Memòries d'una cuinera: de maig 2012

Després d'una intensa setmana laboral -i escolar, reclama la petita Maria-; la Joana decideix anar a passar el diumenge a fora. Mentre els pares parlen per decidir a on anar, la filla els pregunta si no és massa car anar tot el dia a fora de casa. El Pere, se la mira amb una cara de tendresa absoluta i li contesta que això ja ho té controlat la mare.

-Dinarem a fora! Un bon dinar! Ja veuràs! -li diu el pare.

-Però tot això és molt car -contesta la Maria-.

-No et preocupis, ja veuràs com no ens gastem ni un cèntim. Tu no has de patir per aquestes coses... -conclou la Joana.

I així és, perquè els pares han decidit anar d'excursió. Només estaran fora de casa unes hores, però agafen un cistell de vímet i l'omplen fins al capdamunt. En ell hi han posat una ampolla d'aigua, una manta ben fina, tres gorres, i tres carmanyoles

Quan estan a punt de marxar, la Maria revisa les carmanyoles i es queixa. No han posat ous!

-Vau dir que avui menjaríem ous!!! Ho vau dir! -Reclama enfurismada.

-Sí, petita, ho vam dir... però ens hem oblidat. I ara... no farem ous fregits per endur! -Li reclama el pare.

-Saps què farem, bonica? Tinc tonyina a la nevera. Mentre tu poses a fer els ous durs, el pare prepara millor l'excursió que, no sé si ho sabies, però estàvem sortint de casa i no sabíem ni a on anàvem! -Diu rient la mare.

-Volia improvisar -s'excusa el cap de família.

-Clar, clar, ja et coneixem, pare... ens dius d'anar cap aquí i acabem cap allà! -Finalitza la Maria mentre posa a bullir l'aigua.

Aquest mes us convidem a preparar:

Recordeu:

• Fer la vostra versió d'ous farcits -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-. 
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada. Si ja la teniu publicada, igualment podeu participar.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a: memoriesdunacuinera@yahoo.es 

• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants. 

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres

Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces. Són unes de les més tradicionals de les nostres terres, que s’elaboren bàsicament amb ametlla torrada, sencera i sense pelar, ous, sucre, farina i “l’ingredient” secret que té cada pastisser. A la massa que en resulta se li dóna una forma allargada, es forneja i es talla en trossos petits.

Són unes pastes molt energètiques i, per tant, convé consumir-los en quantitats moderades; però això es converteix en un avantatge si necessitem una font d’energia ràpida, com per exemple una caminada llarga, una excursió...

Les primeres receptes són de fa un segle i mig i són especialment famosos els de les localitats de Caldes de Montbuí i de l’Espluga de Francolí.

Però si canviem de país, ens podem trobar amb els cantuccini italians, que pràcticament són iguals els carquinyolis.

Els carquinyolis que coneixem actualment són una mica diferents dels primers, ja que antigament es feien amb les sobres del que hi havia a les cuines: pa, farina, i ingredients dolços que es poguessin tenir en aquell moment, així que novament ens trobem amb una recepta d’aprofitament.

Es poden menjar sols o bé acompanyats de llet, cafè, xocolata, vi dolç, ratafia, garnatxa i, com alguns de vosaltres ja haureu vist, també els podem trobar acompanyant la tradicional crema catalana.

S’han de conservar en un lloc fresc i sec dins d’un recipient hermètic; o bé recuperant les tradicionals caixes de llauna.