diumenge, 5 de juny del 2011

Nit de Sant Joan, la més curta de l'any

Les llàgrimes cauen travessant les galtes de la Joana, que està dempeus darrere de la seva filla. Les dues miren com el pare, en Pere, carrega tots els mobles vells que la gent ha deixat al carrer. Recull portes i cadires, totes malmeses, que els veïns han anat guardant fins avui. És Sant Joan i en breu la muntanya de fusta es convertirà en una catedral de flames. La Maria es gira i li pregunta a la Joana per què plora. Ella no té forces per contestar res més que un dèbil: "estic emocionada". S'ajup i pentina la seva estimada filla. "Saps què passa, Maria? En Pere i jo ens vam conèixer una nit de Sant Joan, aquí, en aquest carrer, mentre ell preparava la foguera, com avui...". 

"Aleshores, estàs contenta, mare?" li pregunta la petita agafant-li la mà. I l mare li contesta "Molt, no ho saps prou; tan contenta que ploro, com cada any; però aquest és diferent, saps; aquest any és encara millor que tots els altres. És la primera vegada que la coca no l'hem feta només nosaltres dos, com sempre havíem fet; sinó que hem comptat amb la teva ajuda, i això fa que encara em senti més contenta". 

La Maria, en veure a la seva mare tan tova, comença a plorar, amb un lleuger sanglot, fins que arriba en Pere, amb les mans brutes de tant traginar, i les hi deixa anar: "Què us passa, bledes? Ja esteu plorant? Doncs teniu per estona, perquè avui és el dia més llarg de tots. El sol tardarà en marxar i haurem de fer una gran foguera per espantar tots els mals. Però pots estar tranquil·la, petita, amb la fusta que he posat, segur que serà la flama més alta de les contrades; cap ésser maligne gosarà venir per aquí en tot l'any."

"I amb tanta flama ja podrem menjar coca? Perquè la mare plora perquè vol menjar coca!" Qüestiona la Maria davant el somriure de la Joana. "I tant que sí, filleta, menjarem la coca que hem fet tu i jo amb la fruita que vam confitar i, naturalment, també la que heu fet la mare i tu amb els llardons. I brindarem amb cava, que avui és el seu sant!" exclama el pare.

"I ja podrem amb tant de menjar?" comenta la Maria tocant-se la panxa amb el palmell de la mà. El que no ens acabem avui,  ho menjarem per Sant Pere!"


Aquest mes us convidem a preparar:





Recordeu:

  • Fer la vostra versió de coca de sant Joan -podeu seguir la recepta que vulgueu-.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.
Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.
Esperem les vostres receptes

dimecres, 1 de juny del 2011

Melmelada o confitura


A l'anterior entrada vam cuinar bacallà, que s’assecava o dessalava per conservar-lo. En canvi, en aquest, l'objectiu és guardar les fruites fins l’hivern, encara que tenint en compte que totes les receptes que heu enviat són una temptació, serà difícil esperar tant.

D'una banda, la melmelada és la barreja de fruita amb sucre -fins que queda convertida en puré, tot i que podem trobar algun tros de fruita sencera-. D'altra, la confitura es fa amb fruita sencera o trossejada.

Des de temps llunyans la preparació de melmelades i confitures han permès aprofitar fruites d’una estació per menjar durant tot l’any. I tot i que al principi eren considerats articles de luxe, la seva popularitat es va anar estenent, sobretot gràcies a què s’abaratís el preu del sucre -que actua de conservant-, de forma que va afavorir l’elaboració casolana.

A principis del segle XIX un pastisser francès de cognom Appert va comprovar que les conserves en ampolles, parcialment tapades, escalfades al bany Maria i tancades hermèticament, es mantenien inalterables durant molt de temps.
Per això a Appert se'l considera l’inventor del primer sistema d’envasat d’aliments, tot i que no va ser ell qui ho va patentar.

Els ingredients base de la melmelada, a part de la fruita/verdura, són:
            
  • El sucre: una de les seves funcions és la de fer de conservant.
  • La pectina: una substància natural que es troba , en major o menor mesura, en totes les fruites i que fa que qualli la melmelada.
  • L’àcid: evita que el sucre torni a cristal·litzar i ajuda en la conservació.

L’àcid i el sucre actuen com a conservants, però si volem guardar les preparacions durant força temps, fins a dos anys, les haurem de tancar bé i escalfar al bany Maria durant vint minuts, així aconseguirem un segellat hermètic.






Recull de receptes:
 
La Rosilet de Sugg-r:
melmelada de llimona al romaní i melmelada especiada de pinya i maduixes
La Sònia de l'Exquisit: melmelada de mango i poma
La Paula de Bon Tiberi: melmelada de poma i canyella
La Samhaim de Lamboadas de Samhaim: melmelada de mandarina
La Chelo de Cogollos de agua: melmelada de maduixes amb xocolata
L'Alimoto de De todo un poco: maduixes en conserva
La Silvia de De l'hort a l'olla: melmelada de poma
La Valerie de Bon à croquer: melmelada de cireres i maduixes
La Judith de El món de Juju: melmelada de fruita de la passió
La Lidia de Cuina útil: melmelada de nabius i melmelada d'albercoc
La Mar de El que no mata engreixa: melmelada de maduixa
La Silvia de Chez Silvia: melmelada de fruits rojos
La Pilar de Mi mesa para tres: melmelada de poma amb dàtils i nous
La Neus de Cocinando con Neus: melmelada de llimona
La Susana de La cocina de franchi: melmelada de maduixes
La Mª José de Las recetas de MJ: melmelada de cireres
La Sandra i el Xavi de Els fogons de la Bordeta: melmelada de pera a la vainilla
La Gemma de Caprofiti: melmelada de préssec i canyella
La Laura de Coure coulants: melmelada de prunes
L'Olgy de Tiaré de vainilla: melmelada de taronja i canyella
La Tere de Terecetario: melmelada de figues
La Miscelanea de Mi revoltijo urbano: melmelada de codony
En Miquel de Les receptes del Miquel: melmelada de tomàquet al perfum de la vainilla
L'Aina de Coses de Llàbiro: melmelada de cireres
L'Ana de Experimento en la cocina: melmelada de papaia i taronja amb anís
La Sònia d'Encontrar la felicidad en los pequeños detalles: melmelada de pastanaga i llimona
La Cristina de Crijoarmael: melmelada de maduixa
L'Eri de La Cuina de l'Eri: melmelada de papaia i anís estrellat
L&C de Chocolate, aceite y sal: melmelada de plàtan i mango al rom
La Núria de Pa amb oli i xocolata: melmelada de taronja
La MªJosé de Dit i Fet: melmelada de figues amb canyella
L'Esther de Como siempre madreando: melmelada de kiwi
L'Íngrid de My lovely food: melmelada de prèssec
L'Alba de Le fabuleux destin du chocolat: melmelada de fruits del bosc
La Catieu de Pastissets: melmelada de prèssec
La Nani de Receptes.cat: melmelada de roses
L'Anna d'El meu blog de cuina: confitura de llimona amb un toc de menta
La Frédérique de La vie a can Catrina: gelee de The earl grey
La Glòria d'El cafè de nit: melmelada de cireres i vainilla
La Gemma de La cuina de casa: melmelada de llimona
L'Yves d'Amb idees a la llengua: melmelada de plàtan i canyella
La Mònica de Coses de Llàbiro: melmelada de tomàquet amb xili
L'Anniki de Gastroadikta: melmelada de tomàquet
La Cristina de Bufet de postres: melmelada de meló
La Montse de Món cosit a mà: cobertura per a melmelada de cireres
La Victòria d'Hoy cocina vivi: melmelada de nespres a la vainilla
La M.Àngels de Visc a la cuina: melmelada de kiwi
La Nyànyels d'A daily sweet: melmelada de carabassa
L'Isabel de La cuina de la Isabel: melmelada d'albergínies
La Laura d'Un laboratorio en mi cocina: melmelada de tomàquet


Moltes gràcies per participar a Memòries d'una cuinera, aquesta vegada han sigut 63 receptes i una manualitat!. A molts de nosaltres ens han quedat ganes de tornar a fer melmelada, veritat? Ara ja no tenim excusa.


Us esperem el proper dia 5, no hi falteu!