A l'estiu menjar calent no és bon aliment

Al forn la temperatura és molt més alta que al carrer. Quan tothom comença a queixar-se de la pujada de calor a inicis de l'estiu, la Joana i el Pere continuen sota un ambient caluròs desmesurat. Aquesta situació els permet trobar l'aire del carrer ben fresquet, per contrast. Així, de bon matí, quan la feina els hi ho permet, surten de la fleca per torns a refrescar-se. 

En sortir es troben els més matiners caminant cap a la feina, la majoria parla en veu baixa, maleint la calor d'estiu. El Pere somriu i, més d'un cop, els hi deixa anar alguna frase. "Bon dia, si vol entrar a refrescar-se, vostè mateix", "Bon dia tingui, té calor? Ha estat mai a l'infern?". La gent li contesta amb un somriure dissimulat. A aquestes hores, els vianants tenen massa pressa per prendre's la vida amb humor. 

 

En acabar el torn de matí, el Pere i la Joana decideixen tancar la paradeta. "Prou per avui", diu ella, "anirem a la platja tots dos sols, tinc ganes de remullar-me". Dit i fet. Forn tancat, calça curta i cap a la platja. El camí no és curt, però se'ls hi fa, perquè no paren de xerrar en tota l'estona. El Pere està malenconiós i decideix tornar-li a explicar, per enèsima vegada, la història que ells dos van viure quan éren joves. La Maria riu i li deixa anar: "No tan sols me l'has explicat mil vegades, sinó que a més jo hi era!". Ell ja ho sap, però continua amb el seu relat. I és que li agrada molt recordar que una nit, fa ja molts anys, van estar ballant a la festa major fins ben tard. Tan tard que van acabar dormint a la platja. Les estrelles, la lluna, l'olor de la sal pujant per la suau brisa nocturna, els petons, les carícies... Tot semblava tret d'una pel·lícula romàntica. Tot menys el camió de la neteja que va aparèixer fent un soroll espantós i gairebé els atropella. Van haver de sortir corrents i amb un bon ensurt a sobre.

El Pere acaba d'explicar la història quan ja són a la platja. Es posen els banyadors i veuen uns pares fent castells amb el seu fill menut. Menja un gelat que se li cau per tot arreu, amb la calor es desfà i la crema inunda les seves mans. 

 

Mentre la Joana ho mira, no ho pot evitar, recorda quan la Maria era petita i es posa nostàlgica.

 

-Pere, ho recordes?-Diu ella.

-Sí, i tant... La Maria s'embrutava igual quan era petita...

-No, no! No parlo de la Maria! Parlo de quan nosaltres érem petits! Quins temps! Existien molts pocs gelats prefabricats! A casa els fèiem nosaltres... No eren com aquests de crema i galeta torrada...era tan divertit fer-los com menjar-los...

 

Recordeu:

• Fer la vostra versió de polo -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de polo publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!