dilluns, 7 de gener del 2013

Qui dia passa, any empeny

Un any més la família ha celebrat les festes de Nadal. Durant uns dies han tingut més feina del normal, cada cop que són festes el forn pren una activitat extra que, tot i ser esgotadora, ajuda l'economia dels protagonistes. Nit de Nadal, Sant Esteve, Cap d'any... i ara Reis. 

El Pere no para de fer tortells de reis, sap que tenen molt bona sortida, així que no perd l'ocasió de demanar a tots els seus clients si vol que n'hi reservi un. La Joana li diu sovint "no et facis pesat... Però...", afegeix després, "...fas ben fet, si no ens espavilem, la crisi acabarà també amb nosaltres".

Ha estat un any dur, per a ells i pels seus clients. Per tothom en general. Però durant un parell de setmanes la il·lusió nadalenca ha provocat un estat d'ànim diferent. La Maria, tot i saber que les coses no van tan bé com els seus pares voldrien, ha estat ajudant en tot. Per això també dóna un cop de mà amb els tortells. "Tots a la una", crida mentre va amunt i avall pel forn. 

Són dies esgotadors, sense horari, sense gairebé descans, tan sols hi ha petits plaers que donen energia per seguir continuant. "Veure a la Maria ajudant-nos, tan il·lusionada amb tot plegat, veure com, tot i els mals moments seguim units... val la pena... Oi, Pere?", pregunta la Joana sense buscar altra resposta que un somriure del seu marit.

Passen les hores i a la Maria se li fa un forat a l'estòmac, cal berenar. Ella ho té molt clar. Tan clar com la seva mare, que ha deixat preparades unes natilles a la nevera. "Energia per continuar a tota màquina", crida mentre treu aquest plat tan casolà i dolç.




Recordeu:

  • Fer la vostra versió de natilles -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de natilles  publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

dimecres, 2 de gener del 2013

Canapès

La història diu que el rei Alfons X el Savi va inventar els canapès.  Ell va decidir que, en les fondes de Castella, no se servís vi si no  era acompanyat d'alguna cosa de menjar. D'aquesta manera s'evitava que l'alcohol pugés al cap. Aquells canapès consistien en un tall de  pernil, una rodanxa de xoriç o una falca de formatge.
 
L’origen de la paraula canapè el trobem a França i vindria a  significar llit o sofà. Per això un canapè és un plat petit que porta  una base. El clàssic porta una llesca de pa.

Tal i com hem dit, l’origen de tal àpat se situa a l’època del rei  Alfons X el Savi. Per aquelles dates els entrepans o canapès eren un  tros de pernill, una rodanxa d’embotit o una mica de formatge. Al  principi es coneixen com a “tapes”, aquest nom es deu a una anècdota  d'el rei Alfons XIII. Quan ell feia una visita a Cadis va parar a  descansar al Ventorrillo del Chato, va demanar una copa de xerès i, en  aquell moment, hi va haver corrent d’aire. Per evitar que se li omplís  el vi d’arena de la platja, el cambrer hi va posar un tall de pernil,  al rei li va agradar i va demanar una altra tapa igual.

La regla general diu que un canapè no ha de ser més gran que una  mossegada, ens l’hauríem poder empassar d’un sol mos.
Si volem seguir el protocol, els canapès van proporcionals al temps de  duració de l’esdeveniment:

- Menys d’una hora: de 4 a 6 canapès salats i 2 de dolços per  persona.
- D’1 a 2 hores: de 6 a 8 canapès salats i 4 de dolços per  persona.
- De 2 a 4 hores: de 10 a 12 canapès salats i 5 de dolços per  persona.
 




Recull de receptes:
L'Olga de La Cuina de l'Olga: pintxo de pernil i alioli
La Heva de Tarjeta de embarque: amanida de Nadal
La Roser de Cuina d'una aprenent: canapès de taronja amb salmó i fruits secs
La Judith de La cuina de l'estany: cruixents d'espinacs
La Carolina de pequeños placeres: tartaletes de gorgonzola i pera
Les noies de Recetas de emergencia: canapès de paté de pebrots
La Joaquina de la cocina de los inventos: canapès de paté de sardinetes
L'Alfons de Les receptes de Santhilari: canapé de polenta amb melmelada de tomàquet i mató
La Carmeta Rusquilleta: pintxo d'aladroc amb gerds
La Judith de El món de Juju: canapès de crema de salmó
L'Ana de 5 sentidos en la cocina: mini tartaletes farcides de surimi
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: torradeta de ceps
La Pili de Kooking: canapès de persimon amb anxova
La Ester de La meva primera cuina: saquets de quatre formatges i nous
La Gemma de Caprofiti: canapès variats
La Montse de Rhubarb and samphire: canapès de bacallà amb poma i nous
La Sao de Rapa tachos: canapès amb pernil i formatge
Zarawitta de Viaje al centro de la beca: canapè de melmelada de tomàquet amb formatge edam
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: canapè amb foie i melmelada de ceps
La Victoria de Hoy cocina Vivi: truites express de llagosta
La Pilar de Per sucar-hi pa: aperitius de pasta fil·lo
La Nani de La cuina Violeta: burrata amb torradetes de pa d'all
La Marta de Gaudint de la cuina: cruixent de pa amb tomàquet i pernil
El Miquel de Les receptes del Miquel: tartaletes de brandada de bacallà amb cruixent d'arròs verd
L'Olga de Tiaré de Vainilla: montadito de remenat d'alls tendres i montadito italià
La Bet de Tastarutes: canapès de salmó marinat i un formatge especial


Moltíssimes gràcies a tots per les vostres receptes, aquest cop han estat 68 ! Ens veiem el dia 5 amb la nova proposta. Us hi esperem!