A l'hivern boirina i la neu per veïna

Asseguts a la vora del foc, la Joana i el Pere ja no saben què fer per distreure la Maria. A fora neva sense parar, porten tot el dia tancats a casa, han cuinat, han jugat, han fet els deures... Els pares estan esgotats i pensen què poden fer perquè la petita no s'avorreixi. 

La Maria, que és molt múrria, veu que els seus pares estan preocupats al respecte, per això els hi diu:

-Pares, tranquils, ja sé què farem...

-Digues filla, a què vols jugar? -Pregunta la mare amb veu cansada...

-Farem una festa!

-Una festa? Filla meva! Si només som tres! I estem cansats! Quines coses tens -Diu el pare movent el cap d'un costat a l'altre...

-Sí, sí, una festa... i no ens fa falta ningú més! Ni tan sols ens cansarem! Mireu, tenim el foc, tenim on seure -la petita toca el terra on és asseguda-, tenim un bon got de llet i... moltes històries a explicar! Vull saber com eren les vostres festes! -Exclama la filla aixecant el braç dret.

-Ai Maria! Què maca ets! I què vols saber? -Pregunta el pare.

-Joana, no vol saber res, vol una història, una festa de les nostres, una experiència nova... i li donarem. Li explicarem cadascú de nosaltres dos la millor festa que vam viure de petits, jo ja tinc clar quina, petita, t'explicaré el dia que els meus pares em van portar, per primera vegada, a casa del Sr.Ramon, l'alcalde d'aquells temps... Els pares m'hi van dur perquè volien xerrar sobre la fleca, però el seu fill feia anys. Mare de Déu! Hauríeu d'haver vist allò! Hi havia garlandes per tota la casa, menjar per donar i per vendre, una habitació plena de joguines, un jardí enorme amb olles penjades... quina experiència... tot i que l'alcalde ens va invitar a quedar-nos, el meu pare va voler marxar, no volia que jo visqués allò. Al cap d'unes hores hauria de tornar a la realitat, al plat de pa amb oli, a l'aigua dins del cossi per rentar-me... Però a la meva mare se li van il·luminar els ulls, i a mi també... vam veure com el servei treia una safata de canapès... i tots els invitats s'hi abalançaven. No ho vam poder evitar... vam quedar-nos allà, menjant canapès i jugant a trencar l'olla... una de les tardes més màgiques de la meva vida...

Recordeu:

• Fer la vostra versió de canapès -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salda-.
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris  d'aquesta entrada. Si ja teniu una recepta de canapés publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 28 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 1 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants, esperem aquest mes arribar a temps! perdoneu el retràs de les últimes propostes.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!