: arròs amb llet i castanyes
La Luisa de Cocinando con mi Carmela: batut d'arròs amb llet
La Maite de Don Camilo y Caldereta: arròs amb llet caramelitzat
La Judith de El món de Juju: bombons d'arròs amb llet
La Paula de Bon Tiberi: arròs amb llet bicolor
La Catieu de Pastissets: pastes d'arròs amb llet
La Heva de Tarjeta de embarque: crema d'arròs amb llet i castanyes
La Roser de Trifàsic de Baileys: llet fregida d'arròs i arròs amb llet en un plis
La Isabel d'Aliter Dulcia: crema d'arròs
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: escuma d'arròs amb llet i teules de canyella
La Nani de la Cuina Violeta: arròs doce especial
La Seelenschmerz de Gesmack: arròs amb llet de coco
La Carme d'all i julivert: arròs amb llet
L'Esther de la Cocina mágica: milfulls d'arròs amb llet
La Núria de Pa amb oli i xocolata: arròs amb llet i pa de pessic amb farina d'arròs
El Miquel de Les receptes del Miquel: bombons d'arròs amb llet amb sopa de natilles al caramel
L&C de Chocolate, aceite y sal: arròs amb llet i mango caramelitzat
La Nyanyels d'A daily sweet: arròs amb llet i maduixes
La Margot de Margot cosas de la vida: puding d'arròs tibetà al cardamom
La Pilar de Mi mesa para tres: escuma d'arròs amb llet amb coulis de gerds
La Palmira de Come conmigo el blog de palmira: arròs amb llet d'speculoos
La Sònia de Encontrar la felicidad en los pequeños detalles: arròs amb llet d'ametlles, mel i fruits secs
La Salomé de Bloc de recetas: arròs amb llet
L'Alba de Le fabuleux destin du chocolat: arròs integral amb llet de soja, mel i nous
La Lídia de Cuina útil: arròs amb llet
La Carmen de Dulces bocados: arròs especiat amb mango
L'Alba i el Jordi de El Taller de cuina: arròs amb llet i cítrics a la vainilla
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: arròs basmati amb llet de coco
L'Yves d'Amb idees a la lengua: arròs amb llet
La Isabel de La cocina de Frabisa: arròs amb llet amb bola de caramel
La Mayte de Rústica: rissotto dolce
La Carmen de Come y disfruta: arròs amb llet i prèssec
La Roser de Cuina d'una aprenent: arròs amb llet i Baileys
La Piluka de Las recetas de Piluka: arròs amb llet a la xocolata
L'Ana de Experimento en la cocina: roda d'arròs amb llet
L'Abril d'April's kitch: púding d'arròs arbori amb figues
La Frédérique de La vie a can Catrina: riz au lait
La Neus de Cocinando con Neus: arròs amb llet
L'Eva de Els meus plats: púding d'arròs amb llet
La Carmen de Las recetas de tía Alia: pa de pessic d'arròs amb llet
La Sonia de Super jueves: croquetes d'arròs amb llet
La Sole de Pura gula: arròs amb llet
La Montse d'A bell bulto: arròs inflat d'arròs amb llet
La Rosilet de Y un poquito de sal: pastissets d'arròs amb llet i coco
En Francesc de La cuina de tots natros: cucurutxos d'arròs amb llet
L'Olgy de Tiaré de vainilla: arròs amb llet de coco i mango
La Judith de La cuina de l'estany: flam d'arròs amb llet

 
Moltes gràcies a tos els que heu participat a Memòries d'una cuinera, hem rebut 59 receptes, i aquest cop ha estat més que un repte, ja que a molts de vosaltres no us agradava l'arròs amb llet i heu fet una recepta adaptada als vostres gustos! gràcies per l'esforç. 


Ens trobem el dia 5 amb la nova proposta!

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Arròs covat, dóna'l al gat

Les fulles dels arbres cobreixen els carrers, el vent canvia sovint de direcció i les tardes ja són més fosques. Ha arribat la tardor. Com és habitual en aquesta època de l'any, molts veïns de la Joana i el Pere es passen el dia a la verema. Alguns van només de matí, d'altres de tarda, però la majoria es queda tota la jornada treballant; d'aquesta forma aprofiten més el temps i es guanyen millor la vida.

Com els pares de la Maria només treballen de matinada i durant el dia, a la tarda inviten a casa els fills d'alguns dels pares que marxen a veremar. Ja fa uns dies que vénen quatre companyes de classe, berenen i juguen, avui no n'és una excepció.

Estan assegudes a taula i fan molt d'enrenou, criden i juguen, totes volen xerrar a la vegada: però el remor s'acaba de cop quan la Joana treu una gran safata d'arròs amb llet. La Maria comença a aplaudir i les seves amigues li segueixen el joc, totes menys una, la Marta, que es mira la safata molt estranyada. Quan acaben d'aplaudir i la mare ja ha deixat la safata a taula, la Marta li xiuxiueja a la Maria què és aquell menjar tan modern. El Pere ho sent, riu i li diu: "De modern en té ben poc aquest plat, va, si pareu taula us diré d'on ve aquest menjar". Les nenes corren ràpid a buscar plats, gots, un suc i tovallons. I quan altre cop ja estan totes assegudes cap d'elles gosa tocar el berenar. La Joana els serveix una bona ració i els anima a menjar. Però no ho fan. La Maria, aleshores, reclama a son pare que els hi expliqui la historia. I el Pere, que ja se n'havia oblidat, seu amb elles i els relata, amb tot detall, com els àrabs van ser els primers en portar aquest plat a les nostres terres. També nombra el seu homònim, el Pere el Gran, qui va ser el primer en escriure arròs amb llet en català. I de tan animades com estan escoltant la història, la tarda els passa volant.




Aquest mes us convidem a preparar:




Recordeu:
  • Fer la vostra versió d'arròs amb llet -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
  • Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.


Esperem les vostres receptes