Al mal temps, bona cara

A altes hores de la matinada, la Joana seu al costat de la finestra. Mira la negra nit il·luminada per una lluna plena radiant. Fa un parell d'hores que resta asseguda al menjador, contemplant no sap ben bé què. No pot dormir. No només un fort neguit la desvetlla a tothora, sinó que és necessari que estigui pendent del Pere cada poc temps. Li controla la febre i està pendent de la seva tos. Ja fa dies que dura aquest panorama i, a poc a poc, la Joana s'acostuma a no dormir tant com abans. La millor hora és quan surt el sol, sembla que el pare de la família recuperi les forces amb els primers raigs matiners. Moment que aprofita la Joana per tancar els ulls i descansar, ja sigui asseguda al menjador o estirada al costat del Pere.

La Maria no porta massa bé que el seu pare hagi emmalaltit. El seu nivell acadèmic ha baixat molt i en poc temps ha acumulat una sèrie d'esdeveniments escolars que han fet preocupar els mestres i els pares.

Avui el Pere se sent més fort que de costum i li demana a la Maria i a la Joana que es quedin al seu costat. La mare truca a l'escola i adverteix que la filla no anirà. L'objectiu és clar, tornar a reforçar els llaços per tenir, més que mai, una unió que els ajudi a superar aquesta situació que els ha tocat.

La Maria plora sense parar mentre escolta el seu pare. Està més nerviosa de l'habitual i li costa relaxar-se i pensar amb serenitat. La Joana té una pensada per treure endavant aquell embut. Accepta que es quedin tots a parlar, a compartir uns moments plegats, deixant de banda les seves responsabilitats escolars i laborals; però ho faran de la manera que més els uneix. Cuinant. Per això la mare els proposa fer un concurs, el pare -com no pot aixecar-se del llit- serà el jutge i elles dues cuinaran. 

La Maria opta per fer un timbal d'escalivada i, just abans de començar, la mare li demana que expliqui per què ha triat aquest plat. És part de l'exercici. I ella se'n surt prou bé.

"El pebrot i l'albergínia tenen bon aspecte quan els collim de l'hort o els comprem al mercat, després, quan els escalivem tota aquella bellesa superficial queda arrugada o cremada. És trist, però si la pelem i la servim amb un bon raig d'oli i una mica de sal retrobem allò que tant ens cridava l'atenció. Igual que passa amb les persones, que potser perden la força i llueixen dèbils, però es mantenen forts en l'interior mentre l'essència sigui perpètua".

Recordeu:

• Fer la vostra versió d'escalivada -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta d'escalivada publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!