Memòries d'una cuinera: de març 2014

Les lleganyes impedeixen que la Maria obri els ulls. És diumenge i no vol aixecar-se. Els pares ja fa estona que ronden per casa. La primera en llevar-se ha estat la Joana. A primera hora, quan encara no havia ni sortit el sol, i encara amb pijama, ja estava fent-se un cafè. Després, amb els primers raigs de llum, el pare s'ha aixecat i ha fet companyia a la mare una estona. Els dos estan asseguts vora la finestra. Ben junts, mirant com la llum arribava als carrers. No ho fan sempre, però de tant en tant els nervis no els deixen dormir i es desvetllen ben d'hora ben d'hora.

Aquesta nit gairebé no han pogut descansar. Com tots els pares, es preocupen per la seva filla, que creix a una velocitat que sembla desmesurada. Noves amistats, nous horaris, nous parlars... Tot allò que és nou sempre crea desconfiança i és difícil d'acceptar. El Pere i la Joana s'abracen i no es diuen res. Només miren el bell espectacle del sol eixent. En el fons s'ho estan dient tot. Però ell vol exterioritzar-ho, així que li diu: "El més important és mantenir-se units, units amb ella, és clar". La Joana somriu i li diu que hi està d'acord, que així ho faran.

La Maria surt de l'habitació amb un caminar mig tort, s'ha despertat amb l'olor del cafè. Encara no hi és tota, però els veu al costat de la finestra i se li obren els ulls de bat a bat. De cop sent un sentiment d'unió molt fort, unió amb a ells, és clar. Corre i els abraça. Entre tots ja han oblidat la gran discussió que ahir va assolar el menjador de casa a l'hora de sopar.
Quan tots tres estan abraçats la mare li pregunta què voldrà per dinar. El pare fa un crit i deixa anar: "Dinar? si ens acabem de llevar!". La Maria li dóna la raó al pare, però la Joana es justifica: "Petits, tenia pensat fer arròs, clar que si voleu alguna altra cosa...".
Ja us podeu imaginar els crits del pare i de la filla: "arròs, arròs, arròs!". I és que l'arròs que prepara la mare és tan diferent als altres...

Recordeu:

Fer la vostra versió d'arròs -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta d'arròs publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!

Els cereals van començar a formar part de la dieta quan els homes primitius van deixar de ser nòmades per ser sedentaris. Les primeres preparacions van ser molt rudes, possiblement grans mòlts i barrejats amb aigua o algun tipus de massa que es deixava al sol o a sobre d'una pedra.

De l’època dels egipcis s’han trobat indicis que fan pensar que cap allà l’any 2700 AC es feia un pa i un tipus de galetes. Van ser ells els qui van descobrir la fermentació i van fer els primers pans per coure el pa.

Els grecs van conèixer el pa a través de les relacions comercials amb els egipcis i el van millorar. Van fer pa de moltes formes i amb cereals diferents, també afegien d’altres ingredients com la mel, els olis o les espècies.

A l’època dels romans el pa només el trobàvem als àpats dels benestants i els primers forns que hi va haver eren portats pels grecs.

Els romans van ser els encarregats de millorar els molins, les màquines d’amassar i els forns.

A l’Edat mitjana el cultiu de cereals va baixar a Europa i, amb ell, van venir períodes de fam. Trobem també que el pa blanc només era a l’abast de les classes riques. Val a dir que molts anys després, en èpoques de guerra, també fou així.

Al segle XII surten els primers gremis d’artesans, el pa, al ser un aliment base de la població, té la producció i la distribució regulada pel govern.

Amb els anys va anar millorant l’agricultura, sobretot pel que fa a les tècniques del molí; així va augmentar la producció de blat i es va aconseguir una millor farina. El pa blanc, aleshores, ja no era només pels més rics.

Les tècniques i eines actuals fan que puguem gaudir de gran varietat de pans adaptats a tots els gustos, però sense la imaginació, i d’això ens heu demostrat que en teniu i molta, no seria possible gaudir d’aquest ventall tan ampli.