Ben d'hora de matí, quan el sol encara no ha començat a pintar l'horitzó; el Pere ja està obrint el forn. No es troba cap ànima de camí de la casa a la feina. No és que hi hagi molta distància, però ni que recorregués tot el poble no trobaria, segur, cap altra persona desperta. És dura la vida del forner, cal ser el primer en començar, cal ser constant en el treball. Com diu ell mateix tot sovint, quan algun marrec li pregunta per la seva feina, "si no t'il·lusiona, no tens res a fer".
Tot el contrari passa amb els animals, ells l'acompanyen des què posa un peu al terra. Un parell d'ocells recolzats a la finestra sembla que vulguin parlar amb ell. El gos del camí ve a rebre'l en sortir de casa. El gall entona un Mi Major tot afinat quan obre la porta del forn. El gat que viu al magatzem el saluda mentre prepara els sacs de farina... Tots ells són els seus amics, els seus companys de viatge, els seus socis matiners. Com a mínim fins que, temps més tard, arriba la Joana, a ajudar-lo en el difícil art de fer el pa.
Quan arriben els primers clients, ja fa estona que treballen. Alguns podrien pensar que un tros de pa és com una patata, o és bona o és dolenta. Però a casa del forner saben bé que això no és així. Pans i patates, aliments tan senzills com aquests, poden fer-se de moltes maneres i, naturalment, acabar amb resultats ben diferents.
Avui la Maria parla d'això davant dels seus companys de classe. La professora els va demanar que preparessin una presentació d'algun tema que coneguessin bé. Ella no ho va dubtar ni un segon. "A casa som artistes del menjar, això és el que coneixem millor". D'aquesta manera inicia un discurs que ha titulat: "Per fer pans o patates, poseu-vos bé les bates". Durant uns deu minuts explica el dia a dia de la seva família amb tan d'amor i d'orgull que, a més d'un company, li cau una llàgrima.
En acabar, tant la professora com els seus amics es posen dempeus i li dediquen una extensa ovació. Els seus pares no hi són presents, estan treballant, continuen forjant l'esperit de la feina que honra els flequers, facin pans o patates -ja siguin fregides o farcides-.
Recordeu:
- Fer la vostra versió de patates farcides -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
- La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
- No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de patates farcides publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
- Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
- El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
Esperem les vostres receptes!