Carn que creix, no pot estar-se quieta

Ja fa un parell d'hores que el sol s'ha amagat per darrere de les muntanyes. Sobre les cases cau un cel ben negre que no perd la seva essència blavosa. La lluna plena il·lumina les taulades, que aprofiten la seva claror per disparar raigs lumínics directes a les estrelles.

Mare i filla admiren la bellesa del joc lluminós sense dir ni una sola paraula. Li han dit al Pere que arribarien tard, que no les esperés per sopar. Les dues volien estar juntes i això és el que han fet. En acabar de l'escola, la Maria ha recollit a la Joana i han pujat al turó que tenen a prop de casa. Aquí dalt, segons diuen elles mateixes, no hi ha escuts ni vergonyes; és el lloc indicat per arreglar tots els problemes domèstics que puguin sortir. I és que, amics meus, les dues donetes de casa porten un parell de dies com el gat i el gos. El que fa una, enrabia a l'altra; provocant tot seguit una resposta encara més irada. Acció, reacció. Provocació, intimidació. Crits i males formes, plors i cors trencats per haver-se dit coses que no se senten, però que surten, com aquell qui no vol, en defensa pròpia.

A totes les cases hi ha discussions. Això s'accentua quan els participants de les relacions tenen edats com les dels nostres amics, pares i adolescents xoquen en idees, en formes de vida. És així i ho ha de ser sempre. Però entre aquests xocs tan bruscos, cal una mica de serenor, un fre de mà, un clima càlid i acollidor que ens recordi perquè ens discutim.

Dalt del turó ambdues miren el carrer on ha crescut la Maria. L'empedrat llueix el blanc de la lluna, marcant el camí fins on són elles. És un camí que han fet plegades, per voluntat pròpia. La Joana agafa la mà de la seva filla i li pregunta: "El tornaries a fer amb mi aquest camí?". "Tantes vegades com vulguis", li contesta amb una veu fina i insegura.

Després d'una abraçada trista, però sincera; s'aixuguen les llàgrimes mútuament i s'alcen per tornar cap a casa. Caminen mirant a terra, però alternant aquest posat amb somriures passatgers. A mig camí, quan ja se senten més alliberades, la Maria li pregunta a la Joana: "Mare, tu creus que el pare ja haurà fet els panallets? Em moro de ganes de menjar-los tots plegats".

 

Recordeu:

• Fer la vostra versió de panellets -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. 
• La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
• No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta de panellets publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
• Teniu fins el dia 1 per enviar-nos l'enllaç de la vostra recepta -si no teniu bloc i voleu participar, cosa que ens agradaria moltíssim, ens podeu enviar la foto a memoriesdunacuinera@yahoo.es
• El dia 4 publicarem el recull de les receptes rebudes amb els enllaços dels blocs participants.

Si necessiteu qualsevol tipus d'aclariment no dubteu a contactar amb nosaltres.

Esperem les vostres receptes!