Al setembre comença l'escola i també la xerinola

Avui ha sigut un dia molt important. No és que hagi sigut únic, ja que es repeteix cada any igual, però sí que és diferent. I és que el retorn a l'escola sempre és especial. Després de molts dies amb un ritme de vida diferent, banyant-se a la piscina, anant en bicicleta, gelats a dojo i molta estona al carrer; torna la rutina, cal anar a aprendre i, a poder ser, fer-ho de forma amena i gratificant. A més, el primer dia acompanya unes sensacions diferents. Nous companys, noves assignatures, nova aula, nou professor  i... nous deures. És el primer dia i els hi han posat un fotimer de deures. A més, la feina al forn també ha pujat. Els pares, a més d'ajudar amb els deures, han de preparar nous pans i rebosteria per l'endemà. Així que els queda poc temps per preparar el sopar. Per això la mare proposa fer uns macarrons.

Aquesta idea ronda pel cap de la Maria des del moment en que ho sent. Un fet que marca l'esdevenir dels deures. Aglutina els conjunts i els subconjunts en matemàtiques segons macarrons i espaguetis. Formula frases coordinades parlant de la pasta i dels sopars. Practica amb l'anglès, de forma oral, preguntant-li a la Joana si els farà amb formatge o sense. Naturalment, es posa molt contenta en escoltar que estaran ben gratinats. La professora de música els ha demanat que elaborin una cançó i ella no ho ha dubtat ni un segon, s'anomenarà "La cançoneta dels macarrons ben bons".

Després de tanta feinada, arriba l'hora de preparar sopar. La Mare ja n'està fins al capdamunt de sentir parlar de macarrons, així que prova de canviar la idea, però ja se sap, la Maria i el Pere són molt tossuts. I quan una cosa se'ls posa al cap... no hi ha ningú que els hi tregui. No hi ha discussió que valgui, macarrons gratinats i tota la família a cantar!