dilluns, 5 de setembre del 2011

Carn fa carn i peix no fa greix

Després de què els primers dies de setembre hagin funcionat a la perfecció, la Joana parla amb el Pere per fer, dissabte, un dinar especial. Li comenta que toca celebrar que la Maria ja és a casa, que l'estiu ha anat molt bé, i que l'inici de l'escola ha estat un èxit. El Pere li diu que està completament d'acord, però que a tot això cal sumar-hi un altre argument festiu: "ja no fa tanta calor!". La Joana somriu i li contesta: "No sé d'on t'he tret... tens cada cosa que em deixa parada".

Més tard, quan la Maria arriba de l'escola berenen tots junts, i la mare li explica el que ha pensat amb el pare; la petita es posa contentíssima i demana quin dinar especial serà. Però cap dels tres ho tenen clar. La Maria s'engresca tant que els demana que facin peix, diu que al sud ha menjat un peix boníssim! Però el Pere no vol, demana que se'l tingui en consideració:

-Aquí tots tenim dret a vot!- Exigeix.
-Tranquils, tranquils.- Comenta la mare posant calma en un berenar que s'ha convertit en un debat acarnissat.
-Peix! -Exclama la Maria posant-se sobre de la cadira i alçant la mà.
-Carn! -Replica el Pere amb un posat tot seriós.
-Peix contra carn. Carn contra peix. Qui guanyarà? Les cigales tenen pinces esmolades, els pollastres un bec molt afilat! El combat serà molt dur, i se servirà en un mateix plat! -Diu amb to burlesc la mare.


I quan la Joana diu això, la resta de la família calla i se la mira.

-Ai, petitons meus, a vegades no sé qui és la filla i qui el pare. Mireu, tots dos tindreu el que voleu, prepararem un mar i muntanya. Cuinarem un plat amb les cigales que em portarà el tiet Quim -com és pescador ens les deixarà a molt bon preu- i amb una mica de pollastre, no massa, ja que el preu que posa el Senyor Riudoms és força alt. Així, estirarem el plat i el farem en una gran cassola, amb molt de suc i, com no, molt de pa per sucar sense parar.


Aquest mes us convidem a preparar:







Recordeu:
  • Fer la vostra versió de mar i muntanya -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a:  memoriesdunacuinera@yahoo.es
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

dijous, 1 de setembre del 2011

Llimonada

Es creu que l'origen de la llimona se situa al nord-est de l’Índia. Segons els estudiosos, des d'aquí es va introduir a Itàlia cap allà el 200 DC. I a l’any 700 ja es cultivava a Egipte i Iraq. La seva universalització va arribar al SXVIII, quan es va començar a cultivar a Califòrnia i a Florida. Pel que fa a la llimonada, la primera menció escrita es troba a Egipte; on els camperols bevien una barreja de vi on hi havia mel, dàtils i llimones. Cal mencionar, però, que hi ha una corrent que situa els inicis de la llimonada a la França del segle XVI.

Un dels primers usos que se li va donar a la llimona, al Mediterrani, va ser d’ornamentació als jardins islàmics; però ja al segle XII el comerç del suc de llimona va començar a ser bastant considerable -molt apreciat pel seu valor medicinal-. Hi ha registres de la comunitat jueva medieval d'El Caire que ens parlen de què les ampolles de suc de llimona, qatarmizat, es feien amb molt de sucre, es consumien localment i també s’exportaven.

Els ingredients principals de la llimonada són la llimona, l’aigua i el sucre. L’aigua pot tenir gas o no dur-ne; tan és així que hi ha llocs on li diuen llimonada al que aquí es coneix com a gasosa. Una varietat força comuna es caracteritza per afegir alcohol, així podem trobar la llimonada de León, vi rebaixat amb aigua, llimona i sucre i tradicional de Setmana Santa. O el Limoncello, que és fruit de la maceració de llimones en alcohol.

En quant als beneficis de la llimona, val a dir que és antisèptica i ens ajuda a prevenir malalties. Facilita la digestió i fa venir gana, així com també contribueix a un millor funcionament del colon. És bona per la vista i prevé cataractes. Finalment, també la podem trobar en dietes depuratives i d’aprimament.

Una imatge ben típica dels Estats Units és la dels més petits venent llimonada per guanyar-se uns diners; encara que sembla que aquesta tradició va començar amb gent adulta. I és que aquesta beguda, que ajuda a calmar la calor de l’estiu, va sortir per primera vegada, com a llimonada, als mitjans de comunicació al 1879, concretament al New York Times. Un comerciant va començar a vendre llimonada als que passaven pel carrer, el lloc es va fer molt popular i cada dia s’hi congregaven un gran número de persones, fins i tot van haver d’intervenir les autoritats.




Recull de receptes:

 
La Judith d'El món de juju: llimonada amb un toc de lavanda
La Gemma d'els fogons a la cuina: llimonada a cullerades
La Seelenschmerz de Gesmack: llimonada cassolana
La Sole de Pura gula: llimonada
La frederique de La vie a can Catarina: llimonada
La Judith de la cuina de l'Estany: llimonada madrilenya
La Monypenny de La casita de Niki: pink lemonade
La Luisa de Cocinando con mi Carmela: llimonada amb llimona i pomelo
La Georgina de Ventanas que me invento: llimonada amb gerds
L'Anna de Gastroadikta: llimonada amb maduixes
La Nee de Le petit chat rose: rissotto dolç de llimonada
La Margot de Margot cosas de la vida: llimonada amb llimona i llima mentolada
La Nica de La cocina de Pancho: llimonada amb menta
La Núria de Pa amb oli i xocolata: llimonada natural
En Narcís de La lionesa: llimonada
L'Esther de La cocina mágica: limoncello
l'Eva de Els meus plats: llimonada amb forats
L'Ana de Sweet 180º: cupcakes de pink lemonade
L'Yves d'Amb idees a la llengua: llimonada caribenya
La Sandra i en Xavi d'Els fogons de la Bordeta: llimonada d'alfàbrega
La Mª Glòria de Gourmendaries: llimonada
La Roser de La cuina d'una aprenent: llimonada a l'estil de Brasil
La Mayte de Rústica: limonada
La Zaida de Can Colette: llimonada amb poma verda i menta
La Gemma de Caprofiti: llimonada amb menta
La Joaquima de La cocina e los inventos: llimonada brasilenya
La Paula de Bon Tiberi: llimonada
La Sònia d'Encontrar la felicidad en los pequeños detalles: pomada
La C & la L de Chocolate, aceite y sal: lemonananas
La Cori i la Mercé de Cotó de Sucre: llimonada amb llima i pinya
La Bet de Tastarutes: barrejat
La Mª José de Las recetas de MJ: llimonada de llima
La Victoria de Hoy cocina Vivi: llimonada
La Carme d'All i julivert: llimonada
L'Ana de Biscayene: llimonada amb cardamomo
L'Alba de Le fabeulux destine du chocolat: red lemonade
En Francesc de La cuina de tots natros: llimonada de Tunísia
l'Olga de Tiaré de Vainilla: llimonada amb granadina i groselles
La Laura de Coure Coulants: llimonada
La Isabel de La cuina de la Isabel: granissat de llimona
La Heva de tarjeta de embarque: lemon tonic
La Moni de Coses de Llàbiro: llimorada
La Nani de La cuina violeta: llimonada
La Catieu i l'Annie de Pastissets: llimonada gasosa (1l d'aigua freda, 4 llimones, 80g de sucre i una c/p de bicarbonat. Espremem les llimones, afegim l'aigua i el sucre. Ho remenem bé i afegim el bicarbonat)
L'Ingrid de My lovely food: llimonada
La Mercé de Cuina per llaminers: llimonada de mango


Moltes gràcies per participar a Memòries d'una cuinera, aquesta vegada han sigut 46 receptes,  no està gens malament per estar la blocosfera de vacances...


Ara que ja quasi tothom ha tornat d'unes merescudes vacances i amb les piles ben carregades, us esperem el proper dia 5 amb la nova proposta, no hi falteu!