dimarts, 5 de juliol del 2011

L'arrós i el gaspatxo volen foc de borratxo

La Maria va acabar l'escola divendres passat i, després de passar un cap de setmana joiós amb el pare i la mare, ara està al cotxe de línia que la portarà a Còrdova. L'acompanya sa mare, com cada estiu. Allà la Joana la deixarà amb sa mare i tornarà cap a casa, per seguir treballant amb en Pere. La petita estarà un mes a Andalusia, gaudint de la casa de camp que tenen els pares de la Joana.

De camí la calor és asfixiant, tots els viatgers que poden es venten amb ventalls de colors. A sobre dels caps, un fotimer de maletes, la majoria en forma de bossa, ocupen els espais que eren buits abans de marxar. La Maria comença a desesperar-se, com fan tots els nens, i pregunta tot sovint quan arribaran. Però el camí és llarg, i la Joana prova de distreure-la com pot. Ara ella també està acalorada, així que aprofita l'ocasió per parlar-li del gaspatxo que tant agrada a la seva filla.

"Petita, no tens ganes de beure un Gaspatxo? Un d'aquells que fa l'àvia, ben fresquet, amb pa, aigua, oli, all, pebrot, tomàquet i sal?".- Comenta la mare mentre la boca de la petita no para de salivar...

"I tant que sí! I afengint-li ou bullit a trossets! Ara mateix em beuria una olla sencera de les que fa l'àvia! Què bo que està! I què fresc! Llàstima que no en portem... El pare n'hagués pogut fer, ell també en sap".- Comenta remugant la Maria.

"Pobre pare, prou en té que treballarà uns dies sol, sense que jo l'ajudi... però saps què, si l'hagués fet, jo també me'l beuria!"- Exclama rient.

"Però si a tu no t'agrada massa... sempre prens allò que s'assembla, però que a mi no m'agrada, com es diu, mare?"- Cada pregunta de la petita és un temps guanyat al viatge i, per tant, un somriure de la Joana.

"Es diu salmorejo i també és d'origen andalús, es fa amb engrunes de pa, all, oli, vinagre sal i tomàquet. Com veus gairebé són iguals, però..." I sense que pugui continuar la Maria li comenta: "Però que a mi no m'agrada! Sembla un puré!".

Aquest comentari provoca no tan sols el riure d'elles dues, sinó també d'alguns dels viatgers del costat; una dona de les quals li diu: "Niña, ya lo sabe, si te come un salmorejo, la cama cerca y el agua lejo!".


Aquest mes us convidem a preparar:




Recordeu:
  • Fer la vostra versió de gaspatxo o salmorejo -podeu seguir la recepta que vulgueu-. memoriesdunacuinera@yahoo.es -.
  • La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada.
  • Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a
  • El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.


Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes

divendres, 1 de juliol del 2011

Coca de Sant Joan

La nit de Sant Joan és la nit més curta de l'any -i el dia més llarg!-. Nit de foc i nit de bruixes que surten del seu amagatall per passejar-se al voltant de les fogueres, de les que es creu que tenen poders regeneradors i purificadors. Diuen els vells savis que saltar fogueres o cremar coses que ja no es volen renova i dóna bona sort.
 Ja les civilitzacions del Neolític encenien fogueres per donar força al sol.
  • Les civilitzacions del Neolític ja encenien fogueres per donar força al sol.
  • Grècia, que començava l'any pel solstici d'estiu, dedicava celebracions al Déu Apol·lo, representant del sol, i ja aleshores es feien fogueres purificadores.
  • Els romans també en feien de fogures, però en honor a Pal·les, divinitat del foc.
  • Posteriorment l'església catòlica va cristianitzar aquesta  festa.

Segons diuen, les herbes augmenten les seves virtuts la nit de Sant Joan. Els romans, que eren uns grans coneixedors, sortien a recollir la verbena, una herba a la que se li atribueixen propietats afrodisíaques, i de la qual es diu que portava moltes ventures i riquesa. El costum va arrelar molt i d'aquí ve el nom castellà, tot i que en català es diu revetlla, perquè té un origen diferent.

Durant aquesta nit l'aigua també augmenta les virtuts purificadores i màgiques. D'aquí la tradició d'anar a celebrar la revetlla a la platja.

A Catalunya és tradició encendre les fogueres amb la flama del Canigó, d'aquí que molts pobles esperen impacients la seva arribada. L'inici d'aquesta tradició data de l'any 1955, quan Francesc Pujades -que havia pujat moltes vegades al Canigó i a qui li agradava molt el poema de mossèn Jacint Verdaguer que porta aquest nom- va pujar uns troncs a dalt del cim i va encendre una foguera. L'any següent els pobles des d'on es veia la foguera començaven a encendre les seves fogueres quan veien la del Canigó encesa. I va ser l'any 1963 quan van encendre la foguera i, després, van baixar amb una flama amb la que encendre totes les fogueres que possibles. Aquesta tradició ha continuat viva fins avui en dia, amb la flama del Canigó arribant a molts pobles per encendre les fogueres; al cim la recullen els portadors de  totes les comarques abans d'anar cap al seu destí, a on es llegeix un missatge comú tot just encendre la foguera.

A la majoria de fogueres s'hi cremen mobles antics. Els nens són els protagonistes d'aquesta festa i són els encarregats d'anar casa per casa a demanar objectes que es puguin cremar, ja siguin mobles vells o qualsevol trasto de fusta, tot serveix. En alguna foguera encara es segueix mantenint un ninot de palla que crema al mig, emulant al rei Carnestoltes.

Aquesta nit els sopars de germanor no hi poden faltar. La coca de Sant Joan és la protagonista de la sobretaula. Fa molts i molts anys cada veí posava un tant i es feien coques de veïns que tenien grans dimensions, fins i tot havien arribat a fer dotze metres de llargada! Eren tan grans que s'havien de coure en dues vegades, una per cada cap. L'encarregat de tallar-la i repartir era el veí més vell, i a l'hora de menjar tenien preferència els que es deien Joan.

Les primeres coques es feien a casa. A poc a poc la gent va deixar que fossin els forners els encarregats de fer-les, i aquests van ser els que van introduir les coques ensucrades i amb pinyons. Quan es van fer a les pastisseries es van començar a afegir les fruites confitades tan típiques per Sant Pons. Les formes també han anat evolucionant. Antigament eren circulars i amb un forat al mig recordant el disc solar; però actualment són ovalades -les de brioix- o rectangulars -les de llardons.

Per últim, cal destacar que a Catalunya comptem amb 3 revetlles: la de Sant Joan -23 de juny-, la de Sant Pere -28 de juny- i la de Sant Jaume -24 de juliol-. Aquesta última està considerada la revetlla dels rics, ja que la gent havia gastat tots els estalvis per celebrar les dues primeres i per aquesta ja no quedaven diners per anar de festa i fer xerinola.


  



Recull de receptes:


En Romescaire de Las recetas de Jose: coca de cireres amb almíbar
La Isabel de l'Aliter Dulcia: coca amb fruites confitades i pinyons
La Loreto de Sabores de colores: coca de brioix amb fruita confitada i pinyons
La Joaquima de La cocina de los inventos: coca de brioix farcida de crema
La Fredériqué de La vie à Can Catrina: coca de fruita confitada
L'Alfons de Sant Hilari: coca de brioix amb crema i cireres
L'Ana de Sweet 180º: coca de llardons
La Tere de Terecetario: coca de brioix amb crema
L'Alba de Le fabuleux destin du chocolat: coca amb crema o reducció de nata i crumble de coco
La Mayte de Rústica: coca amb nabius
La Núria de Pa amb oli i xocolata: coca de pa de pessic amb fruita confitada
L'Olgy de Tiaré de vainilla: coca de llardons
La Judith del Món de juju: coca de brioix amb crema i pinyons
La Moni de Coses de Llàbiro: coca de brioix amb pinyons
La Cori i la Mercè de Cotó de sucre: coca de cireres
L'Íngrid de My lovely food: coca de llardons
La Mar d'El que no mata engreixa: coca de brioix amb crema
La Silvia de Y sigo en la cocina: coca de brioix amb crema catalana
L'Anna de la Taula d'en Bernat: coca de brioix amb crema i fruita confitada
La Valerie de Bon à Croquer: coca amb crema i panses
La Cristina de Criloarmael: coca de brioix amb crema
La Sandra i en Xavi d'Els fogons de la Bordeta: coca de brioix farcida de crema
La Dolça de No tot són postres: coca de cireres
L'Albota i en Jordi d'El taller de cuina: coca de brioix amb crema
La Mª José de Las recetas de MJ: coca amb pinyons
La Gemma de La cuina de casa: coca de llardons de la mocada
La Mª José de Dit i fet: coca de Llabaneres
En Francesc de La cuina de tots natros: coca de brioix amb crema i atmella
La Isabel de La cuina de la Isabel: coca de pasta de full amb atmelles i taronja
L'Eri de La cuina de l'Eri: coca de brioix amb fruita confitada
L'Eva d'El cullerot festuc: coca de brioix farcida amb crema
La Chelo de Cogollos de agua: coca de pinyons
L'Anirac de Pa amb oli i sucre: coca de llardons
La Susanna i en Juan Pedro de Cal soparet: coca de pasta de full amb crema
La Gemma de Caprofiti: coca amb fruita confitada
La Sònia d'Encontrar la felicidad en pequeños detalles: coca de brioix farcida de crema
La Rocio de Cocinando con Rocío: coca de brioix amb crema
L'Yves d'Amb idees a la llengua: coca de llardons
La Juana de la cocina de Babel: coca de brioix amb pinyons
Silvia de Chez Silvia: coca de pinyons
La Victoria de Hoy cocina Vivi: coca de brioix amb taronja confitada
La Nyanyels de Daily sweet: coca d'atmelles
L'Anna d'El meu bloc de cuina: coca de brioix amb taronja confitada
La Esther de Como siempre madreando: coca de brioix amb crema i coca de pinyons
L'Ana d'Experimento en la cocina: coca amb taronja confitada i pinyons
La Judith de la cuina de l'Estany: coca de brioix amb crema
La Nani de Receptes.cat: coca per a celíacs
La Nee de Le petit chat rose: coca de brioix amb fruita confitada

Moltes gràcies per participar a Memòries d'una cuinera, aquesta vegada han sigut 77 receptes. Heu superat amb escreixos les nostres expectatives més optimistes!


Us esperem el proper dia 5, no hi falteu!